Tumors intraoculars

Un
10%
dels tumors provoquen metàstasi a l’ull
Prop del
50%
dels pacients amb metàstasi ocular són diagnosticats de tumor pulmonar a l’oftalmòleg
Fins un
50%
dels retinoblastomes es transmeten d’una generació a l’altra
Ocular tumours

Què són els tumors oculars?

Els tumors oculars poden aparèixer a les parpelles, a l’ull (la conjuntiva, la coroide o la retina) i a l’òrbita (cavitat que allotja el globus ocular).

La seva delicada localització fa necessari un diagnòstic i un tractament precoços. El temps pot ser crucial per salvar la visió, l’ull i fins i tot el pacient mateix en els casos més greus.

Existeixen diferents tipus de tumors, tant benignes com malignes, que afecten l'ull i les seves estructures. Entre els tumors intraoculars, els principals són:

  • Melanoma. Es pot produir en diversos teixits, encara que el de localització coroïdal (melanoma de coroide) és el tumor intraocular primari maligne més comú en adults. El nombre de casos augmenta encara més si es tenen en compte els tumors secundaris a altres processos cancerosos que acaben provocant metàstasi en l'ull, com el de mama o el de pulmó.
  • Retinoblastoma. Tumor ocular maligne més comú en la infantesa. És molt agressiu i, per això, resulta fonamental diagnosticar-lo i tractar-lo de manera primerenca.
  • Hemangioma de coroide. Tumor benigne (sense risc de metàstasi) que, no obstant això, es desenvolupa de forma molt ràpida i agressiva, cosa que constitueix un risc per a la visió, ja que el seu creixement amenaça el nervi òptic (transmissor de les imatges de la retina al cervell) i la màcula (zona central de la retina que permet la visió de detall).

Els tumors orbitaris són poc freqüents i el més habitual és que es manifestin amb l’aparició d’exoftàlmia unilateral d’evolució lenta i progressiva (excepte determinats tumors que poden ser bilaterals). Són molt variats i alguns poden ser greus.

Per què es produeixen?

Alguns tumors són congènits, com el 50% dels retinoblastomes, que es transmeten d'una generació a una altra i afecten 1 de cada 15.000 nounats.

D'altres, com els melanomes intraoculars, no tenen factors de risc específics. Alguns poden estar associats a una síndrome o poden ser secundaris, propagats des de territoris adjacents o deguts a un procés de metàstasi.

Com es poden prevenir?

Els tumors intraoculars no es poden prevenir, però sí que és possible diagnosticar-los precoçment. Per a això és aconsellable fer-se anualment una exploració rutinària del fons de l'ull a partir dels 50 anys, edat en la qual és més comú que comencin a aparèixer.

A més, atès que les lesions malignes poden reincidir amb el temps, és important que una vegada tractades se’n realitzi un seguiment periòdic.
Melanoma Melanoma.

En ser interns, sovint passen desapercebuts inicialment i són asimptomàtics. Alguns senyals d'alerta que poden associar-se a un tumor intraocular són:

  • Disminució de la visió
  • Despreniment de retina o hemorràgia intraocular

Per això, els tumors intraoculars són diagnosticats amb freqüència durant un examen oftalmològic de rutina.

El tractament dels tumors oculars depèn del tipus, de la ubicació i de la grandària. En els casos en què són malignes, generalment requereixen ser extirpats mitjançant cirurgia de microincisió, que es pot reforçar amb quimioteràpia o amb radioteràpia local en coordinació amb un oncòleg, de manera que s’aconsegueix un índex d'èxit elevat.

Per als melanomes de coroide, la teràpia escollida acostuma a ser la braquiteràpia, que consisteix en una placa radioactiva de ruteni o iode que es situa durant uns dies a la zona tumoral. En ser local, evita la radiació externa i redueix possibles efectes secundaris, per la qual cosa és una opció mínimament invasiva.

Així mateix, els hemangiomes de coroide acostumen a tractar-se amb teràpia fotodinàmica, i els retinoblastomes, amb una combinació de quimioteràpia amb làser i crioteràpia.

“Actualment hi ha un tractament molt efectiu contra el retinoblastoma, un tumor amb alta incidència genètica que apareix en nens en forma de pupil•la blanquinosa en lloc de negra”. Dr. García-Arumí – IMO Barcelona