Hipotensors oculars

Què són els hipotensors oculars?

Els hipotensors oculars són fàrmacs que redueixen la pressió intraocular actuant per mecanismes diferents que poden complementar-se. Uns disminueixen la producció d'humor aquós, mentre que d’altres n’augmenten el flux de sortida per la via convencional (la trabècula). També hi ha un grup de fàrmacs que augmenten el drenatge de l'humor aquós per la denominada via uveoescleròtica.

Actualment, hi ha una varietat àmplia de col·liris que es poden prescriure als pacients, molts dels quals sense conservants per millorar la tolerància i per prevenir problemes de superfície ocular (ull sec, irritació...) a causa d'un ús prolongat. Així mateix, s’han desenvolupat combinacions de fàrmacs en un mateix col·liri per evitar augmentar el nombre de gotes que s'han d'aplicar diàriament.

En quins casos es fan servir?

Es prescriuen tant per a determinats casos d'hipertensió ocular com per al  glaucoma.

Sobretot en pacients amb glaucoma d'angle obert –el tipus més freqüent–, el tractament de la patologia sol iniciar-se amb l'ús de fàrmacs, que habitualment són el primer esglaó terapèutic (abans de passar a altres opcions com ara la cirurgia si no es toleren bé o són insuficients per controlar la malaltia).

Exàmens previs

Cal fer-se una revisió oftalmològica completa, que generalment inclou les proves següents: campimetria (camp visual), tonometria (pressió intraocular), gonisoscòpia (angle iridocorneal), paquimetria (gruix de la còrnia) i OCT o HRT (nervi òptic).

Mitjançant aquesta exploració es pot determinar correctament el tipus de glaucoma i la fase en què està, a part d'identificar la presència d'altres patologies oculars.

Abans del tractament

S'ha d'avaluar i consultar al pacient l'existència d'alguna patologia cardíaca o pulmonar, ja que els fàrmacs aplicats en aquest tractament poden estar contraindicats.

Durant el tractament

Complir amb el tractament i ser constant en l'ús dels fàrmacs és clau per controlar la hipertensió ocular i el glaucoma, especialment si tenim en compte que és una malaltia crònica.

Cada col·liri té unes pautes d'administració concretes (instil·lació 1, 2 o 3 vegades al dia), que el pacient ha de seguir segons les indicacions de l'oftalmòleg per aconseguir l'efecte hipotensor desitjat i, alhora, minimitzar possibles efectes secundaris.

Així mateix, també és important posar-se correctament les gotes a partir de les instruccions de l'especialista i del prospecte del medicament.

Riscos

Després de confirmar l'absència de qualsevol patologia cardíaca o pulmonar, el pacient no corre riscos significatius si se sotmet a aquest tractament.

Els col·liris amb conservants aplicats prolongadament poden provocar molèsties i inflamació de la superfície ocular, davant la qual cosa és important consultar l'oftalmòleg per valorar l'estratègia terapèutica adient.

Finalment, cal considerar que un mal compliment del tractament per part del pacient pot reduir-ne l’eficàcia.