Hipertensió ocular

Valor per sobre de
21
mm Hg de pressió intraocular
Factor de risc número
1
per desenvolupar glaucoma
Tractament de
3
tipus: gotes, làser i cirurgia
mesura hipertensió ocular

Què és la hipertensió ocular?

La hipertensió ocular té lloc quan la pressió de l'interior de l'ull supera el rang que es considera normal i se situa per sobre dels 21 mm Hg.

L'augment de la pressió intraocular (progressiu amb l'edat, malgrat que també pot ser degut a altres patologies o causes) és el principal factor de risc per desenvolupar glaucoma i, per això, les persones amb hipertensió ocular són més susceptibles de patir la malaltia. No obstant això, les dues coses són diferents: es parla d'hipertensió ocular quan la pressió intraocular és alta però el nervi òptic no està danyat, mentre que en cas de tenir glaucoma el nervi òptic ja està danyat –la pressió intraocular pot ser normal o alta– i això pot provocar que el pacient noti pèrdua de camp visual i, fins i tot, de visió central en casos avançats de la malaltia.

Per què es produeix?

La hipertensió ocular està provocada per un mal funcionament del sistema de drenatge de l'humor aquós, que banya i nodreix les estructures oculars. Quan aquest no flueix correctament per múltiples causes, es trenca l'equilibri entre el líquid que es produeix a l'interior de l'ull i el líquid que en va sortint, cosa que deriva en un augment de la pressió intraocular (normalment gradual, tot i que també pot ser brusc).

Malgrat que qualsevol persona pot patir hipertensió ocular, determinats col·lectius tenen més propensió a patir-ne i, per tant, a desenvolupar glaucoma:

  • Persones amb antecedents familiars d'hipertensió ocular o de glaucoma
  • Persones més grans de 60 anys
  • Diabètics
  • Miops o hipermetrops alts
  • Pacients amb determinats traumatismes o malalties oculars
  • Persones de raça negra o asiàtica
  • Pacients amb un angle ocular estret

Com es pot prevenir?

La hipertensió ocular no es pot prevenir, però sí que es pot controlar de prop amb revisions periòdiques (especialment en cas de tenir factors de risc) i reduir mitjançant diferents tractaments per evitar que es faci malbé el nervi òptic i, amb això, origini una pèrdua de visió irreversible fruit del glaucoma.

 

L'augment de la pressió intraocular passa desapercebut per als pacients i no es manifesta amb cap símptoma (excepte quan té lloc de forma sobtada en un atac de glaucoma agut, que provoca un dolor intens). Per aquesta raó, l'única manera de detectar la hipertensió ocular és a través d'una exploració oftalmològica completa, en la qual es mesura el valor de la pressió intraocular mitjançant una prova coneguda com a tonometria.

Quan la hipertensió ocular causa glaucoma (és a dir, fa malbé el nervi òptic) és habitual que en la majoria de casos el fenomen també passi desapercebut si no es porta a terme una revisió, ja que la disminució de la visió perifèrica sol ser perifèrica a l’inici de la malaltia i no es fa evident fins a fases molt avançades.

El tractament de la hipertensió ocular, individualitzat segons cada cas, pot ser mitjançant fàrmacs (diferents tipus i combinacions de col·liris), làser (trabeculoplàstia) o diverses tècniques quirúrgiques que busquen aconseguir una reducció eficaç de la pressió intraocular amb el menys impacte possible per al pacient.