Estrabisme infantil

Abans dels
6
mesos de vida pot aparèixer algun tipus d’estrabisme
Al voltant del
4%
dels nens pateixen estrabisme
Existeixen
3
tractaments: pegats, ulleres i cirurgia
corrección de estrabismo en niños con parche

Què és l’estrabisme infantil?

L’estrabisme és un defecte visual que consisteix en la pèrdua de paral•lelisme dels ulls, de manera que cada ull mira en una direcció.

A vegades un dels ulls és el dominant i l’altre es desvia, però també pot passar que hi hagi alternança ocular, és a dir, que una estona es miri amb l’ull dret (desviant l’esquerre) i una estona amb l’ull esquerre (desviant el dret).

Hi ha diferents tipus d’estrabisme i cadascun té les seves característiques clíniques, edat d’inici, pronòstic i tractament.

Alguns estrabismes es presenten abans dels 6 mesos de vida (estrabisme congènit) i altres apareixen uns quants anys més tard o fins i tot quan ja som aduts.

“A partir dels 10 anys ja no es pot recuperar un ull gandul i possiblement caldrà recórrer a la cirurgia per corregir l’estrabisme”. Dra. Wert – IMO Barcelona

Per què passa?

En l’aparició de l’estrabisme hi poden influir diverses causes. Entre els factors oftalmològics, el primer que s’ha d’estudiar és la seva associació amb algun defecte refractiu com, per exemple, la miopia.

Com que el control de l’alineament ocular es produeix al cervell, qualsevol estat de “sobrecàrrega” per al sistema nerviós central pot desencadenar estrabisme: un quadre febril greu, una malaltia o fins i tot l’estrès que solen patir els nens quan canvien de col•legi, en una separació, etc.

Com es pot prevenir?

L’estrabisme no es pot prevenir però es pot detectar de manera precoç. Els pares del nen solen ser els primers a adonar-se de la desviació ocular.

Sovint l’estrabisme es presenta de manera intermitent i és més freqüent en estats de cansament o de debilitat: febre, son, etc.

Per poder corregir adequadament l’estrabisme, és molt important detectar-lo abans dels 7 anys.

Encara que la correcció de la desviació es pot fer després, ja no es recupera la visió de l’ull afectat.

Paciente en una consulta de oftalmología pediátrica Pacient en una consulta d’oftalmologia pediàtrica

La conseqüència més greu de l’estrabisme és l´ambliopia o ull gandul.

Es produeix perquè, per evitar veure-hi doble, el cervell del nen suprimeix la visió d’un dels ulls. D’aquesta manera, l’ull que fa servir menys es va tornant “gandul“.

Una altra conseqüència de l’estrabisme és la pèrdua de la visió binocular, és a dir, la capacitat de veure-hi en rellleu, de calcular distàncies i de veure-hi en 3D.

A més de la part estrictament fisiològica, cal considerar la càrrega estètica i psicològica que suposa per als nostres fills tenir un ull desviat.

El metge ha de fer una revisió oftalmològica completa per valorar el grau de desviació, la motilitat ocular, la refracció i el fons d’ull.

Si d’entrada hi ha un defecte refractiu, s’ha de tractar amb correcció òptica (ulleres o lentilles).
Generalment, la correcció òptica guareix per si sola l’estrabisme.

Si es desenvolupa una ambliopia caldrà recuperar la visió de l’ull en qüestió, cosa que normalment s’aconsegueix tapant l’ull sa amb un pegat.

Si, un cop corregits els defectes òptics i l'ambliopia, la desviació ocular persisteix, farà falta una operació quirúrgica.