Alta miopia

A partir de
6-8
diòptries
En el
40 %
dels casos hi ha risc per a la retina
Prop del
70 %
dels pacients amb despreniment de retina són miops
alta miopia indentación macular

Què és l’alta miopia?

La miopia és un defecte refractiu que provoca que les imatges s'enfoquin per davant de la retina i no a sobre, cosa que dificulta la visió nítida en distàncies llunyanes.

Quan l'error visual supera les 6-8 diòptries parlem d'alta miopia o miopia magna, que afecta prop d'un 2 % de la població i fa augmentar el risc de desenvolupar malalties oculars potencialment severes. Per tant, es tracta d'una amenaça important per a la visió de la qual molta gent no és conscient i que requereix atenció.

Aquestes són algunes de les patologies més freqüents associades a l'ull altament miop:

  • Despreniment de retina: a partir de 3 diòptries, el risc de patir-ne augmenta 10 vegades; amb més de 10 diòptries, la probabilitat es multiplica fins per 60.
  • Altres complicacions retinals: destaquen les hemorràgies retinals espontànies, les membranes neovasculars (nous vasos sanguinis que creixen per sota de la retina), les atròfies de la màcula (centre de la retina i zona de més precisió) en miopies molt elevades, els forats maculars i les degeneracions retinals perifèriques.
  • Alteracions en el vitri: és el cas de cossos flotants a l'humor vitri, així com de despreniments o degeneracions d'aquest líquid gelatinós i transparent que omple l'interior de l'ull.
  • Glaucoma: no només és més freqüent en pacients amb miopia que en la població general, sinó que també resulta més difícil de diagnosticar i de controlar.
  • Cataracta: es desenvolupa més precoçment entre els miops magnes, que representen un 20 % dels casos de cataracta en edats més joves.

“L’alta miopia o miopia magna desenvolupa un seguit d’alteracions a la màcula que poden provocar pèrdua de la visió central”. Dr. Mateo – IMO Barcelona

Per què passa?

La miopia té un component genètic, de manera que les persones amb antecedents familiars són més propenses a patir-la. Aquest defecte refractiu es produeix perquè la longitud axial del globus ocular (diàmetre de la zona anterior a la posterior de l'ull) és superior a la normal.

En el cas dels alts miops, l'allargament del globus ocular provoca que la retina i altres estructures oculars s’aprimin i, com a conseqüència, es debilitin. El creixement d'un ull amb miopia magna pot seguir fins als 50 anys i, com més gran és el nombre de diòptries, més s'estira l'ull i més s'incrementen les possibilitats de patir patologies associades.

Ull d'un pacient sa

Ull d'un pacient sa.

Ull amb alta miopia

Ull amb alta miopia.

Com es pot prevenir?

La prevenció és clau, ja que el creixement axial del globus ocular no es pot frenar ni revertir. En aquest sentit, la cirurgia refractiva permet solucionar el problema de graduació, però no modifica la forma de l'ull miop ni impedeix, per tant, les complicacions que se’n poden derivar.

Així doncs, és fonamental realitzar un bon control oftalmològic per facilitar el diagnòstic i el tractament precoç de les malalties oculars vinculades a la miopia magna, mitjançant revisions oftalmològiques anuals. Això permetrà minimitzar la pèrdua visual i situacions de baixa visió, una condició que afecta 1 de cada 5 pacients amb més de 15 diòptries (mentre que 1 de cada 10 arriba a la ceguesa).

Les persones miops veuen clarament els objectes propers, però perceben de manera borrosa els llunyans (la nitidesa disminueix a mesura que augmenta el nombre de diòptries).

En cas que la miopia magna comporti el desenvolupament de patologies associades, és possible que aquestes passin desapercebudes, ja que el glaucoma o determinades lesions de la retina no solen oferir símptomes.

No obstant això, aquests són alguns senyals de problemes retinals que sí que poden notar les persones amb alta miopia i que requereixen acudir d'urgències a l'oftalmòleg davant la seva aparició:

  • "Mosques volants" o petites taques que es mouen (en condicions normals també es poden veure, tot i que és patològic quan augmenten o són diferents).
  • Flaixos, llampecs o llums rares.
  • Deformació dels objectes i visió de línies tortes.
  • Ombres o una cortina fosca en el camp visual.

La cirurgia refractiva no "cura" la miopia, ja que l'ull continuarà sent miop i ha de seguir les mateixes revisions que si no s'hagués operat. No obstant això, és una opció demandada per molts pacients amb graduació elevada per corregir el nombre de diòptries i, d'aquesta manera, millorar la visió i la qualitat de vida.

Hi ha diverses tècniques per aconseguir-ho i, en casos de miopia magna, el procediment d'elecció sol ser la implantació de lents intraoculars (normalment de tipus fàquic en persones joves, és a dir, sense substitució del cristal·lí) i es manté la capacitat d'enfocar a distàncies diferents.

Aquest cristal·lí o lent natural de l'ull sí que es reemplaça per una lent intraocular pseudofàquica en la cirurgia de cataracta o en pacients amb vista cansada (presbícia). És un tipus d'intervenció especialment delicada en ulls amb alta miopia i ha de ser duta a terme per cirurgians amb experiència.

D'altra banda, quan hi ha problemes retinals, el tractament acostuma a realitzar-se mitjançant injeccions de fàrmacs a l'interior de l'ull o cirurgia vitri-retinal, que requereix de mans expertes per garantir bons resultats en la primera intervenció i, amb això, evitar reoperacions i millorar el pronòstic visual dels pacients.

 

Així mateix, el 50 % de pacients amb alta miopia, desenvolupa un bony a la zona posterior del globus ocular, anomenat estafiloma. Aquesta deformitat pot arribar a produir traccions en la retina que poden donar lloc a un despreniment de retina a causa d'un forat macular. Per a aquests casos, està indicada una tècnica quirúrgica que es combina amb la vitrectomia: la indentació macular.

“En els pacients amb alta miopia, el forat macular pot tancar-se amb diverses tècniques”. Dr. Mateo – IMO Barcelona

Pel que fa al maneig del glaucoma, existeixen diferents alternatives terapèutiques, tant amb col·liris (gotes), com amb procediments làser o diferents tècniques quirúrgiques.