Ull sec

Què és la síndrome de l’ull sec?

L’ull sec és una malaltia multifactorial, complexa i crònica que afecta la superfície ocular i que produeix molèsties, problemes visuals i, en alguns casos, lesions a la còrnia i a la conjuntiva. Per tant, i malgrat que el seu nom pugui dur a equívoc, consisteix en molt més que, senzillament, "no tenir llàgrima".

Es tracta d’una síndrome crònica, que afecta prop del 30% de la població i que requereix un diagnòstic i un tractament personalitzats. Hi ha diverses causes i tipus d’ull sec en funció dels quals varia el grau de severitat i l'estratègia terapèutica per obtenir els millors resultats en cada pacient. 

Per què es produeix?

Generalment, l'ull sec es produeix per un dèficit de llàgrima (producció escassa o evaporació excessiva) o perquè aquesta és de mala qualitat a causa de problemes com la disfunció de les glàndules de Meibom (falta o alteració dels lípids que componen la llàgrima) o la blefaritis(inflamació de la parpella). A més, sol anar associat a diferents graus d'inflamació.

Les causes que el provoquen són molt diverses i poden donar-se de forma aïllada o confluir-ne diverses. Entre els principals factors de risc de l’ull sec destaquen els següents:

• Hormonal (adolescència / menopausa)
• Edat avançada
• Ús de lents de contacte
• Consum de fàrmacs antidepressius i antihistamínics (per l'al·lèrgia) 
• Tractament amb quimioteràpia o radioteràpia
• Haver-se sotmès a una cirurgia ocular
• Factors ambientals (aire condicionat, calefacció, ambients secs o molt contaminats...)
• Alimentació (dèficit vitamínic)
• Malalties autoimmunes (artritis reumatoide, síndrome de Sjögren, fibromiàlgia)

Quins són els tipus d’ull sec?

Hi ha diferents tipus d’ull sec que és important determinar mitjançant un examen oftalmològic exhaustiu i proves diagnòstiques específiques. D’una exploració experta dependrà una orientació individualitzada i, amb això, un tractament a mida i eficaç.

• Aquodeficient: disminució de la producció de llàgrima, generalment del component aquós. Els casos més severs s'associen a la síndrome de Sjögren.
• Evaporatiu: evaporació ràpida de la llàgrima. És el motiu més freqüent, causat principalment per la disfunció de les glàndules de Meibom.
• Inflamatori: inflamació clínica o subclínica que està present en la major part de pacients amb ull sec.
• Neurotròfic: dèficit en la innervació de la còrnia, cosa que limita la secreció de llàgrima i la regeneració de la superfície ocular.
• Neuropàtic: alteració en la innervació de la còrnia, la causa i el mecanisme de la qual no es coneix encara avui, que es caracteritza per una gran intensitat dels símptomes amb una exploració ocular dins de la normalitat o amb alteracions mínimes.

Com es pot prevenir?

La detecció precoç de l'ull sec, mitjançant controls rutinaris a l'oftalmòleg (especialment en cas de tenir algun dels factors de risc), és important per actuar aviat sobre la simptomatologia i evitar les conseqüències que la malaltia pot comportar.

Un cop diagnosticada, també és aconsellable realitzar revisions periòdiques (aproximadament cada 3-6 mesos) i les visites que indiqui l'especialista per aplicar els tractaments oportuns. Així mateix, és fonamental que el pacient adopti una actitud preventiva per mantenir a ratlla l'ull sec i que segueixi algunes recomanacions clau que detallem a la secció de consells de salut ocular.