Hipermetropia

Prop d'un
10%
de la població es hipermetrop
Fins a
10
diòptries, operable amb làser o amb lents intraoculars
Tractar-la abans dels
8
anys pot evitar l’ull gandul
ilustración hipermetropía

Què és la hipermetropia?

La hipermetropia és un defecte de refracció o error en l’enfocament visual. Les imatges s’enfoquen, en teoria, per darrere de la retina i això fa que la visió sigui borrosa, especialment de prop. 

Per què passa?

La hipermetropia és un defecte refractiu hereditari en la majoria de casos. Passa perquè el diàmetre del globus ocular és més petit del normal o perquè la còrnia és massa plana.

La majoria de nens són hipermetrops en néixer (hipermetropia fisiològica), un defecte que es va corregint a mesura que es desenvolupa l’ull i que sol desaparèixer a l’adolescència. Si quan arriba aquesta edat no s’ha corregit completament, és probable que persisteixi de per vida, encara que no evolucioni.

Com es pot prevenir?

No hi ha manera de prevenir la hipermetropia, però les revisions oculars periòdiques, especialment a la infancia, ajuden a detectar-la a la fase inicial. A vegades, un examen oftalmològic exhaustiu és l’única manera de diagnosticar una hipermetropia.

És aconsellable que les persones ja diagnosticades segueixin revisant-se la visió un cop l’any, ja que la hipermetropia pot estar associada a altres malalties com el glaucoma.

El símptoma principal és la visió borrosa d’objectes propers. Tanmateix, la majoria de pacients amb hipermetropia solen ser asimptomàtics durant la joventut, ja que aconsegueixen compensar la mala visió de prop fent servir la capacitat d’acomodació del cristal•lí (lent natural de l’ull l’elasticitat del qual permet enfocar els objectes). La capacitat elàstica del cristal•lí es perd amb l’edat.

L’exercici constant dels músculs oculars en persones hipermetrops joves pot provocar símptomes no relacionats directament amb la visió, com ara mal de cap i fatiga, dolor o enrogiment ocular.

Gestos com fregar-se els ulls o arrugar el front de manera habitual poden ser un primer senyal d’hipermetropia.

En el cas dels nens, hem d’estar especialment atents a certs símptomes. Alguns, com el fracàs escolar o la inadaptació, són difícils de relacionar amb la visió.

La hipermetropia infantil no tractada pot arribar a ser causa d’estrabisme (desviació dels ulls) i d’ambliopia (també anomenat “ull gandul”). És important revisar la visió regularment a l’etapa infantil.

La hipermetropia es pot corregir fàcilment amb ulleres amb lents convergents o amb lents de contacte.

Encara que el grau d’hipermetropia sigui petit, s’aconsella la correcció per evitar problemes secundaris com mals de cap o irritació ocular.

Si l’hipermetrop vol prescindir de la correcció òptica, pot beneficiar-se d’algunes tècniques de cirurgia refractiva corneal indicades per a persones amb un grau baix d’hipermetropia.

Una altra opció són les lents fàquiques (entre la còrnia i el cristal·lí), indicades per a pacients amb defectes més elevats.

Per a hipermetrops de més de 40-45 anys, les lents pseudofàquiques (que substitueixen el cristal·lí) també poden ser una solució.

La cirurgia refractiva per a la correcció de la hipermetropia és especialment delicada i requereix una exquisida avaluació per a la selecció apropiada del tractament.

Ull normal

Ull normal

Ull hipermetrop

Ull hipermetrop