Preguntes freqüents
Pot ocórrer que els tumors palpebrals es confonguin amb mussols, petits grans o bonyets enrogits que apareixen al marge palpebral (tant a la part interior com a l’exterior de la parpella).
La principal diferència és que els mussols són més aguts –apareixen i desapareixen pocs dies després i la molèstia i el dolor són intensos–, mentre que els tumors palpebrals són més silents. És a dir, tenen una evolució més lenta, solen anar creixent a poc a poc i en molts casos no produeixen dolor.
La localització de l’obstrucció lacrimal determinarà la importància de resoldre el consegüent ull ploraner. Si el pacient té una obstrucció alta, és a dir, als canalicles lacrimals (petits conductes ubicats a les parpelles), no sol passar de ser un problema molest pel fet d’estar plorant constantment. No obstant això, quan l’obstrucció és més baixa i es localitza després del sac lacrimal, pot infectar-se a causa de l’acumulació de la llàgrima i donar lloc a una dacriocistitis (inflamació del sac lacrimal). Eventualment, això podria arribar a generar problemes més greus, com ara una cel•lulitis orbitària (infecció del greix i dels músculs que envolten l’ull).
El llagrimeig excessiu pot resultar més o menys molest segons cada pacient, però és important consultar l’especialista, sobretot, quan l’ull ploraner està associat a enrogiment ocular, a dolor i/o a secrecions. També ha de revisar-se quan es tracta d’un problema que, més enllà de ser ocasional, es converteix en permanent.
És un factor de pes important en el glaucoma, encara que les bases genètiques de la patologia són heterogènies: existeixen alguns casos de transmissió directa de generació en generació (com ocorre en els glaucomes congènits) i altres casos d’herència complexa (per exemple, els glaucomes pseudoexfoliatius), en els quals s’observa un percentatge d’afectes en una mateixa família superior a la mitjana poblacional. En ambdues circumstàncies, els estudis genètics brinden l’oportunitat de detectar possibles futurs casos de glaucoma.
Mentre les recerques genètiques segueixen avançant per augmentar el coneixement en aquest camp, és important que els pacients amb antecedents familiars de glaucoma siguin conscients que tenen un risc més gran de patir la malaltia. Per això, és recomanable que les persones amb familiars afectes, especialment de primer ordre (pares, germans i/o fills), se sotmetin a controls oftalmològics anuals a partir dels 40 anys.
Sí, l’estrabisme és una patologia que pot aparèixer a qualsevol moment de la vida. En moltes ocasions, debuta de forma sobtada en la infància i en alguns casos es relaciona amb un quadre de malestar general (com un refredat o una grip) o d’estrès emocional (per exemple, arran d’una separació dels pares o d’un canvi de col·legi). Així mateix, els adults poden tenir estrabismes latents o controlats que poden descompensar-se en associar-se a situacions d’estrès físic o mental.
A la primavera i a l’estiu les al·lèrgies oculars estacionals afecten més els ulls perquè és època de pol·linització. La conjuntivitis al·lèrgica estacional, associada fonamentalment al pol·len, és la forma més prevalent d’al·lèrgia ocular i el seu símptoma principal és la picor, a més d’enrogiment, llagrimeig, parpelles inflades i sensació de coïssor o de cos estrany.
Una altra al·lèrgia ocular estacional que hem de tenir en compte és la queratoconjuntivitis vernal, típica dels nens i que també sol manifestar-se sobretot a la primavera i a l’estiu. En aquest cas, el quadre clínic que comporta és de més gravetat, ja que, a part de la picor, la visió pot veure’s amenaçada a causa de les lesions que es produeixen a la còrnia.
La conjuntivitis sol anar associada, en menor o major grau, a ull ploraner, ja que la producció de llàgrima –encarregada de “netejar” la superfície ocular– augmenta com a mecanisme de defensa de l’organisme davant qualsevol dels factors que provoquen la patologia (virus, bacteris, àcars, pol•len, clor de les piscines…).
Depèn de cada cas particular. Els darrers anys s’ha avançat molt en els trasplantaments parcials de còrnia. Es tracta d’opcions menys agressives, ja que se’n trasplanta només una part amb una cirurgia de mínima incisió, que repercuteix en més comoditat per al pacient i en una recuperació més ràpida.
Encara s’han de fer moltes investigacions en aquest camp perquè puguin aplicar-se als pacients afectats de malalties oculars, especialment de la retina.
Els alts nivells de colesterol a la sang poden augmentar o accelerar el risc de patir determinades patologies oculars en bloquear el flux sanguini de la zona ocular. De la mateixa manera que el colesterol s’acumula a les parets dels vasos sanguinis del cos, també ho fa a les dels ulls, cosa que provoca una disminució de l’oxigenació dels teixits oculars. Si l’artèria central de la retina es clou, es produeix un infart retinal massiu que produeix una pèrdua pràcticament total de la visió.
Per prevenir-ho, és fonamental fer una vida sana, seguir una dieta equilibrada i baixa en greixos i fer exercici físic regular, a més d’evitar altres hàbits perjudicials com ara el tabac o el consum no moderat d’alcohol.
Els cossos flotants o mosques volants (miodesòpsia) són trossets de substància gelatinosa que es formen a l’humor vitri, el líquid transparent que omple l’ull, i projecten ombres a la retina. Solen tenir poca importància, tot i que a vegades poden provocar esquinçaments o hemorràgies i donar lloc a nous cossos flotants o ocasionalment a un despreniment de retina. El fenòmen està relacionat amb l’edat, tot i que és recomanable acudir a l’oftalmòleg per a una exploració i un diagnòstic adequats.
La retinitis pigmentària és la malaltia hereditària més freqüent de la retina. Es caracteritza per una degeneració progressiva de la retina. Actualment no té tractament. Per això, i per la seva gravetat, és una de les patologies oculars d’origen genètic sobre les quals s’està investigant més. La teràpia gènica està donant resultats molt esperançadors. Tot i que encara no hi ha tractament, els pacients amb retinosi podrien acudir al Departament de Genètica de l’IMO per fer els estudis que estan en procés.
Segons el que es desprèn de les conclusions del Congrés Internacional de Retina celebrat a l’IMO, estudis en fase I en humans sembla que ja demostren que l’ús de cèl•lules mare per reemplaçar cèl•lules danyades de la retina aconsegueix millorar l’agudesa visual dels pacients. Aquesta teràpia s’aplica en pacients que perden cèl•lules fotoreceptores i/o de l’epiteli pigmentari, un tipus de cèl•lules que no es regeneren i que són fonamentals per a la visió.
