Presbícia o vista cansada

Afecta el
90%
dels més grans de 45 anys
photo illustrating Presbyopia

Què és la presbícia o vista cansada?

La presbícia o vista cansada és un defecte refractiu que es deu a la pèrdua d’elasticitat del cristal·lí, la lent natural de l’ull que permet enfocar les imatges a diferents distàncies. Aquesta disminució de la seva capacitat d’acomodació ocasiona dificultats per veure-hi de prop amb nitidesa.

Es tracta d’un procés de degeneració natural de l’ull que es manifesta generalment a partir dels 40-45 anys.

Per què es produeix?

Per poder enfocar els objectes propers, el cristal·lí varia la forma i, amb això, la potencia òptica. Podria dir-se que és com el "zoom" d’una càmera fotogràfica.

En persones joves és molt flexible. Però, amb el pas dels anys, el cristal·lí es va tornant més rígid i redueix de forma progressiva la capacitat de contracció (acomodació), que acaba causant la presbícia.

Per tant, la vista cansada –igual que la cataracta (pèrdua de transparència del cristal·lí)–, sorgeix per l’envelliment d’aquesta estructura indispensable per a una visió nítida.  

Pacient amb el Dr. Elies

Pacient amb el Dr. Elies, del Departament de Còrnia i Cirurgia Refractiva de l’IMO

Com es pot prevenir?

La presbícia no es pot prevenir perquè està lligada al procés degeneratiu de l’ull, que, igual que unes altres parts del nostre organisme, evoluciona amb l’edat.

És un defecte refractiu que, a partir de cert moment, tots patim i que, de fet, afecta més del 90 % dels majors de 45 anys.

Per això, és important revisar la visió de forma periòdica (controls anuals) especialment a partir de la quarta dècada, quan solen aparèixer els símptomes habituals de la vista cansada i comencen a gestar-se unes altres malalties oculars pròpies de la maduresa.

 

 

Alguns dels símptomes característics que s’associen a aquest defecte refractiu són:

-Dificultat per enfocar els objectes a poca distància (menys d’1 m)
-Necessitat d’allunyar el llibre, el mòbil, etc., per veure-hi més bé
-Sensació que les lletres d’un text “ballen” o estan borroses
-Mal de cap en fixar la vista en la lectura durant molt temps
-Fatiga ocular (envelliment, ull sec, coïssor, sensació de sorreta, llagrimeig…) en taques prolongades de visió propera, sobretot al final del dia o en condicions de poca il·luminació.

A mesura que progressa la presbícia, l’impacte en el dia a dia sol intensificar-se, encara que, a vegades, es tracta d’un procés “intermitent”. Després dels primers símptomes, alguns  pacients semblen millorar i recuperar la seva capacitat d’enfocament però acaben empitjorant després.

Presbyopia can cause headaches

La presbícia causa mal de cap

Tot i que la presbícia no es cura, hi ha alguns mètodes que, igual que amb uns altres defectes refractius (hipermetropia, miopia, astigmatisme), ajuden a pal·liar la dificultat per enfocar.  

-Correcció òptica

Les ulleres són el mètode més habitual. Es poden utilitzar diferents menes de vidres segons les necessitats visuals de cada pacient. És habitual que, entre els 40 i 60 anys, normalment, es requereixi el canvi habitual de graduació a causa de l’evolució de la vista cansada.

Classes d’ulleres

  • Monofocals: només poden millorar la visió de prop i solen utilitzar-se inicialment per desenvolupar tasques puntuals de precisió, com ara llegir o cosir.
  • Bifocals: combinen la visió de lluny (zona superior de la lent) i de prop (zona inferior).
  • Ocupacionals: en aquest cas, la part de dalt del vidre serveix per a la visió a distàncies intermèdies i la part de baix per a distàncies pròximes. Són especialment indicades per a persones que passen moltes hores davant de l’ordinador.
  • Progressives: canvien progressivament la graduació per corregir tant la visió propera com la intermèdia i la llunyana. 

Com a alternativa, també es poden fer servir lents de contacte, que s’han d’adaptar de forma individualitzada en cada pacient.

-Correcció quirúrgica

En l’actualitat, els avenços en cirurgia refractiva permeten corregir la presbícia per reduir la dependència d’ulleres o lentilles en molts pacients.

Aquestes són les principals tècniques que s’utilitzen:

  • Cirurgia làser: consisteix a modelar la còrnia per modificar la seva esfericitat (curvatura) i augmentar la profunditat de focus, i així es compensa la pèrdua d’acomodació del cristal·lí.
  • Implant de lents intracornials: no tenen poder òptic (és a dir, no modifiquen les diòptries) però, igual que el làser, combaten la dificultat per enfocar en la visió propera  incidint en la curvatura corneal. Aquestes lents es col·loquen centrades en la còrnia i poden extreure’s amb facilitat sense alterar les estructures oculars, per la qual cosa es tracta d’un procediment reversible.
  • Implant de lents intraoculars: consisteix a substituir el cristal·lí per una lent pseudofàquica (sigui monofocal o multifocal) que, a partir de certa edat, compleix la seva funció de manera més efectiva. És el mateix procediment que s’utilitza en la cirurgia de cataracta.

Determinar la cirurgia o el tractament més adequat requereix fer un estudi personalitzat de cada pacient per valorar factors clau com l’edat, la professió (en especial les que requereixen un ús continuat de la visió propera) o les preferències personals, que influeixen directament en les seves necessitats visuals.

 

El Dr. Elies explica els tractaments per a aquesta patologia tan comuna entre persones de certa edat