Cirurgia de cataracta

Prop de
1.500
intervencions a l'any a l'IMO
Fins al
100%
de recuperació de la visió potencial

Què és la cirurgia de cataracta?

Aquesta cirurgia és el procediment quirúrgic més practicat, amb prop de 400.000 persones operades a l'any de cataracta a Espanya, ja que l’opacificació del cristal·lí és un problema molt comú, especialment en la maduresa. L'objectiu final de la intervenció és substituir aquesta lent natural de l'ull per una lent artificial que compleixi de forma més efectiva la seva funció d'enfocar nítidament les imatges.

Es tracta d'una intervenció breu, indolora i de recuperació ràpida que, gràcies a l'especialització i a la incorporació de l'última tecnologia, ha aconseguit un gran perfeccionament i taxes d'èxit molt altes. Amb aquesta fi, s'han anat sumant avenços quirúrgics –com ara l'ús del làser de femtosegon o de sistemes automatitzats de guiat per imatge– i millores en el disseny de les lents intraoculars implantades.

La comunicació entre pacient i especialista és fonamental per determinar el moment més adequat per a la intervenció i el tipus de lent intraocular idoni en cada persona, per tal de recuperar el màxim de visió potencial després de la cirurgia i, a més, reduir de forma personalitzada la dependència de les ulleres i/o lents de contacte (es poden aconsellar intervencions addicionals en alguns casos).

Tipus de lents intraoculars

  • Monofocals: dissenyades amb un sol focus per a la visió de lluny
  • Multifocals: poden ser bifocals (visió propera-llunyana) o trifocals (visió propera-intermèdia-llunyana)
  • Tòriques: permeten corregir l'astigmatisme, bé siguin monofocals o multifocals

En quins casos es fa?

La cirurgia de cataracta sol considerar-se quan la pèrdua de visió provocada per l'opacitat del cristal·lí interfereix en l'autonomia i en les activitats quotidianes del pacient. També s'indica quan l'avenç de la patologia provoca complicacions com ara augment de la pressió intraocular o uveïtis.

No obstant això, no cal esperar que la cataracta sigui limitant per al pacient i estigui en fases avançades –quan l'operació resulta més complexa– per poder tractar-la. De fet, cada vegada més, s'opta per intervenir-la precoçment, ja que és un procediment altament segur i eficaç en mans expertes.

En alguns casos, la cirurgia del cristal·lí es recomana com a tècnica per corregir la presbícia (vista cansada) i altres defectes refractius (miopia, hipermetropia, astigmatisme) en pacients, generalment a partir dels 45-50 anys, que estan en la fase inicial de la degeneració del cristal·lí. D'aquesta manera, quan comença a ser disfuncional i a perdre la capacitat d'enfocament, es reemplaça amb una finalitat refractiva, cosa que també permet anticipar-se a la pèrdua progressiva de transparència, que acabarà donant lloc a la cataracta.

Exàmens previs

Una bona avaluació prèvia és imprescindible per diagnosticar de forma precisa la patologia –tipus, mida, localització i impacte sobre la qualitat òptica de la catarata– i, a partir d'aquí, fer una indicació quirúrgica a mida.

Les proves que es realitzen en consulta als pacients candidats a cirurgia de cataracta inclouen:

  • Test d'agudesa visual i refracció
  • Presa de la pressió intraocular (tonometria)
  • Examen amb làmpada de fenedura
  • Anàlisi de la qualitat visual amb l’OQAS (Optical Quality Analisis System)
  • Mesura de la forma, la curvatura i el gruix de la còrnia (topografia)
  • Comptatge de cèl·lules endotelials de la còrnia
  • Exploració del fons de l'ull
  • Estudi de l'anatomia del segment anterior i d’altres estructures oculars (tomografia de coherència òptica)
  • Càlcul de la lent intraocular (biometria)

L’execució correcta d'aquestes proves, com és el cas de la biometria –que determina la longitud axial i altres mesures de l'ull i, amb això, la potència de la lent a implantar– és el primer pas per a l'èxit quirúrgic. Per aquesta raó, l’IMO compta amb l'equip especialitzat de l'Àrea de Proves Diagnòstiques, que treballa braç a braç amb els cirurgians de cataracta.