El que s’està aconseguint amb les noves teràpies és reemplaçar-les per cèl•lules mare embrionàries o pluripotencials extretes de la pell o d’altres parts de l’ull que, alterades, són capaces de desenvolupar la mateixa funció que les cèl•lules retinals danyades. En aquests moments, aquest tractament s’està aplicant en fase de proves i amb molt bons resultats a pacients amb distròfies retinals, retinosi pigmentària i DMAE.
A vegades, els nens que tenen defectes visuals no poden seguir les classes amb normalitat, ja que no detecten amb definició els objectes a certa distància. Això fa que el nen es distregui, que perdi la concentració i l’interès a seguir els estudis. Per tant, cal fer un examen a qualsevol nen que tingui dificultats a l’escola per descartar aquest punt.
Normalment, per graduar la visió a un nen cal paralitzar-li l’acomodació aplicant-li gotes. Un cop s’ha paralitzat se li pot fer una graduació correcta.
Sovint els pacients que tenen una edat inferior a 5 anys permeten que se’ls faci un examen al consultori com en el cas de l’adult, però a vegades aquests malalts no són cooperatius i tenen patologies severes de l’ull i, per tant, cal fer anestèsies superficials per poder-los examinar amb deteniment.
Hi ha moltes malalties oculars que estan lligades a l’herència cromosòmica i fins i tot està determinat el tipus de defecte genètic. Malalties de qualsevol part de l’ull poden tenir caràcter hereditari. La més coneguda és la retinosi pigmentària.
Qualsevol anomalia als ulls ha d’examinar-se a qualsevol edat, des del naixement. Durant l’escolaritat és obligatori fer un examen a tots els nens. Cap als 4 o 5 anys se’n determina la capacitat visual.
L’ull ambliop és l’ull que no ha desenvolupat la visió tenint les estructures oculars en bones condicions. La visió es desenvolupa des del naixement i l’ull va adquirint més capacitat de percebre els objectes: en diem agudesa visual. En l’ull ambliop, aquest desenvolupament de l’agudesa visual, per les raons que sigui, no es produeix. L’ull és anatòmicament normal, és a dir, té les estructures normals, però no ha desenvolupat la visió.
Determinats tipus de glaucoma, com aquells la causa dels quals és un traumatisme o una altra malaltia ocular, poden donar-se en un sol ull. No obstant això, el glaucoma primari d’angle obert, que és el més freqüent, acostuma a afectar tots dos ulls, si bé és cert que la malaltia normalment sol estar menys avançada en un d’ells.
La majoria de pacients que passen per la consulta per un rebuig de la còrnia ho fan per disminució de la visió. A vegades pot produir sensació de cos estrany o enlluernament o que molesti la llum.
La menopausa constitueix un factor de risc en l’aparició o accentuació de determinats problemes visuals. La raó són els canvis hormonals que es produeixen en aquest període, ja que les superfícies de la còrnia i la conjuntiva de l’ull contenen receptors d’hormones sexuals que, en veure alterada la seva quantitat, modifiquen la quantitat i la qualitat de la pel•lícula lacrimal. Per això, una de les patologies més comunes entre les dones més grans de 50 anys és l’ull sec, caracterizat per la irritació, la coïssor, l’enrogiment i la sensació de sorreta a causa d’una mala lubricació ocular.
Les alteracions en els nivells d’hormones són habituals en aquesta etapa i no han de ser motiu de preocupació, tot i que és bàsic prestar una especial atenció a qualsevol canvi en la visió i fer revisions oftalmològiques periòdiques per controlar-ne l’evolució.
Normalment, les secrecions oculars són símptomes de processos externs com ara conjuntivitis o altres infeccions o inflamacions, però no constitueixen processos oculars severs i habitualment es tracten amb antibiòtics tòpics.
Els símptomes podrien correspondre a una blefaritis, que és la inflamació del marge de la parpella que afecta específicament els fol•licles de les pestanyes i les glàndules que hi ha al mig, que s’obstrueixen i provoquen una acumulació de greix que afavoreix la proliferació excessiva de bactèries. La inflamació, la picor i l’enrogiment, així com el llagrimeig i la presència de crostes, caspa o fins mussols al marge de la parpella són típics de la blefaritis, que pot manifestar-se de manera intermitent en els casos més lleus o arribar a afectar la visió en els més severs.
Tot i que no hi ha mesures preventives clares, és important mantenir una bona higiene palpebral i de les pestanyes amb sabons de pH neutre, cosa que també és útil per tractar la malaltia, ja que controla la secreció greixosa. De totes maneres, aconsellem consultar un especialista en oculoplàstica per confirmar el diagnòstic i valorar el tractament més adequat, ja que la blefaritis pot convertir-se en una patologia crònica.
La picor a les parpelles pot tenir moltes raons, però el més freqüent, sobretot en pestanyes, és la blefaritis. És una inflamació al marge de la parpella focalitzada als fòculs de les pestanyes. S’associa a la proliferació excessiva de bacteris que hi ha a la pell. Els casos lleus requereixen col•liris i pomades antiinflamatòries i antibiòtiques, els casos més greus, antibiòtics orals. És important consultar l’oftalmòleg, ja que en la majoria de casos la blefaritis sol ser crònica.
Un mussol és l’oclusió de la glàndula sebàcia que provoca una inflamació i un bony a la parpella. Sol afectar pacients amb blefaritis crònica. Normalment el tractament consisteix en solucions antiinflamatòries en pomada o injectades.
El més important per fer una angiografia és que el pacient no sigui al•lèrgic a les substàncies que se li injectaran.
És una tècnica diagnòstica per determinar les estructures patològiques i anormals que té la retina, tant als vasos com a les diferents capes que té. És vàlida per a la degeneració de la màcula, per a la retinopatia diabètica i per a moltes altres alteracions maculars i per a vasculopaties.
La verda d’indocianina és una tècnica que es fa servir en alguns casos de degeneració macular associada a l’edat exsudativa i serveix per definir els neovasos i, ocasionalment, es fa servir per diagnosticar alguna altra malaltia. L’angiografía fluoresceïnica és la tècnica més estàndard per a l’estudi de les malalties dels vasos i de la retina en general.
