Edema macular

Causa número
1
de pèrdua de visió per diabetis
Tractament amb
3
estratègies: fàrmacs, làser o cirurgia
OCT d'edema macular diabètic

Què és l'edema macular?

Consisteix en l'acumulació de líquid a la màcula, la part més important de la retina, responsable de la visió central i de detall.

És una complicació freqüent en patologies com la retinopatia diabètica –és la primera causa de pèrdua de visió en pacients amb diabetis–, així com la DMAE, la uveïtis, oclusions venoses de la retina, tumors intraoculars o retinosi pigmentària. També pot aparèixer en el postoperatori d'algunes cirurgies oculars o per efecte de l'ús de determinats fàrmacs.

Per què es produeix?

L'edema macular es deu a l'escapament de fluid dels vasos sanguinis retinals, ja sigui perquè estan danyats o són anòmals i les seves parets es tornen més permeables o massa primes.
Com a conseqüència de la fuita o extravasació de líquid, la màcula "s'entolla", s'engrosseix i s'inflama. El resultat és una degeneració progressiva de les cèl·lules fotoreceptores que ens permeten veure-hi, la major concentració de les quals es troba en aquesta zona central de la retina.

Com es pot prevenir l'edema macular?

Per minimitzar el risc d'edema macular, les persones amb diabetis han d'incidir en un bon control metabòlic, tenint en compte que aquesta complicació pot aparèixer en qualsevol fase de la retinopatia diabètica (no tan sols en estadis avançats).

Atès que l'edema macular s’associa en molts casos a patologies vasculars, també es recomana adoptar hàbits de vida saludables (alimentació sana o pràctica regular d'exercici) que evitin factors predisponents com ara la hipertensió arterial i l'excés de colesterol.

Així mateix, per evitar un deteriorament irreversible de la màcula, és important fer-se controls oftalmològics periòdics que permetin estudiar exhaustivament el fons de l'ull i els seus vasos sanguinis per detectar de forma precoç qualsevol anomalia. En aquest sentit, s'aconsella una revisió anual tot i que el pacient no tingui símptomes.

 

L'edema macular sol ser indolor i donar pocs símptomes inicialment. No obstant això, a mesura que la malaltia avança, el pacient va notant pèrdua d'agudesa visual, visió borrosa, percepció descolorida i distorsió de les imatges.

Generalment la progressió és lenta, malgrat que la patologia també pot manifestar-se de forma brusca i sobtada, per exemple, en el cas d'una oclusió venosa de la retina.

Atès que afecta la màcula –part de l'ull responsable d'una visió fina i nítida–, l'edema macular pot tenir un impacte important en la qualitat visual del pacient i impedir-lo reconèixer rostres, conduir o fer altres activitats de precisió com ara llegir, cosir, etc.

Hi ha diferents opcions per tractar l'edema macular, en funció del pacient i de les causes, el tipus i el grau de severitat de la patologia. En els casos més lleus pot ser suficient la prescripció de col·liri (gotes).

Una altra forma de tractament mèdic són les injeccions intravítries de fàrmacs, que actuen localment sobre la màcula per reduir-ne la inflamació i que, gràcies als avenços en recerca, són un dels abordatges més efectius en l'actualitat. Mitjançant l'administració repetida d'aquesta teràpia intraocular, segons pautes de l'especialista, s'aconsegueix controlar la malaltia per mantenir i recuperar en moltes ocasions la visió del pacient. Els fàrmacs que s'utilitzen poden ser corticoides o bé antiangiogènics (inhibeixen la formació de nous vasos sanguinis anòmals i la pèrdua de fluid).

Una estratègia que també pot ser indicada davant de l’edema macular és l'aplicació del làser (fotocoagulació) per "segellar" els punts pels quals es produeixen les fuites de fluid que impedeixen el correcte funcionament de la màcula.

Finalment, en alguns casos (cada vegada menys freqüents) pot ser necessari recórrer a la cirurgia i practicar una vitrectomia.