Esclerectomia profunda no perforant

Durada de
45
minuts aproximadament
Les
2
claus: recuperació ràpida i menys complicacions
Tècnica número
1
a l’IMO per a glaucomes d’angle obert
fotografia intervención esclerectomía profunda no perforante

Què és l'esclerectomia profunda no perforant?

La esclerectomia profunda no perforant és una cirurgia de drenatge que consisteix a fer una petita incisió de gruix parcial a l'escleròtica (part blanca de l'ull), mitjançant la qual es facilita el drenatge de l'humor aquós i, d'aquesta manera, es redueix la pressió intraocular.

En quins casos es fa?

Es requereix una característica anatòmica perquè es pugui fer: que l’angle camerular estigui obert (no es pot practicar en ulls que tinguin l’angle cicatritzat). A més, cal que la conjuntiva estigui en bon estat perquè el procediment tingui resultats positius.

Quan està indicada, aquesta tècnica és la que més utilitzen els especialistes de l'IMO per tractar glaucomes d'angle obert que necessiten cirurgia.

Miquel Carbonell pacient d'IMO comparteix la seva experiència després de sotmetre a una esclerectomia profunda no perforant

Exàmens previs

Per diagnosticar correctament el tipus de glaucoma i l'etapa en la qual està la patologia cal una revisió oftalmològica completa, que també permet identificar la presència d'altres malalties oculars que poden condicionar la selecció de la tècnica.

Les proves més freqüents que es fan són:

• Estudi del camp visual: campimetria

• Mesura de la pressió intraocular: tonometria

• Visualització directa de l'angle iridocorneal: gonioscòpia

• Mesura del gruix de la còrnia: paquimetria

• Exploració del nervi òptic: directa o amb proves automatitzades (OCT o HRT)

Abans de la intervenció

És una cirurgia més segura, en comparació amb la trabeculectomia, pel que fa a possibles complicacions postoperatòries. Pot dur-se a terme com a procediment únic o combinar-se amb cirurgia de cataracta.

Durant la intervenció

Mitjançant l’esclerectomia profunda no perforant es facilita la sortida de l'humor aquós des de la cambra anterior de l'ull fins a l'espai subconjuntival a través d'una membrana natural (la denominada finestra trabeculodescemètica). Així s'aconsegueix una disminució de la pressió intraocular de manera més fisiològica i sense descensos bruscos.

Aquesta intervenció es fa a quiròfan, amb anestèsia local i sedació completa per evitar que el pacient noti dolor.

Riscos

El pacient pot presentar visió borrosa transcorregudes les primeres setmanes de la intervenció.

En casos excepcionals, pot haver-hi riscos d'hemorràgies, d’infeccions o de despreniment de coroide.