L’angiografía és una tècnica que serveix per delinear els casos de la retina o la coroide. Es fan servir diferents contrastos, normalment la fluoresceïna sòdica o el verd indocianina. Aquesta exploració també és molt útil per al diagnòstic d’altres afeccions de la retina, especialment de l’anomenat epiteli pigmentat. En general, les angiografies serveixen per estudiar múltiples malalties de la retina i fer-ne el diagnòstic.
No és contraproduent per a cap tractament ocular.
Durant uns quants dies, especialment durant les dues primeres setmanes, ha d’evitar fregar-se els ulls, banyar-se a piscines i maquillar-se les parpelles.
En general, el pacient operat de LASIK té una visió acceptable o semblant a la màxima visió que tenia al cap de poques hores. Amb tot, a vegades la visió triga al voltant d’una setmana a millorar.
Sí, pot fer qualsevol esport, de la mateixa manera que també poden practicar-ne tots els pacients operats de qualsevol patologia, sempre que les seves condicions físiques ho permetin i sempre que hagin transcorregut uns quants dies des de la intervenció.
Quan la qualitat o quantitat de llàgrima no és bona –quan no està dins de cert rang– l’organisme reacciona i, com a mesura de protecció, s’estimula la segregació de llàgrima. Comença un cercle: l’ull percep que està sec i produeix una mica de llàgrima, però, com que segueix sent deficient i no soluciona el problema, torna a percebre que està sec i a produir una mica més de llàgrima. Així successivament fins que s’excedeix la capacitat del sistema de drenatge lacrimal i l’ull plora.
Per aquesta raó, l’ús de llàgrimes artificials en pacients amb ull sec resol en la majoria de casos el problema del llagrimeig, ja que l’ull està ben lubricat i es restableix l’equilibri.
Els tumors de l’ull poden produir-se en qualsevol teixit, però el més freqüent en adults és el melanoma de coroide, un tumor maligne que pot tractar-se amb radioteràpia i altres tractaments amb un èxit notable. Altres teixits en què també poden aparèixer tumors malignes són la conjuntiva, la glàndula lacrimal o l’òrbita. També hi ha tumors benignes, que normalment es ressequen amb facilitat. En nens, hi ha un tumor de la retina especialment conegut anomenat retinoblastoma, que té l’aparença de la pupil•la blanca i que ha de tractar-se com abans millor perquè pot conduir a la mort del nen si no es fa un tractament apropiat.
Els neuromoduladors no aporta volum a les zones en les quals s’aplica, sinó que actua relaxant el múscul en el qual s’injecta per matisar i dissimular les arrugues.
El seu ús està recomanat, principalment, en el terç superior de la cara, és a dir, en la part que s’estén des de la parpella superior fins al front tot i que en certs casos es pot aplicar en altres zones com el coll o el terç inferior del rostre segons les necessitats de cada pacients. D’altra banda, la substància que s’aplica al voltant de la boca és substància de farciment, que aporta volum, amb resultats molt naturals en mans expertes.
Per tant, és important tenir en compte que els tractaments de medicina estètica no inflamen necessàriament la cara del pacient ni la deixen inexpressiva.
L’objectiu és aconseguir una harmonia facial i mantenir l’essència del pacient perquè pugui sentir-se la millor versió de si mateix.
A vegades, la millor opció per obtenir els resultats cosmètics desitjats és combinar diferents tractaments de medicina estètica.
Per això, és important fer una valoració prèvia amb l’expert, especialment tenint en compte que és molt probable que no s’efectuïn tots el mateix dia.
Els tractaments de medicina estètica que se solen combinar méssovint són:
La presbícia o vista cansada no és una patologia, sinó un procés degeneratiu normal associat a l’envelliment de l’ull i, per tant, no es pot prevenir. Amb l’edat, a partir dels 40-45 anys, el cristal•lí (lent natural de l’ull) perd elasticitat i capacitat d’enfocament, cosa que provoca una pèrdua de nitidesa de la visió de prop que sol compensar-se amb l’ús d’ulleres.
Amb tot, també és possible corregir la presbícia amb intervenció quirúrgica, cirurgia làser i implantació de lents intracorneals o intraoculars, que poden ser de diversos tipus segons les necessitats de cada pacient. Generalment, la cirurgia es fa quan la presbícia està associada a cataracta, miopia o hipermetropia, i es recomana esperar que la graduació s’hagi estabilitzat. En qualsevol cas, és aconsellable consultar l’oftalmòleg perquè faci un estudi personalitzat per determinar el tractament més adequat tenint en compte factors clau com ara la professió o les preferències personals, a més de l’edat.
Després de qualsevol operació de l’ull pot fer-se esport o esforç físic, tot i que és convenient esperar uns quants dies perquè les cicatrius s’assentin. Normalment, deu o dotze dies solen ser suficients per poder fer vida normal. En tot cas, sempre és millor consultar-ho amb el metge, per si pot haver-hi alguna contraindicació.
Avui dia hi ha diverses tècniques. La més popular per als petits defectes refractius, tant la miopia como la hipermetropia com l’astigmatisme, és el LASIK. Però també hi ha altres opcions per a casos més especials: lents fàquiques, extracció del cristal•lí, lents intracorneals o anells intraestromals.
Els símptomes del despreniment de retina són la sensació de llums (fotòpsies) o de cossos flotants a l’espai vitri o, a vegades, una taca progressiva o un descens visual. És important que contactin al més aviat possible amb el seu oftalmòleg. En qualsevol cas, no és una urgència vital, però convé que un cirurgià expert faci l’operació com abans millor.
Si un pacient operat de cataractes o d’un altre procés intraocular pateix una pèrdua severa de visió amb l’ull notablement vermell i dolor ocular, ha d’acudir tan aviat com pugui a l’oftalmòleg sense esperar ni un dia, ja que aquesta urgència pot ser fonamental per a la visió de l’ull.
Quan s’aplica l’energia de l’ultrasò es poden notar com les petites quantitats d’energia són dipositades a determinades profunditats, i estimulen el procés de renovació de col·lagen.
La sensació de molèstia varia d’unes persones a unes altres, però aquesta sensació només dura mentre s’aplica l’energia d’ultrasons.
