DMAE

Gens i edat, els
2
principals factors de risc
En més grans de
65
anys és la primera causa de pèrdua severa de visió
Els fumadors tenen
5
vegades més risc de tenir-la
DMAE

Què es la DMAE?

La DMAE (degeneració macular associada a l'edat) és una malaltia degenerativa de la màcula o zona central de la retina i de més sensibilitat visual. Afecta més de 800.000 persones a Espanya i representa la primera causa de ceguesa a partir dels 65 anys als països industrialitzats.

Aquesta patologia provoca un deteriorament progressiu de l'epiteli pigmentari retinal (capa que recobreix la retina i que la nodreix) i de les cèl·lules de la màcula (on es concentren més cons o fotoreceptors responsables de l'agudesa visual i la discriminació de colors). Com a conseqüència, es produeix una pèrdua gradual de la visió central i de detall.

Hi ha dos tipus de DMAE, tenint en compte que un mateix pacient pot passar de l'un a l'altre:

  • DMAE seca o atròfica: és la forma més predominant (al voltant del 85% dels casos) i es caracteritza per una evolució lenta i progressiva. Es produeix com a resultat de l'acumulació de residus (dipòsits groguencs o druses), cosa que atrofia la zona macular.
  • DMAE humida o exsudativa: malgrat que és menys freqüent, el seu avenç és més ràpid i sol tenir un pronòstic visual pitjor. En aquesta forma de DMAE creix una membrana vascular sota de la retina, a causa de l'aparició de nous vasos sanguinis anòmals i molt fràgils, que sagnen i perden líquid, de manera que la visió es compromet severament.
Retina d'un pacient sa sense DMAE

Retina d'un pacient sa

Degeneració macular DMAE humida

DMAE humida

Per què es produeix?

L'edat és el principal factor de risc de la DMAE, que no sol aparèixer abans dels 50-60 anys, i la seva incidència augmenta amb el pas del temps.

A l'envelliment cal sumar-li la predisposició genètica, ja que s'ha demostrat que els gens tenen més pes del que es creia fins ara en la malaltia: s'estima que un 50% del risc de DMAE és hereditari i que la probabilitat de patir-ne és entre 3 i 6 vegades superior si es té un familiar afectat de primer grau.

Finalment, també cal considerar la influència dels factors ambientals, el principal dels quals és el tabac, que multiplica per 5 les possibilitats de desenvolupar DMAE.

  • Fumar
  • Mals hàbits alimentaris
  • Hipertensió arterial
  • Problemes circulatoris
  • Obesitat
  • Exposició directa i prolongada al sol

"El tabaquisme és el factor de risc ambiental que està més lligat a la propensió a patir DMAE i que dona un pronòstic visual més dolent a la malaltia". Dra. Burés - IMO Barcelona

Com es pot prevenir?

La DMAE no es pot prevenir perquè, en gran mesura, va unida al procés natural d'envelliment i a la genètica. No obstant això, sí que està a les mans de cada pacient prestar atenció als antecedents familiars –poden fer-se tests de predisposició genèticament– i incidir en els factors de risc ambientals: no fumar, seguir una dieta equilibrada i rica en antioxidants i àcids grassos omega 3, evitar el sedentarisme, protegir-se del sol...

D'altra banda, són fonamentals les revisions oculars periòdiques, sobretot a partir dels 50 anys, per detectar precoçment la malaltia, ja que a l'inici pot donar pocs símptomes.
Una bona mesura complementària a aquestes revisions és l'autocontrol que pot fer el pacient des de casa mitjançant una prova ben senzilla, la reixeta d'Amsler. Aquest test, que es pot sol·licitar a l'òptic o a l’oftalmòleg, permet detectar si les línies rectes es veuen tortes o distorsionades (un símptoma característic de la DMAE humida). Amb la mateixa finalitat, el pacient també pot tapar-se primer un ull i després l'altre i fixar-se en els marcs de les portes, rajoles, baranes... o llegir diàriament un mateix text, a una mateixa distància, per apreciar qualsevol anomalia i acudir en aquest cas a l'especialista.

    Les persones amb DMAE van perdent progressivament la visió central i de detall, per la qual cosa es redueix la nitidesa i poden veure-hi borrós o "ennuvolat" enmig del camp visual. Això origina dificultats per reconèixer rostres, llegir, escriure, conduir, cosir o fer diferents tasques de precisió. Tanmateix, permet mantenir certa autonomia a l'hora de manejar-se per casa o pel carrer, ja que la visió perifèrica es conserva.

    Altres símptomes característics de la DMAE són:

    • Distorsió de les imatges / percepció "ondulada" de línies rectes (metamorfòpsia)
    • Percepció d'una taca negra fixa al mig del camp visual
    • Alteració en la percepció de la grandària dels objectes
    • Alteració en la percepció de profunditat i dificultat per calcular distàncies
    • Dificultat per distingir colors

    Visió normal sense DMAE

    Visió normal

    Visió amb un ull afectat DMAE

    Visió amb un ull afectat

     

    Cal tenir en compte que la DMAE és una malaltia generalment bilateral, és a dir, afecta tots dos ulls, encara que pot fer-ho de manera asimètrica.

    Quan es tracta de la forma humida de la patologia, l’avenç és molt més ràpid i pot manifestar-se en tot just dies o setmanes.

    "El pacient amb DMAE humida, a més de pèrdua de visió, típicament nota distorsió visual i taques fixes al centre que no deixen enfocar els objectes". Dra. Burés - IMO Barcelona

    La DMAE humida es pot tractar eficaçment gràcies al desenvolupament de nous fàrmacs antiangiogènics, que s'injecten a l'interior de l'ull (injeccions intravítries) i actuen inhibint el factor de creixement endotelial vascular (anti-VEGF) per impedir la formació de nous vasos sanguinis anòmals. D'aquesta manera, permeten frenar la malaltia i aconseguir que la majoria de pacients puguin mantenir i, fins i tot, recuperar la visió. Com més precoçment es comenci el tractament, en general més bo serà el pronòstic visual.

    Respecte de la DMAE seca, actualment no té un tractament efectiu, tot i que hi ha estudis que estan testant l'aplicació de fàrmacs d'injecció intravítria per controlar-ne la progressió en determinats pacients. De moment, una opció que pot contribuir a alentir la DMAE seca és la prescripció de l'oftalmòleg de determinats suplements de vitamines antioxidants, que ajuden a protegir la retina.

    “La DMAE seca és la més freqüent, però no té més tractament que intentar evitar factors de risc (hipertensió arterial, tabaquisme o colesterol) i adoptar hàbits saludables”. Dr. García-Arumí – IMO Barcelona