Miopia

imagen de cómo se ve con miopía
Afecta
1/4
part de la població i va en augment
Corregible amb
2
tècniques: làser o lents intraoculars
Amb més de
8
diòptries, risc de glaucoma i de despreniment de retina
Miopía

Què és la miopia?

La miopia és un defecte de refracció o error en l’enfocament visual. Les imatges s’enfoquen per davant de la retina i no damunt i això dificulta la visió de lluny. La miopia sol aparèixer durant la infantesa i evoluciona fins als 20 anys aproximadament, que és quan tendeix a estabilitzar-se. Si l’error refractiu és superior a vuit diòptries aproximadament, es tracta d’alta miopia o miopia magna, un tipus de miopia que comporta riscos i complicacions visuals específiques que poden ser greus.

Per què passa?

Es deu al fet que el globus ocular és massa allargat o que la còrnia és més corba del que és normal. Les persones amb antecedents familiars són més propenses a patir-ne.

La miopía impide el enfoque de objetos lejanos

La miopia impedeix l’enfocament d’objectes llunyans.

Com es pot prevenir?

No es pot prevenir, però les revisions oculars periòdiques, especialment durant la infantesa, ajuden a detectar-la a les fases incipients.

Una persona miop veu clarament els objectes que té a prop, però percep de manera borrosa els que té a distància. Sol manifestar-se en edat escolar, per la qual cosa és important que estiguem atents a possibles símptomes en els nens. Els símptomes més habituals són:

  • Mirar amb dificultat el que diu a la pissarra
  • Acostar-se molt els llibres per llegir
  • Seure molt a prop del televisor
  • Tancar sovint els ulls a mitges en un acte reflex perquè els objectes allunyats semblin més nítids

Com que la miopia evoluciona durant els anys de creixement, cal anar canviant sovint d’ulleres o de lents de contacte.

Ull normal

Ull normal.

Ull miop

Ull miop.

La miopia pot corregir-se amb l’ús d’ulleres o de lents de contacte. Les persones que desitgin prescindir de correcció òptica poden beneficiar-se de la cirurgia refractiva.

Únicament en casos excepcionals es pot aplicar la cirurgia abans que s’hagi estabilitzat la miopia, cosa que passa cap als 20 anys aproximadament.

El tractament pot consistir, principalment, en l’aplicació de làser a les capes superficials o internes de la còrnia (Lasik). També hi ha altres tècniques menys freqüents com ara la implantació d’anells.

Quan la miopia és alta o quan hi ha contraindicació per fer Lasik, sol desaconsellar-se qualsevol d’aquestes intervencions corneals. Aleshores l’opció pot ser la implantació de les anomenades lents intraoculars fàquiques (entre la còrnia i el cristal•lí).

Cal tenir en compte que prop del 80% de l’èxit de la cirurgia depèn d’un bon diagnòstic i de la indicació sobre la tècnica més adequada.