Cirurgia refractiva làser

Més de
25
anys d’experiència
9 de cada
10
pacients satisfets
Més del
70%
dels cops, realitzada amb làser de femtosegon
Cirurgia refractiva làser

Què és?

Els procediments de cirurgia refractiva basats en el làser (com ara PRK, LASIK, LASEK o Epilasik) ofereixen la possibilitat d'alterar el gruix i/o la curvatura de la còrnia i, amb això, el seu valor diòptric. D’aquesta manera permeten la correcció dels defectes refractius: miopia, hipermetropia i astigmatisme.

Una de les tècniques més noves de la qual l’IMO és pioner és Relex SMILE (Small Incision Lenticule Extraction), que utilitza el làser de femtosegon per modificar la graduació corneal a través d'una microincisió de només 2 mm, sense necessitat d'obrir la superfície de la còrnia.

La cirurgia refractiva làser també pot estar indicada per tractar la presbícia o vista cansada, ja que compensa la pèrdua de capacitat d'acomodació del cristal·lí que dóna lloc als problemes per enfocar de prop, els quals apareixen generalment a partir dels 40-45 anys.

En quins casos es fa servir?

En persones amb defectes refractius que volen reduir la dependència de les ulleres o de les lents de contacte. Aquesta és una de les múltiples opcions quirúrgiques que hi ha actualment per aconseguir-ho, de manera que l'oftalmòleg ha de determinar si el pacient és candidat a sotmetre’s a una cirurgia refractiva i, en aquest cas, ha de seleccionar la tècnica més indicada. En aquest sentit, s’han de tenir presents aspectes com ara les característiques de l'ull, l'edat, les preferències personals o la professió.

Exàmens previs

Una indicació correcta de la cirurgia refractiva requereix, a més de tenir una bona comunicació pacient-oftalmòleg, fer un examen oftalmològic complet i un seguit de proves preoperatòries.

En primer lloc, s'han de mesurar l'agudesa visual, la refracció (nombre de diòptries de miopia, d'hipermetropia, d'astigmatisme o de presbícia) i la pressió intraocular. A continuació, per a l’aplicació precisa del làser, també s'ha de fer una topografia (mesurament de la curvatura i del gruix de la còrnia) i un estudi de la histèresi corneal, és a dir, del grau de resistència i d’elasticitat d'aquest teixit, que a l’IMO es duu a terme mitjançant un aparell anomenat ORA (Ocular Response Analizer).

Abans de la intervenció

El mateix dia de l'operació se cita el pacient a la consulta per repetir les proves diagnòstiques i confirmar que no hi hagi canvis pel que fa a la visita preoperatòria, de manera que l'ull pugui ser intervingut.

S'aconsella que el pacient acudeixi acompanyat i que eviti fer un esmorzar o un dinar copiós, a banda de prendre begudes excitants, ja que abans de la cirurgia se li administrarà un calmant i col·liris anestèsics.

Durant la intervenció

Mentre es desenvolupa la cirurgia es requereix la col·laboració del pacient per mantenir la mirada a la llum del microscopi. La intervenció dura al voltant de cinc minuts i, en general, es fa amb anestèsia tòpica (gotes), per la qual cosa no cal tapar l'ull i el pacient pot veure-hi quan surt de la sala d'operacions. No obstant això, aquest dia és convenient que descansi i que romangui tot el temps possible amb els ulls tancats, en un ambient amb poca llum, i que s'apliqui els medicaments tòpics que li indiqui l'oftalmòleg.

Riscos

Els riscos de la cirurgia refractiva amb làser poden ser els de qualsevol altra cirurgia. Pel que fa a possibles efectes secundaris, com ara halos o centelleigs, són majoritàriament transitoris. El més comú és l'ull sec, que en general desapareix passats uns mesos, durant els quals es recomana l'ús de gotes lubricants.

Fora d'aquests efectes, cal recordar que la cirurgia refractiva làser produeix alteracions en la curvatura i en el gruix de la còrnia, que s'han de condiderar de cara a proves diagnòstiques futures i a mesures prequirúrgiques. A més, és important destacar que els beneficis de la cirurgia no duren tota la vida pels propis canvis que experimenten els ulls amb els anys.