En situacions en què augmenten els símptomes, com ara contacte amb el clor de les piscines, exposició al sol o al vent, aires condicionats i esforç visual (lectura, conducció, etc.), s’ha d’augmentar l’ús de llàgrimes artificials. Amb tot, els pacients que no controlin la simptomatologia amb l’ús de llàgrimes artificials haurien d’acudir a l’oftalmòleg per valorar la possibilitat d’afegir-hi altres tractaments.
Ha d’evitar fer grans esforços i, sobretot, evitar els traumatismes directes a l’ull.
En general, pot fer vida normal excepte si porta gas dins de l’ull, cas en què haurà d’adoptar la posició que li digui el metge. Sempre ha d’evitar viatjar amb avió o a altures superiors a 800- 600 m, com seria el cas de passar per ports de muntanya tant amb tren com amb automòbil. Si té aquesta necessitat ha de consultar-ho a l’oftalmòleg.
És una quadrícula en la qual s’observa un punt central i s’examina com estan les línies rectes que fan quadrats. Quan hi ha algun escotoma o alguna anomalia poden veure’s deformades. Pots descarregar-te-la juntament amb les instruccions per a realitzar correctament la prova en aquest enllaç.
Una evisceració és l’extracció de tots els teixits oculars per deixar només la paret externa, l’escleròtica, de tal manera que quedi una cavitat que es farceix d’algun material per simular l’ull. S’hi afegeix una pròtesi a la superfície de l’ull que faci que s’assembli a l’altre ull. L’evisceració es pot fer en molts casos, excepte en tumoracions o quan l’escleròtica està molt destruïda.
És el resultat d’alteracions de la secreció lacrimal i palpebral que poden provocar enrogiment, coïssor, picor i sensació de cos estrany i de cansament ocular. La lubricació adequada de l’ull és possible quan hi ha un equilibri en la producció de llàgrimes de bona qualitat i un sistema palpebral normal. Quan aquest equilibri es trenca o s’altera per factors externs, la producció de llàgrimes disminueix i hi ha propensió a desenvolupar ull sec.
A l’interior de l’ull hi ha un espai que s’anomena cambra anterior. Aquest espai conté un líquid transparent (humor aquós), que banya les estructures que hi ha i en manté les propietats òptiques.
El líquid està entrant i sortint constantment de la cambra anterior. La sortida es produeix a través de l’angle que formen la còrnia i l’iris quan s’uneixen. L’angle té la funció de deixar sortir l’humor aquós cap a l’exterior de l’ull perquè la pressió intraocular es mantingui estable i no es danyi el nervi òptic.
En el cas dels glaucomes d’angle obert, tot i que aquest angle és obert, per diferents motius no funciona correctament i això fa que l’humor aquós surti més lentament de l’ull, cosa que provoca un augment de la pressió intraocular i el consegüent dany al nervi òptic.
En el cas dels glaucomes d’angle tancat, l’angle es tanca i impedeix la sortida de l’humor aquós i l’augment, també, de la pressió intraocular.
El camp visual és l’espai que abasta la visió de l’ull quan està immòbil mirant un punt fix. Normalment s’avalua el perímetre del camp visual i la sensibilitat que té en les diferents zones dins d’aquest perímetre.
La cirurgia robòtica permet fer intervencions quirúrgiques de manera molt més precisa i menys invasiva a través de robots que assisteixen els cirurgians i aconsegueixen un nivell de tremolor 10 vegades menor que el de la mà humana. Aquests robots actuen com un simulador de vol, ja que reprodueixen amb gran exactitud, a l’interior de l’ull, els moviments que fa el cirurgià des de l’exterior.
Malgrat que la cirurgia robòtica és un camp amb molt de futur, els robots estan en estudi per poder canular venes i introduir-hi substàncies o fiadors (petits catèters) per obrir trombes.
Els alts nivells de colesterol a la sang poden augmentar o accelerar el risc de patir determinades patologies oculars perquè bloquegen el flux sanguini de la zona ocular. De la mateixa manera que el colesterol s’acumula a les parets dels vasos sanguinis del cos, també ho fa a les dels ulls, cosa que provoca una disminució de l’oxigenació dels teixits oculars. En cas d’oclusió de l’artèria central de la retina, teixit altament vascularitzat que conté una gran quantitat de vasos sanguinis, pot produir-se un infart retinal massiu que comporta una pèrdua pràcticament total de la visió. Per prevenir-ho, és fonamental fer una vida sana, seguir una dieta equilibrada i baixa en greixos i fer exercici físic regularment, a més d’evitar altres hàbits perjudicials, com ara el tabac o el consum no moderat d’alcohol.
En primer lloc, és important aclarir que la pressió arterial es refereix a la pressió que exerceix la sang a les parets de les artèries i que no té res a veure amb el glaucoma. El principal factor de risc conegut del glaucoma i l’únic contra el qual actualment podem lluitar és la pressió intraocular, que és el resultat de la pressió de l’humor aquós (líquid transparent que banya les estructures oculars) sobre la paret de l’ull. Actualment no es coneix cap mesura preventiva per evitar la pressió intraocular, que s’intenta controlar amb tractament farmacològic o làser.
Pel que fa a la pressió arterial, si és elevada pot ser l’origen de moltes patologies retinals, com ara la retinopatia hipertensiva o la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), ja que la retina és un teixit altament vascularitzat que conté una gran quantitat de vasos sanguinis. En canvi, en alguns casos la pressió arterial baixa pot produir lesió d’aspecte glaucomatós al nervi òptic per mala perfusió sanguínia.
Ultherapy és un tractament cosmètic no invasiu que fa servir la tecnologia testada de l’ultrasò per a estimular la formació de nou col·lagen en nivells profunds de la pell.
El tractament té una durada d’entre 30 i 90 minuts en funció de l’àrea a tractar i no requereix cap mena de baixa social.
A més, a diferència d’altres equips del seu tipus, se serveix d’una visualització ecogràfica en temps real perquè el professional pugui veure les capes del teixit durant el tractament i assegurar que l’energia és dipositada de manera precisa a la zona on més beneficis pot produir.
L’augment de la pressió ocular obeeix a múltiples factors que poden resumir-se com a mecanismes que fan que el líquid intraocular (humor aquós) no es pugui eliminar correctament pel canal normal, cosa que provoca aquest augment de pressió. Pot ser lleu i crònic -glaucoma crònic- o brusc, a causa d’altres processos. L’oftalmòleg ha d’examinar el pacient de manera urgent, especialment en el cas de les formes agudes.
