MIGS (Minimally Invasive Glaucoma Surgery)

Més de
12
cirurgies diferents
Incisions de tot just
2
mil·límetres
Intervencions
3
vegades més ràpides
implant iStent cirurgia MIGS

Què són les MIGS?

Les conegudes per tècniques MIGS (Minimally Invasive Glaucoma Surgery) són uns nous procediments de cirurgia del glaucoma que aconsegueixen una reducció eficaç i segura de la pressió intraocular. Ho fan de manera mínimament invasiva per al pacient, a partir de la implantació d'uns petits dispositius de drenatge.

Aquests implants permeten controlar la pressió intraocular mitjançant tubs que van des de la cambra anterior de l'ull fins a l'espai subconjuntival (com ara l'implant Xen) o l'espai supracoroïdal, o bé des de la trabècula fins al canal de Schlemm (per exemple, l'implant iStent).

En quins casos es fan?

Les MIGS estan indicades en pacients amb hipertensió ocular o amb glaucoma lleu i són una alternativa als fàrmacs hipotensors, de manera que disminueixen els problemes de compliment i els efectes secundaris derivats de l'ús diari de gotes. A més, es tracta de procediments que permeten optar per l'abordatge quirúrgic del glaucoma en fases més primerenques de la malaltia, ja que presenten un risc baix de complicacions en relació amb cirurgies clàssiques més agressives.

Les MIGS poden utilitzar-se tant de manera aïllada com associada a cirurgia de cataracta. La intervenció combinada és especialment efectiva i aconsegueix una reducció superior de la pressió intraocular sense haver de fer incisions extra, requerint tot just uns pocs minuts de temps addicional per practicar l'operació.

implant Xen cirurgia MIGS

La implantació del dispositiu Xen, de tot just 6 mm de longitud (similar a una pestanya), és una de les tècniques MIGS per al glaucoma que es fa a l'IMO.

Exàmens previs

És important dur a terme una revisió oftalmològica completa per orientar correctament el tractament i indicar la tècnica idònia en cada pacient.

Les proves diagnòstiques que es fan habitualment abans d'una possible cirurgia –que permeten determinar amb precisió el tipus i la fase del glaucoma– són la campimetria per a l'estudi del camp visual; la tonometria, que proporciona el valor de la pressió intraocular; la gonisoscòpia o visualització directa de l'angle iridocorneal; la paquimetria, que mesura el gruix de la còrnia, i l'exploració del nervi òptic, ja sigui de forma directa o amb proves automatitzades (OCT o HRT).

Durant la intervenció

Les cirurgies MIGS són mínimament invasives per al pacient i es tracta d'intervencions tres vegades més ràpides que les tècniques quirúrgiques clàssiques per al glaucoma.

Els dispositius biocompatibles (alguns dels més petits que s'insereixen en el cos humà) s'implanten mitjançant incisions de tan sols 2 mm. La seva col·locació en diferents parts de l'ull, en funció del model de MIGS utilitzat –hi ha més de 12 tipus diferents–, obre una nova via de drenatge de l'humor aquós, sense alterar amb prou feines les estructures oculars i, de vegades, sense requerir sutures.

Després de la intervenció

La cirurgia MIGS té un postoperatori que sol ser senzill i de ràpida recuperació per al pacient, en què habitualment s'aconsegueix estabilitzar la pressió intraocular de manera segura, eficaç i perllongada. De fet, al voltant d'un 75% dels pacients als quals s'implanten aquests dispositius redueixen el nombre de fàrmacs hipotensors que han de fer servir o bé deixen d'utilitzar-los.

Com que és una patologia degenerativa i progressiva, el glaucoma s'ha de controlar crònicament amb l’oftalmòleg per evitar el dany en el nervi òptic i la pèrdua de visió.

Riscos

Les tècniques MIGS es caracteritzen per un alt perfil de seguretat i, tot i que comporten la implantació d'un dispositiu de drenatge, permeten assegurar la preservació anatòmica de les estructures oculars.

A més, amb aquest tipus d'intervenció és poc comú que es produeixi una hipotonia (baixada excessiva de la pressió intraocular), una de les principals complicacions de la cirurgia del glaucoma.