Astigmatisme

Prop d'un
30%
de la població és astigmàtica
Més del
80%
de miops i hipermetrops tenen astigmatisme
Operable fins a
6
diòptries amb làser o lents intraoculars
astigmatisme

Què és l’astigmatisme?

L’astigmatisme és un defecte refractiu que provoca que les imatges s’enfoquin damunt la retina de manera distorsionada, cosa que afecta la visió tant de prop com de lluny.

Pot aparèixer sol o associat a miopia o hipermetropia i sol ser estable durant tota la vida.

Ull d'un pacient sa

Ull d'un pacient sa

Ull astigmàtic

Ull astigmàtic

Per què passa?

L’astigmatisme generalment prové d’un problema a la curvatura de la còrnia que adopta una forma el·líptica o ovalada i que impedeix l’enfocament clar dels objectes propers i dels llunyans.

La causa d’aquesta irregularitat sol estar determinada genèticament, tot i que també pot produir-se com a conseqüència de traumatismes o de malalties o després de certes intervencions quirúrgiques.

Com es pot prevenir?

L’astigmatisme no es pot prevenir, però es pot diagnosticar a través d’un examen oftalmològic comú que inclou una prova de refracció i/o una topografia corneal.

Alguns casos especials o més complexos poden requerir un altre tipus de proves per fer-ne el diagnòstic i/o control evolutiu.

En funció de l’edat i del tipus o del grau d’astigmatisme, els símptomes poden ser diferents. Si l’astigmatisme és reduït (menys d'1 diòptria), pot ser que no afecti la visió.

Els símptomes més habituals són:

  • Percepció de les imatges distorsionades (símptoma més freqüent).
  • Agudesa visual de lluny deficient.
  • Dificultats per veure detalls subtils, tant de prop com de lluny.
  • Mal de cap, dolors oculars o marejos com a resultat de l’esforç muscular que fa l’ull en intentar compensar el defecte amb l’acomodació del cristal•lí (lent natural de l’ull l’elasticitat del qual permet enfocar). Això s’esdevé especialment en els casos d’astigmatisme associat a hipermetropia.

L’astigmatisme es pot corregir amb ulleres o amb lents de contacte tòriques.

Si es vol prescindir d’ulleres o de lentilles, també hi ha solucions quirúrgiques. La cirurgia refractiva inclou diversos tractaments en funció de l’especificitat de cada diagnòstic:

  • Tècniques làser: el làser d'excímer, en alguns casos assistit pel làser de femtosegon, s’aplica al gruix de la còrnia i permet corregir astigmatismes mitjans.
  • Tècniques incisionals (queratotomies arcuades): consisteixen a fer incisions a la superficie corneal, que permeten corregir tant astigmatismes baixos, com mitjans i alts.
  • Lents intraoculars tòriques: poden ser fàquiques (s’implanten entre la còrnia i el cristal·lí) o pseudofàquiques (substitueixen el cristal•lí). Habitualment es fan servir per corregir astigmatismes mitjans i/o alts.

 

Per determinar la tècnica més adequada en cada cas és important posar-se en mans de l’oftalmòleg.

Prop del 80% de l’èxit de la cirurgia dependrà d’un bon diagnòstic i de la correcta indicació del tipus d’intervenció a fer.