L’envelliment cel•lular normal de l’ésser humà comporta una reducció de la producció de llàgrimes. De fet, es calcula que entre els 10 i els 40 anys la producció es redueix un 50%. A més, altres causes comunes de l’ull sec són infeccions oculars (conjuntivitis, úlceres de còrnia, etc.), factors externs o ambientals (sol, vent, clor, lents de contacte…) i certs medicaments. Els cosmètics i les cremes de neteja poden provocar irritació i alterar la llàgrima normal.
Els tractaments de medicina estètica no acostumen a causar dolor, atèsque abans de dur-los a terme s’aplica anestèsia (generalment, tòpica). Així mateix, molts productes ja inclouen anestèsics per garantir el confort del pacient.
No obstant això, cal tenir en compte que cada persona té una tolerància diferent al dolor i, per tant, és probable que algunes persones notin certes molèsties molt lleus i puntuals.
Per a més detalls sobre cada tractament, no dubtis a consultar aquest enllaç.
Tot i que la teràpia amb cèl•lules mare encara és en plena investigació, ja s’està aplicant en fase de proves i amb molt bons resultats a pacients amb distròfies retinals, retinosi pigmentària i DMAE. Estudis en fase I en humans semblen demostrar que l’ús de cèl•lules mare embrionàries o pluripotencials aconsegueix millorar l’agudesa visual dels pacients, ja que permet reemplaçar les cèl•lules fotoreceptores i/o de l’epiteli pigmentari que no es regeneren i que són fonamentals per a la visió. Aquest resultat s’aconsegueix modificant genèticament les cèl•lules mare, extretes de la pell o d’altres parts de l’ull, perquè puguin desenvolupar la mateixa funció que les cèl•lules danyades.
La presbícia o vista cansada no és una patologia, sinó un procés degeneratiu normal associat a l’envelliment de l’ull. Amb l’edat, a partir dels 40-45 anys, el cristal•lí (lent natural de l’ull) perd elasticitat i capacitat d’enfocament, cosa que provoca una pèrdua de nitidesa a la visió de prop que pot corregir-se amb ulleres o a través d’una intervenció quirúrgica.
No es pot prevenir i, generalment, es corregeix amb l’ús d’ulleres per veure-hi de prop. També és possible corregir-la quirúrgicament, amb cirurgia làser, implantació de lents intracorneals o de lents intraoculars, que poden ser de diversos tipus segons les necessitats de cada pacient. Generalment, la cirurgia es practica quan la presbícia està associada a cataracta, miopia o hipermetropia. En qualsevol cas, és important esperar que la vista cansada hagi completat el seu procés i s’estabilitzi la graduació, cosa que normalment passa cap als 55 anys. Es recomana consultar l’oftalmòleg perquè faci un estudi personalitzat per determinar el tractament més adequat.
Les persones amb més de vuit diòptries tenen alta miopia i han de fer revisions oftalmològiques periòdiques. Tenen algunes limitacions, com la cirurgia refractiva amb làser excímer, que està indicada per a pacients amb menys de 8 diòptries, però hi ha tècniques com la implantació de lents intraoculars que són una bona opció. Es valora a la consulta i es decideix quin tipus de lents són les més adequades per a cada pacient, el seu tipus de còrnia i les seves necessitats visuals.
La DMAE (degeneració macular associada a l’edat) és un dels grans reptes actuals de l’oftalmologia. Sabem que n’hi ha dos tipus: la forma seca i la forma humida. La seca és la que pateixen els pacients que, lentament, perden visió. S’ha demostrat que amb tractaments amb antioxidants i vitamines es pot reduir aquesta pèrdua visual, tot i que el fre a l’evolució no és gaire espectacular. Les formes humides, anomenades així perquè es produeix líquid a la màcula, són les més destructives, i el tractament actual combina la teràpia fotodinàmica, que es va començar a aplicar fa uns quants anys, amb altres tractaments, ja que sembla clar que així s’obtenen efectes més positius. Cada any apareixen noves opcions per intentar avançar en la lluita contra aquesta malaltia.
L’ull sec és una alteració crònica que es produeix quan la superfície de l’ull no està ben lubricada per falta de llàgrima o perquè és de mala qualitat, cosa que pot causar molèsties oculars, problemes visuals i lesions a la còrnia o a la conjuntiva. Per evitar-ho, es recomana no exposar-se a corrents d’aire i evitar la sequedat i la pol•lució ambiental. En la majoria de casos no es pot tractar directament la causa de l’ull sec i cal fer un tractament substitutiu amb llàgrimes artificials o pomades lubricants que ajuden a controlar la sequedat i la irritació. Si amb aquest tractament no disminueixen els símptomes, hi ha l’opció de preservar les llàgrimes de la persona afectada amb el bloqueig dels conductes lacrimals, inserint un minúscul tap que evita el drenatge ràpid de les llàgrimes i permet conservar la hidratació ocular i protegir l’ull. Els pacients amb ull sec més sever poden requerir altres tractaments addicionals que l’oftalmòleg haurà de valorar.
Sí, té un perfil de seguretat ben definit.
Ultherapy® està científicament provat amb més de 50 estudis clínics, es comercialitza en més de 78 països a tot el món i s’han dut a terme més de 1,5 milions de tractaments globalment.
Addicionalment l’energia basada en ultrasons té un perfil d’ús en el camp de la medicina de més de 50 anys d’història.
És molt més freqüent que apareguin hemorràgies al postoperatori d’una intervenció, especialment si s’ha practicat una vitrectomia, en el cas dels pacients amb retinopatia diabètica. Això s’explica perquè les parets dels vasos d’aquests pacients són enormement fràgils i més tendents a produir sagnats.
El queratocon es produeix a causa d’un aprimament de la zona central de la còrnia, la forma habitualment esfèrica de la qual passa a ser de con, cosa que provoca un astigmatisme irregular que distorsiona les imatges i disminueix la visió. Normalment, és degut a factors genètics (en el 25% dels casos es transmet de pares a fills), tot i que també està relacionat amb l’al•lèrgia ocular o amb el fregament continu dels ulls.
