Glaucoma

Causa número
1
de ceguesa irreversible al món
Afecta
60
milions de persones al món
Fins a un
50%
dels afectats no saben que el tenen
glaucoma

Què és el glaucoma?

El glaucoma comprèn un conjunt de malalties que provoquen un dany progressiu i irreversible del nervi òptic. Aquesta estructura és clau per a la visió ja que, a través d'ella, les imatges que capta la retina (convertides en impulsos nerviosos) es transmeten al cervell perquè aquest les interpreti i es generi la visió.

Quan, a causa del glaucoma, es produeix una mort precoç de les cèl·lules ganglionars de la retina, els axons de les quals formen el nervi òptic, aquest comença a quedar buit per l’absència d’axons. Com a conseqüència, es produeix una pèrdua de funcionalitat i el camp visual del pacient va reduint-se si la malaltia no es tracta.

Per què es produeix?

El principal factor de risc que pot desencadenar un glaucoma és la hipertensió ocular. En general, això passa perquè, per diferents causes, l'humor aquós (líquid que banya l'interior de l'ull) no drena correctament i s'acumula, de manera que exerceix una pressió excessiva sobre el nervi òptic i li causa un "estrès" que no pot suportar.

No obstant això, hi ha persones amb la pressió intraocular elevada que no tenen glaucoma i pacients amb valors normals (menys de 21 mmHg de pressió) que, per contra, desenvolupen la patologia.

Cal tenir en compte que el glaucoma no és només la conseqüència d’un defecte "mecànic" del sistema de drenatge de l'humor aquós, sinó que es tracta d'una malaltia multifactorial l'origen de la qual encara és poc conegut. S'està investigant en aquest camp i se sospita que els problemes vasculars poden estar associats als casos de glaucoma amb pressió intraocular normal, ja que els vasos sanguinis de l’interior del globus ocular són dels més fins del cos i, per tant, especialment fràgils.

D'altra banda, la predisposició genètica és un factor de pes en determinats tipus de glaucoma, com el primari d'angle obert (familiar) –el més comú– o el congènit –que apareix en els primers mesos de vida– i el juvenil.

Nervi òptic d’un pacient sa

Nervi òptic d’un pacient sa.

Nervi òptic d’un pacient amb glaucoma

Nervi òptic d’un pacient amb glaucoma.

Com es pot prevenir?

La clau per prevenir el dany irreversible que produeix el glaucoma en el nervi òptic és el diagnòstic precoç de la malaltia per poder controlar-la abans que segueixi evolucionant. Atès que en la majoria de casos no provoca símptomes fins a fases avançades de la patologia, es recomana sotmetre’s a revisions oftalmològiques cada dos anys a partir dels 40, edat en què s'activa el procés degeneratiu de l'ull i comença a augmentar la incidència del glaucoma.

Així mateix, s'aconsella que els controls siguin anuals en persones amb algun dels següents factors de risc:

  • Edat (més grans de 60 anys)
  • Antecedents familiars de glaucoma
  • Hipertensió ocular
  • Miopia o hipermetropia alta
  • Altres malalties oculars
  • Traumatismes oculars, com patologies de còrnia, retina, uveïtis...
  • Angle iridocorneal (format per la còrnia i l'escleròtica amb l'iris) estret
  • Raça negra o asiàtica

Els avenços en equips diagnòstics han contribuït que el glaucoma es pugui detectar en estadis molt incipients a la consulta oftalmològica. Per a això, és fonamental l'exploració del nervi òptic, tant de forma directa, mitjançant l’observació del fons de l'ull, com mitjançant sistemes automatitzats de diagnòstic (OCT i HRT). Altres proves importants són el mesurament de la pressió intraocular (tonometria), així com l'estudi del gruix de la còrnia (paquimetria), l’exploració de l’angle iridocorneal (gonioscòpia) i la quantificació del camp visual (campimetria).

La meitat d'afectats pel glaucoma no sap que el pateix, ja que, en la majoria de casos, no provoca símptomes evidents, com dolor o disminució brusca de la visió. Malgrat passar inadvertit fins que el mal ja és important i ha reduït gran part del camp visual, la malaltia segueix avançant i pot multiplicar fins per 4 el risc de caigudes i convertir en perilloses certes activitats com la conducció. Això es deu al fet que, generalment, el pacient comença perdent la zona perifèrica del camp visual. En alguns casos, però, també pot donar-se pèrdua de visió central en les primeres fases de la malaltia, la qual cosa sí que és motiu d'alarma per al pacient.

En cas d'atac agut de glaucoma, el pacient pot notar que l'ull es torna vermell i li produeix dolor intens, a més d'anar acompanyat de visió borrosa o visió d’halos al voltant dels llums i, fins i tot, nàusees i vòmits.

Visió d’un pacient sa Visió d’un pacient sa
Visió amb glaucoma avançat Visió amb glaucoma avançat

El glaucoma és una patologia crònica que actualment no es pot curar, ja que no és possible regenerar el nervi òptic i recuperar la visió perduda. No obstant això, la malaltia s'intenta controlar mitjançant diferents opcions terapèutiques que tenen com a objectiu conservar la visió que té el pacient en el moment del diagnòstic.

L'únic mètode efectiu és la reducció de la pressió intraocular mitjançant col·liris hipotensors, làsers i múltiples procediments quirúrgics, ja siguin les noves cirurgies mínimament invasives per a pacients amb hipertensió ocular o glaucoma lleu (XEN, CyPass, iStent, trabeculotomia amb làser d’excímer) o altres tècniques una mica més complexes però també més efectives a l’hora de reduir la pressió intraocular (esclerectomia profunda no perforant, trabeculectomia i implants de drenatge).

L'estratègia de fer baixar la pressió intraocular també ha demostrat ser efectiva en pacients que pateixen glaucoma sense hipertensió ocular (glaucoma normotensiu). Quan el nervi òptic està danyat, fins i tot una pressió normal pot contribuir a un deteriorament més gran i més ràpid, per la qual cosa reduir-la és la única manera de frenar la patologia.

En paral·lel, s'estan estudiant vies de tractament complementàries com ara la neuroprotecció, l’objectiu de la qual és prevenir la mort prematura de les cèl·lules ganglionars de la retina i, en conseqüència, el dany del nervi òptic. Tot i que encara no s'han obtingut resultats concloents en la pràctica clínica, hi ha investigacions en marxa amb diferents substàncies que pretenen protegir de manera directa el nervi o bé neutralitzar les toxines que li són perjudicials, com és el cas dels radicals lliures d'oxigen. Aquestes substàncies són responsables de l'estrès oxidatiu (envelliment cel·lular a causa de l’oxigen) i s'ha observat que estan més presents en ulls amb glaucoma d'angle obert que en ulls sans.