Durant la intervenció

La cirurgia de cataracta dura prop de deu minuts i sol realitzar-se amb anestèsia tòpica (gotes) o, en alguns casos, periocular (injecció prop de l'ull). En la majoria d'ocasions, s'opera primer un ull i, al cap d'uns dies, després de confirmar l'evolució sense complicacions del pacient, l'altre.

La tècnica més utilitzada es coneix com a facoemulsificació i el mètode convencional per practicar-la és mitjançant ultrasons.

  • 1. Amb un bisturí, es fa una petita incisió a l'ull i s'obre una "finestra" circular al sac del cristal·lí per poder actuar-ne a l’ interior
  • 2. S'insereix una sonda que, amb l'energia d'ultrasons, fragmenta i succiona la cataracta
  • 3. En el sac que embolcallava el cristal·lí, s'implanta la lent intraocular que el substitueix

En alguns casos, aquest procediment es pot dur a terme amb el làser de femtosegon, que l’IMO va incorporar de forma precursora per a la cirurgia de cataracta el 2012. Aquest làser realitza la incisió i l'obertura al cristal·lí obeint els paràmetres introduïts pel cirurgià a l'ordinador i també estova la cataracta abans que la sonda la trossegi i l’absorbeixi per tal de disminuir-ne el temps d'acció. Atès que aporta una precisió micromètrica i augmenta encara més la rapidesa i la seguretat de la tècnica, és d'utilitat especial per tractar cataractes complexes, com les que es presenten de naixement (congènites) o després d'un traumatisme.

cirurgia de cataracta IMO

Després de la intervenció

El postoperatori de la cirurgia de cataracta és pràcticament indolor i el pacient sol notar poques molèsties (sequedat ocular, sensació de sorra a l’ull, enlluernament...), que remeten als pocs dies.

Després de la intervenció, malgrat que al principi la visió no sigui perfecta, ja es pot fer vida normal, amb algunes precaucions durant la primera setmana: evitar esforços físics o moviments bruscos, no fregar-se els ulls, procurar dormir cap per amunt o del costat de l'ull no operat, utilitzar ulleres de sol per sortir al carrer i tenir cura de les mesures d'higiene, a més de seguir el tractament i els controls indicats per l'oftalmòleg.

Pel que fa a la recuperació visual, és habitual que el pacient necessiti un temps per adaptar-se a la seva nova situació i que, després d'haver conviscut amb la "boirina" de la cataracta, se sorprengui de recuperar nitidesa i característiques com més il·luminació, sensibilitat als colors...

Per tal d'aconseguir la màxima independència de la correcció òptica després de la cirurgia de cataracta, es pot valorar la possibilitat de practicar altres intervencions segons les característiques i les necessitats visuals de cada pacient.

Riscos

En la majoria d’ocasions, la cirurgia de cataracta aconsegueix resultats excel·lents i molt satisfactoris per als pacients, amb un impacte positiu en la seva qualitat de vida (per exemple, facilita la conducció i redueix el risc de caigudes).

En més d'un 95% dels casos no presenta complicacions, tot i que no s’ha de banalitzar i, com qualsevol operació, no està exempta de riscos. De fet, és la intervenció que pot provocar un percentatge superior de problemes secundaris, com ara l'opacitat de la càpsula posterior del cristal·lí –el més freqüent–, que es produeix pel creixement de cèl·lules que "entelen" la lent intraocular i que es tracta mitjançant l'aplicació d'un làser a la consulta.

Una correcta indicació i execució de la tècnica quirúrgica contribueix a minimitzar possibles complicacions que, en cas de produir-se, són normalment lleus i es poden resoldre.