El queratocon no es pot prevenir però podem frenar-ne l’evolució. Detectar precoçment aquesta malaltia pot evitar casos molt avançats que poden arribar a requerir un trasplantament de còrnia (és la primera causa de trasplantament en pacients joves). En casos lleus es pot aconseguir una bona visió amb ulleres o lents de contacte rígides; en els que hi ha progressió, l’encreuament corneal ofereix un gran índex d’èxit, impedeix que el queratocon avanci i millora la regularitat de la còrnia. La tècnica consisteix a administrar unes gotes de vitamina a la superfície de la còrnia i posteriorment exposar-la a una llum ultraviolada de baixa potència que provoca una reacció química que augmenta la rigidesa de la còrnia, debilitada a causa del queratocon.
En general, els primers resultats s’aprecien bastant aviat.
Per exemple, en el cas de les substàncies de farciment, els primers resultats són visibles quan el pacient abandona la consulta i, tot i que sol haver-hi una petita inflamació posterior, que desapareix durant els dies següents. En el cas de la substància injectable, els resultats s’aprecien passats tres o quatre dies.
No obstant això, altres teràpies com els inductors de col·lagen o el lífting no quirúrgic Ultherapy necessiten un període aproximat de tres mesos per fer efecte.
Consulta aquí quan fan efecte aquests tractaments.
Els músculs de la parpella permeten pestanyejar unes 20.000 vegades al dia.
Les oclusions oculars es fan per fer treballar més l’ull malalt: es tapa l’ull sa per combatre l’ambliopia. En funció del grau de visió i de l’edat del pacient es requerirà tapar amb més intensitat l’ull bo perquè desenvolupi la visió de l’ull ambliop.
El pacient pot notar petits cossos flotants, que són les restes capsulars a l’espai vitri, però passats uns quants dies, normalment, desapareixen. La fotocoagulació amb làser YAG s’aplica a la càpsula que subjecta la lent intraocular artificial i que, amb el temps, es torna opaca, amb la qual cosa el pacient perd visió. La fotocoagulació amb làser YAG no és dolorosa i aconsegueix, de manera ràpida, una millora visual.
Normalment, el cap ha d’estar inclinat cap endavant perquè el gas no toqui la part anterior de l’ull i toqui més superfície de la part posterior. En funció de la quantitat de gas que tingui caldrà que estigui en aquesta posició més o menys temps.
L’amplitud horitzontal del camp visual s’estén fins a 200- º, mentre que l’extensió vertical arriba a 130- º en condicions normals.
Antelació
A vegades, els pacients volen fer-se tractaments per veure’s millor abans d’un esdeveniment o d’una ocasió especial. En aquests casos, en línies generals, se sol recomanar dur-los a terme amb una antelació mínima de tressetmanes, perquè:
- es puguin apreciar els resultats definitius,
- no hi hagi marques i
- tenir marge per fer retocs, en cas que siguin necessaris.
Tractaments quirúrgics
D’altra banda, els tractaments quirúrgics se solen fer amb una antelació mínima de 2 mesos per poder apreciar els resultats definitius. Generalmentsón cirurgies mínimament invasives, sense marques visibles, que tenen per objectiu mantenir l’harmonia del rostre del mateix pacienti allunyar-se de resultats massa artificials.
La millor època de l’any
La majoria de tractaments tant de medicina estètica com quirúrgics poden efectuar-se en qualsevol moment de l’any.
L’única excepció són els làsers (IPL i CO₂), els quals no s’apliquen en període estival, atèsque els raigs del sol incideixen de manera negativa en el postractament.
Descobreix aquí tots els tractamentsdel Departament d’Estètica.
És molt important que el pacient amb pressió ocular elevada, principal factor de risc del glaucoma, sigui molt escrupolós a seguir el tractament i les recomanacions de l’oftalmòleg.
Entre d’altres, hi ha fàrmacs que provoquen una pujada de la pressió intraocular. És per això que els pacients s’han de revisar periòdicament la pressió intraocular i consultar al seu oftalmòleg els medicaments que prenen.
En ulls joves, el cristal•lí, la lent natural de l’ull, és molt flexible. Tanmateix, amb l’edat va perdent elasticitat i capacitat de canviar de forma i d’enfocar els objectes propers. Aquesta condició s’anomena presbícia o vista cansada i és normal en totes les persones a partir dels 40 anys. Com que està relacionada amb un procés degeneratiu, no es pot prevenir.
Normalment, per facilitar l’enfocament correcte de les persones amb presbícia es prescriuen ulleres de lectura o lents de contacte bifocals. Sovint, entre els 40 i els 60 anys, cal un canvi d’ulleres cada dos anys per eliminar la borrositat causada per l’enduriment del cristal•lí. En alguns casos es pot recórrer a cirurgia: normalment, quan la presbícia està associada a cataracta, miopia o hipermetropia.
Hi ha diversos tipus de cirurgia, tot i que la més comuna és la implantación de lents intraoculars, que poden ser de diferents tipus segons les necessitats de cada pacient. Per determinar el tractament o la cirurgia adequats, és molt important fer un estudi personalitzat del pacient per detectar altres factors clau, com ara l’edat, la professió o les preferències personals.
Aquest és un possible símptoma de DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat) o d’alguna altra malaltia de la màcula, la zona central de la retina. En el cas de la DMAE, pot aparèixer primer en un ull i que el pacient no se n’adoni fins que finalment els afecta tots dos. Es recomana consultar l’oftalmòleg amb urgència per poder tractar-la a temps si és aquest el problema que afecta el pacient.
Si no té gas ni oli de silicona pot dormir en qualsevol posició. Com que no hi ha cap element taponador (gas o oli de silicona), no és necessari que el pacient vigili la posició.
Podria ser símptoma d’una cataracta. La cataracta pot manifestar-se habitualment amb visió borrosa o doble, fotofòbia, dificultats per conduir de nit, augment de la miopia o recuperació de la visió de prop de manera inexplicable. És freqüent que les persones a les quals passa no vagin a l’oftalmòleg, ja que no és un símptoma molest. Per això es recomana fer revisions periòdiques a partir dels 40 anys, per detectar aquest tipus de patologies oculars degeneratives.
Si bé és cert que la més coneguda, la tècnica LASIK, no és una opció adequada per a les còrnies fines, hi ha alternatives amb altres tècniques que sí que poden fer-se: el làser excímer o bé les lents fàquiques.
