Vitrectomia

Què és la vitrectomia?

La vitrectomia és una tècnica de microcirurgia ocular que s'utilitza per extreure el vitri, és a dir, el gel transparent que omple la cavitat ocular.

Es tracta d'un procediment introduït de forma pionera a Espanya pels especialistes de l'IMO, amb més de 30 anys d'experiència en la seva execució, i que ha permès que molts pacients que fa anys perdien irremeiablement la visió puguin mantenir-la o recuperar-la a nivells molt satisfactoris.

En quins casos es fa?

La tècnica està indicada per guarir malalties pròpies del vitri però, tot i estar el vitri en bones condicions, pot ser necessari extreure'l per treballar directament sobre la retina i tractar altres malalties que afectin aquest teixit.

Així doncs, hi ha diverses patologies oculars que poden requerir una vitrectomia:

• Retinopatia diabètica
• Despreniment de retina
• Ferides oculars o traumatismes
• Forats maculars, degeneracions maculars amb neovasos o altres malalties de la màcula
• Problemes secundaris o inflamacions de l'ull
• Patologies relacionades amb l’alta miopia
• Complicacions ocasionals després d’operacions de cataractes
• Complicacions derivades de la uveïtis

Exàmens previs

Abans de la intervenció es fa un examen ocular detallat i, sovint, una ecografia que mostra l’estat dels teixits oculars.

També s’hi poden sumar altres proves com ara:

• Tomografia de Coherència Òptica (OCT): escàner que es fa servir per captar imatges de les diverses capes de la retina en alta definició
• Angiografia fluoresceïnica: prova de contrast per veure possibles pèrdues de fluid o danys en vasos sanguinis de la retina
• Test electrofisiològic: prova que registra l’estimulació elèctrica de l'ull per detectar problemes a la retina i a tota la via òptica fins a l’escorça cerebral

	Esquema d’una vitrectomia
	El Dr. Corcóstegui a la sala d’operacions

Durant la intervenció

El cirurgià fa tres petites microincisions (inferiors a 1 mm) a l'escleròtica o paret externa del globus ocular, a través de les quals s'accedeix a la cavitat vítria i s'introdueixen instruments delicats per practicar la intervenció: una llum de fibra òptica que il·lumina la retina, una cànula d'irrigació que manté la pressió intraocular i un vitrectom que talla i extreu el vitri, a més de fer-se servir tisores, pinces... seleccionades per a cada cas.

Durant la cirurgia, en alguns pacients s'injecta gas a la cavitat ocular, que afavoreix el procés de reparació de la retina i que es va absorbint progressivament. En altres ocasions, en lloc de gas s'utilitza oli de silicona, que no desapareix de manera natural i que es pot haver d'extreure en una segona operació, passats uns mesos, sempre que l'oftalmòleg així ho aconselli.

La vitrectomia es duu a terme amb anestèsia local i dura entre una i dues hores, en funció de la patologia. A vegades es combina amb altres procediments paral·lels, com ARA la cirurgia de cataracta o el trasplantament de còrnia, si també es requereix actuar sobre altres teixits.

Després de la intervenció

Normalment es retira el pegat oclusiu de l'ull al dia següent. És possible que el pacient noti molèsties lleus després de l'operació, com ara sensació de cos estrany, ull vermell i inflor palpebral.

En general, pot fer vida normal sense restriccions importants, malgrat que la primera setmana es recomana evitar moviments bruscos amb el cap i es desaconsella fer exercici físic intens.

Cal tenir en compte que la recuperació no és immediata i que els primers resultats s'aprecien després de diverses setmanes o mesos. En els casos en què s'injecta gas o oli de silicona, la presència d'aquestes substàncies provoca mala visió, que va millorant gradualment.

Riscos

Els riscos d’una vitrectomia són inferiors que els beneficis que se n’esperen per millorar la visió després de la intervenció.

Alguns dels possibles riscos són el sagnat postoperatori, el despreniment de retina, l’augment de la pressió ocular al postoperatori, la cataracta o la infecció.