Glaucoma

Causa número
1
de ceguesa irreversible al món
Afecta
60
milions de persones al món
Fins a un
50%
dels afectats no saben que el tenen
glaucoma

Què és el glaucoma?

El glaucoma és una de les causes de ceguesa més comunes i comprèn un conjunt de malalties que provoquen un dany progressiu i irreversible del nervi òptic. Aquesta estructura és clau per a la visió ja que, a través d'ella, les imatges que capta la retina (convertides en impulsos nerviosos) es transmeten al cervell perquè aquest les interpreti i es generi la visió.

Afectació visual

El glaucoma és una malaltia crònica que es produeix per la mort precoç de les cèl·lules ganglionars de la retina, els axons de les quals formen el nervi òptic, aquest comença a quedar buit per l’absència d’axons.

Com a conseqüència, es produeix una pèrdua de funcionalitat i el camp visual del pacient va reduint-se si la malaltia no es tracta.

Per què es produeix?

Principal factor de risc

El principal factor de risc que pot desencadenar un glaucoma és la hipertensió ocular. En general, això passa perquè, per diferents causes, l'humor aquós (líquid que banya l'interior de l'ull) no drena correctament i s'acumula, de manera que exerceix una pressió excessiva sobre el nervi òptic i li causa un "estrès" que no pot suportar.

Altres factors de risc

No obstant això, hi ha persones amb la pressió intraocular elevada que no tenen glaucoma i pacients amb valors normals (menys de 21 mmHg de pressió) que, per contra, desenvolupen la patologia.

Cal tenir en compte que el glaucoma no és només la conseqüència d’un defecte "mecànic" del sistema de drenatge de l'humor aquós, sinó que es tracta d'una malaltia multifactorial l'origen de la qual encara és poc conegut. S'està investigant en aquest camp i se sospita que els problemes vasculars poden estar associats als casos de glaucoma amb pressió intraocular normal, ja que els vasos sanguinis de l’interior del globus ocular són dels més fins del cos i, per tant, especialment fràgils.

Factors hereditaris

D'altra banda, la predisposició genètica és un factor de pes en determinats tipus de glaucoma, com el primari d'angle obert (familiar) –el més comú– o el congènit –que apareix en els primers mesos de vida– i el juvenil.

Nervi òptic d’un pacient sa

Nervi òptic d’un pacient sa.

Nervi òptic d’un pacient amb glaucoma

Nervi òptic d’un pacient amb glaucoma.

Com es pot prevenir?

La importància d'un diagnòstic a temps

La clau per prevenir el dany irreversible que produeix el glaucoma en el nervi òptic és el diagnòstic precoç de la malaltia per poder controlar-la abans que segueixi evolucionant. Atès que en la majoria de casos no provoca símptomes fins a fases avançades de la patologia, es recomana sotmetre’s a revisions oftalmològiques cada dos anys a partir dels 40, edat en què s'activa el procés degeneratiu de l'ull i comença a augmentar la incidència del glaucoma.

Controls periòdics

Així mateix, s'aconsella que els controls siguin anuals en persones amb algun dels següents factors de risc:

  • Edat (més grans de 60 anys)
  • Antecedents familiars de glaucoma
  • Hipertensió ocular
  • Miopia o hipermetropia alta
  • Altres malalties oculars
  • Traumatismes oculars, com patologies de còrnia, retina, uveïtis...
  • Angle iridocorneal (format per la còrnia i l'escleròtica amb l'iris) estret
  • Raça negra o asiàtica

Equips d'última generació

Els avanços en equips diagnòstics han contribuït al fet que el glaucoma es pugui detectar en estadis molt incipients en la consulta oftalmològica.

Per a això, un correcte diagnòstic és essencial, explorant tant el nervi òptic, com el fons d'ull.

Generalment es realitzen les següents proves:

  • Tomografia de coherència òptica (OCT) posterior i HRT, per a detectar alteracions en les zones posteriors de l'ull (retina i nervi òptic)
  • Tonometria o medició de la pressió intraocular
  • Paquimetria, que permet mesurar el gruix de la còrnia
  • Gonioscopia, per a explorar correctament l'angle iridocorneal
  • Campimetría, per a valorar la visió perifèrica o dels laterals del camp visual

Una malaltia silenciosa

El 50% de pacients no sap que pateix glaucoma, ja que, en la majoria de casos, no provoca símptomes evidents, com dolor o disminució brusca de la visió.

Malgrat passar inadvertida fins que el mal ja és important i s' ha produït ima reducció de gran part del camp visual, la malaltia continua avançant, podent afectar les activitats quotidianes del pacient i convertir altres en perilloses, com la conducció.

Símptomes més freqüents

La majoria de pacients amb glaucoma, presenta els següents símptomes:

  • pèrdua de la visió perifèrica o lateral del camp visual
  • en alguns casos, existeix pèrdua de la visió central, en les primeres fases
  • caigudes, ja que el glaucoma multiplica per 4 el risc de patir aquest tipus d'accidents
  • els atacs aguts de glaucoma poden produir:
    • ull vermell
    • dolor intens
    • visió borrosa
    • halos al voltant de les llums
    • nàusees o vòmits
Visió d’un pacient sa Visió d’un pacient sa
Visió amb glaucoma avançat Visió amb glaucoma avançat

El glaucoma és una patologia crònica que actualment no es pot curar, ja que no és possible regenerar el nervi òptic i recuperar la visió perduda. No obstant això, la malaltia s'intenta controlar mitjançant diferents opcions terapèutiques que tenen com a objectiu conservar la visió que té el pacient en el moment del diagnòstic.

Objectiu: reduir la pressió intraocular

L'únic mètode efectiu per a frenar el glaucoma és la reducció de la pressió intraocular, els tractaments més habituals són els següents:

Pacients amb pressions oculars normals

Fer baixar la pressió intraocular també ha demostrat ser efectiva en pacients que pateixen glaucoma sense hipertensió ocular (glaucoma normotensiu).

Això es deu al fet que quan el nervi òptic està danyat, fins i tot una pressió normal pot contribuir a un deteriorament més gran i més ràpid, per la qual cosa reduir-la és la única manera de frenar la patologia.

Futures teràpies

Actualment, s'estan estudiant vies de tractament complementàries, com la neuroprotecció.

Aquest tractament té per objectiu prevenir la mort prematura de les cèl·lules ganglionars de la retina i el mal del nervi òptic que causa la seva pèrdua. Malgrat que encara no s'han obtingut resultats concloents en la pràctica clínica, les recerques en curs han posat de manifest els següents beneficis d'aquestes substàncies:

  • protegeixen de manera directa el nervi òptic
  • neutralitzen toxines nocives, com els radicals lliures d'oxigen, responsables de l'envelliment cel·lular a causa de l'oxigen i més presents en ulls amb glaucoma d'angle obert que en pacients sans.

Consulta els tractaments pel glaucoma