Pot ser que tingui estrabisme (desviació ocular). Sovint aquesta malaltia típica de la infantesa es presenta de manera intermitent i és més freqüent en estats febrils. És important portar el nen a l’oftalmòleg per diagnosticar-lo i tractar-lo abans dels 7 o 8 anys -quan acaba la fase de maduració visual- i que el problema no persisteixi a l’edat adulta.
Els tractaments de medicina estètica que es duen a terme a la consulta no requereixen un període de baixa i, generalment, el pacient pot reincorporar-se a les activitats diàries tan aviat com els acabi, sense marques visibles, excepte alguns casos en els quals es poden apreciar petites marques gairebé imperceptibles.
Amb referència a això, l’únic tractament que deixa marques visibles a la pell és el làser de CO₂. Poden apreciar-se durant una setmana, aproximadament. Així mateix, aquest tractament requereix unes cures específiques durant els mesos següents. D’altra banda, el peeling facial sol fer emergir una “crosta” a la pell de les zones en les quals s’aplica, que desapareix a mesura que el pacient la “muda”, aproximadament al cap de set dies d’aplicar el làser.
Pel que fa als tractaments quirúrgics, com la blefaroplàstia o la cantoplàstia, el postoperatori sol requeriruna baixa aproximada d’una setmana, després de la qual el pacient ja no acostuma a presentar hematomes.
No obstant això, tot depèn del cas de cada pacient, com també de si els tractaments es duen a terme de manera aïlladao combinats amb uns altres per obtenir els resultats desitjats.
Aquí podràs consultar tots aquests tractaments i els detalls de cadascun.
La miopia és un defecte refractiu que es produeix quan el globus ocular és massa allargat o la còrnia massa corba, per la qual cosa les imatges s’enfoquen davant de la retina i no damunt, cosa que dificulta la visió de lluny. Sol corregir-se amb ulleres o lents de contacte, tot i que la cirurgia refractiva és una opció per a qui vulgui prescindir de correcció òptica. Tret de casos excepcionals, la intervenció ha de fer-se un cop s’hagi estabilitzat la miopia, dels 20 anys endavant. A partir d’aleshores, el factor edat no limita una possible cirurgia, tot i que sí que influeix en l’elecció de la tècnica, que l’oftalmòleg haurà de valorar.
Recomanem fer una visita a un centre especialitzat, tot i que quan es busca corregir un defecte refractiu a partir dels 50-55 anys, se sol implantar una lent intraocular que substitueix el cristal•lí, la lent natural de l’ull que amb el temps va perdent elasticitat (presbícia) i transparència (cataracta). D’aquesta manera, la pròtesi artificial implantada és òpticament millor que el cristal•lí natural del pacient de certa edat.
Si practiques esport, has de tenir la mateixa cura que qualsevol altra persona. Pots fer servir ulleres de protecció per evitar lesions o irritació ocular.
D’altra banda, l’ull amb alta miopia té més predisposició a patir certes malalties oculars, especialment de retina.
Alguns dels principals problemes relacionats amb aquest factor de risc són el despreniment de retina, la degeneració de la retina central per plaques d’atròfia, el creixement de vasos per sota de la màcula (centre de la retina), el forat macular miòpic i la separació de les capes de la retina macular (squisi).
Aquestes malalties poden provocar una discapacitat visual important i incidir directament en la qualitat de vida, per la qual cosa és important diagnosticar-les de manera precoç. Hi ha certs signes d’alarma, com ara l’aparició de mosques volants (taques negres que es mouen i que ens entorpeixen la visió), flaixos, taques fixes o la visió distorsionada de les línies rectes. Si tens qualsevol d’aquests símptomes, visita l’oftalmòleg.
Et pot interessar: Un “cinturó” de silicona aconsegueix cenyir el globus ocular i reaplicar la retina despresa o desdoblada en alts miops.
Sí, és una urgència, tot i que relativa: pot esperar 3 o 4 dies. Cal examinar l’ull perquè el símptoma pot respondre al fet que la malaltia comenci a descompensar-se i pot provocar una pèrdua visual severa. A vegades aquesta deformitat no es deu a una descompensació, però sempre cal corroborar-ho.
Podría ser símptoma d’un despreniment de retina. S’aconsella visitar l’oftalmòleg amb urgència per confirmar-ho. Si fos el cas, s’hauria de tractar de seguida, ja que les possibilitats de millora són molt més grans si no es desprèn la màcula o àrea central de la retina.
La DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat) és una malaltia degenerativa de la zona central de la retina, la màcula, encarregada de la visió central i de detall, que ens permet reconèixer rostres i fer tasques de precisió com ara llegir, cosir o conduir. La forma humida es caracteritza pel creixement de vasos sanguinis anòmals, de parets molt primes, que filtren fluids i sang a la màcula i provoquen una pèrdua ràpida de la visió central al pacient.
El tractament s’orienta a frenar el creixement d’aquests vasos sanguinis amb injeccions intraoculars de fàrmacs antiangiogens, aplicades actualment amb molt bons resultats, ja que aturen el procés de pèrdua de visió i, en molts casos, fins i tot milloren la capacitat visual del pacient. L’inconvenient és que es tracta de teràpies a llarg termini que requereixen acudir a l’oftalmòleg un cop al mes o cada dos mesos aproximadament, per la qual cosa el futur està en fàrmacs que romanguin dins de la cavitat vítria durant llargs períodes de temps i que redueixin la dependència del pacient.
Les restriccions a l’hora de volar després d’una operació de despreniment de retina són a causa del gas terapèutic que, en alguns pacients, s’injecta a l’interior de l’ull per afavorir el procés de reparació de la retina. Aquest gas pot expandir-se si disminueix la pressió atmosfèrica, com passa a molta altitud, cosa que pot augmentar la pressió intraocular i, en conseqüència, danyar el nervi òptic. Per evitar-ho, desaconsellem viatjar en avió fins que el gas no s’hagi reabsorbit totalment, un procés que sol tardar entre una setmana i un mes, en funció dels casos, i l’evolució del qual ha de valorar l’oftalmòleg. Tot així, amb els pas dels mesos, quan la bombolla d’aire ja ha desaparegut per complet de la cavitat ocular, no hi ha inconvenient en poder agafar un avió.
D’altra banda, hem de tenir en compte que aquesta restricció inicial no afecta els pacients a qui, en lloc d’injectar-se gas durant la vitrectomia, s’introdueix oli de silicona amb el mateix objectiu d’ajudar a mantenir la retina a la seva posició. Com a contrapartida, aquest oli és una substància que no es reabsorbeix ni desapareix per si sola, de manera que és necessari dur a terme una segona intervenció quirúrgica per extreure-la al cap d’entre 2 i 6 mesos, en el moment idoni en què el cirurgià així ho indiqui.
La proximitat dels ulls a aquestes zones pot suposar un risc per a la visió. Per això és important posar-se en mans d’un oftalmòleg oculoplàstic. Tenim l’experiència i els coneixements adequats i fem servir tècniques tant quirúrgiques com sense incisió que resolen els problemes estètics amb les màximes garanties per a l’ull i per a la visió.
En primer lloc, és important tenir en compte que no totes les taques apareixen pel mateix motiu i la manera d’abordar-les depèn de diversos factors. Les cremes poden ajudar a matisar-les, però, en general, no fan que desapareguin del tot.
Per abordar les taques, en medicina estètica, disposem de làsers, com l’IPL o el de CO₂, els quals aconsegueixen suavitzar-les per fer-les pràcticament imperceptibles.
No obstant això, hem de tenir en compte que taques, com les solars, que milloren molt amb aquests tractaments, tendeixen a reaparèixer a causa de la memòria de la mateixa pell. Per aquest motiu, els experts en medicina estètica recomanen prevenir-les protegint-nos de factors ambientals, com els raigs del sol, durant tot l’any.
Las injeccions intraoculars actuen alliberant fàrmacs de manera local a l’interior de l’ull, especialment a la retina i, de manera encara més específica, a la màcula (zona central de la retina responsable de la visió de detall). El cas més clar és el tractament de la DMAE, tot i que també s’apliquen amb èxit en casos de trombosi retinal, alta miopia i malalties vasculars de la retina com l’edema macular diabètic. Amb l’ús de les injeccions intraoculars, s’ha aconseguit que prop del 60% dels pacients tractats recuperin la visió, en contrast amb el 20% que ho feien amb altres tècniques, i s’eviten els riscos associats a la cirurgia, que s’han reduït gairebé a la meitat els darrers anys gràcies a aquesta opció farmacològica. Com que és un camp que s’està desenvolupant a un ritme vertiginós, s’espera que aviat també puguin tractar-se patologies hereditàries de la retina que actualment no tenen guarició.
El fet de patir despreniment de vitri no hauria de perjudicar-te a l’hora d’operar-te de la cataracta. De fet, es calcula que la meitat de les persones de més de 65 anys pateixen cataractes i la majoria tenen, a més, despreniment de vitri. Pel que fa al despreniment de retina, si està operat amb èxit i convenientment, no suposa tampoc un factor de risc afegit en una cirurgia de cataractes.
Per estar-ne més segurs, seria convenient valorar si hi ha lesions a la retina que puguin produir complicacions al moment d’operar la cataracta, per la qual cosa es recomanaria una revisió amb un especialista en retina abans de sotmetre’s a cirurgia de cataracta.
El despreniment posterior de vitri és un procés comú a mesura que avança l’edat ja que, amb els anys, l’humor vitri (líquid gelatinós que omple la cavitat ocular i hi dóna forma i consistència) tendeix a deteriorar-se. Com a conseqüència, es contreu i perd la textura gelatinosa fins que se separa espontàniament de la retina. Els principals símptomes que dóna són la visió de mosques volants o punts negres que es mouen al voltant de l’ull i la percepció de llampecs lluminosos, la freqüència dels quals, tot i que poden persistir llargs períodes, sol disminuir amb el pas del temps.
Generalment no s’aplica cap tractament perquè no es pot revertir el procés pel qual el vitri perd la consistència, però cal fer una avaluació oftalmològica per seguir-ne l’evolució i descartar un possible despreniment de retina, cas en què sol caldre una intervenció quirúrgica.
Es coneix com a ptosi palpebral. És la disfunció del múscul elevador de la parpella. Es recomana visitar un oftalmòleg, ja que el tractament de la ptosi és quirúrgic. Hi ha diverses tècniques per reparar el tendó que serveix per alçar la parpella o bé aconseguir que el múscul recuperi el to habitual.
Amb Ultherapy no és necessària la baixa.
Després del tractament, es pot tornar a les activitats del dia a dia de manera immediata sense necessitat de seguir cap mesura després del tractament.
Com que és un tractament que estimula la producció de col·lagen propi, la durada dels resultats depèn de cada persona.
Inicialment s’observa un cert efecte de tensió però els resultats finals tenen lloc a partir del segon o tercer mes, quan el nou col·lagen i elastina reemplacenel teixit envellit i que s’ha tractat.
Un sol tractament de Ultherapy pot tenir un efecte que duri al voltant d’un any en algunes persones.
IMO Institut de Microcirurgia Ocular
Josep María Lladó, 3
08035 Barcelona
Tel: 934 000 700
E-mail: informacion@imo.es
Veure mapa a Google Maps
En cotxe
Coordenades navegador GPS:
41º 24’ 38” N – 02º 07’ 29” E
Sortida 7 de la Ronda de Dalt (costat muntanya). La clínica compta amb un aparcament de més de 200 places.
En bus
Autobús H2: Rotonda de Bellesguard, parada 1540
Autobús 196: Josep Maria Lladó-Bellesguard, parada 3191
Autobusos H2, 123, 196: Ronda de Dalt – Bellesguard, parada 0071
Com arribar a IMO des de:
IMO Grup Miranza Madrid
C/ Valle de Pinares Llanos, 3
28035 Madrid
Tel: 910 783 783
Veure mapa en Google Maps
Transport públic
Metre Lacoma (línia 7)
Autobusos:
- Línies 49 i 64, parada “Senda de l’Infant”
- Línia N21, parada “Metre Lacoma”
Horaris
Atenció al pacient: de dilluns a divendres, de 8 h a 20 h
IMO Grup Miranza Andorra
Av. de les Nacions Unides, 17
AD700 Escaldes-Engordany, Andorra
Tel: (+376) 688 55 44
Veure mapa a Google Maps
IMO Manresa
C/ Carrasco i Formiguera, 33 (Baixos)
08242 – Manresa
Tel: 938 749 160
Veure el mapa a Google Maps
Transport públic
FGC. Línia R5 i R50 direcció Manresa. Estació: Baixador de Manresa
Horaris
De dilluns a divendres de 8:30 a 13:30 i de 15:00 a 20:00 h