Ull sec

Ull sec
El pateix un
30%
de la població
Afecta gairebé el
100%
en edats avançades
Hi ha fins a
5
tipus diferents
Ull sec

Què és la síndrome de l’ull sec?

L’ull sec és una malaltia multifactorial, complexa i crònica que afecta la superfície ocular i que produeix molèsties, problemes visuals i, en alguns casos, lesions a la còrnia i a la conjuntiva. Per tant, i malgrat que el seu nom pugui dur a equívoc, consisteix en molt més que, senzillament, "no tenir llàgrima".

Es tracta d’una síndrome crònica, que afecta prop del 30% de la població i que requereix un diagnòstic i un tractament personalitzats. Hi ha diverses causes i tipus d’ull sec en funció dels quals varia el grau de severitat i l'estratègia terapèutica per obtenir els millors resultats en cada pacient. 

Per què es produeix?

Generalment, l'ull sec es produeix per un dèficit de llàgrima (producció escassa o evaporació excessiva) o perquè aquesta és de mala qualitat a causa de problemes com la disfunció de les glàndules de Meibom (falta o alteració dels lípids que componen la llàgrima) o la blefaritis(inflamació de la parpella). A més, sol anar associat a diferents graus d'inflamació.

glandules de meibom

Les causes que el provoquen són molt diverses i poden donar-se de forma aïllada o confluir-ne diverses. Entre els principals factors de risc de l’ull sec destaquen els següents:

  • Hormonal (adolescència / menopausa)
  • Edat avançada
  • Ús de lents de contacte
  • Consum de fàrmacs antidepressius i antihistamínics (per l'al·lèrgia) 
  • Tractament amb quimioteràpia o radioteràpia
  • Haver-se sotmès a una cirurgia ocular
  • Factors ambientals (aire condicionat, calefacció, ambients secs o molt contaminats...)
  • Alimentació (dèficit vitamínic)
  • Malalties autoimmunes (artritis reumatoide, síndrome de Sjögren, fibromiàlgia)

causes ull sec

Quins són els tipus d’ull sec?

Hi ha diferents tipus d’ull sec que és important determinar mitjançant un examen oftalmològic exhaustiu i proves diagnòstiques específiques. D’una exploració experta dependrà una orientació individualitzada i, amb això, un tractament a mida i eficaç.

  • icono ojo seco acoodeficienteAquodeficient: disminució de la producció de llàgrima, generalment del component aquós. Els casos més severs s'associen a la síndrome de Sjögren.
  • Evaporatiu: evaporació ràpida de la llàgrima. És el motiu més freqüent, causat principalment per la disfunció de les glàndules de Meibom.
  • icono ojo seco inflamatorioInflamatori: inflamació clínica o subclínica que està present en la major part de pacients amb ull sec.
  • icono ojo neurotróficoNeurotròfic: dèficit en la innervació de la còrnia, cosa que limita la secreció de llàgrima i la regeneració de la superfície ocular.
  • icono ojo neuropticoNeuropàtic: alteració en la innervació de la còrnia, la causa i el mecanisme de la qual no es coneix encara avui, que es caracteritza per una gran intensitat dels símptomes amb una exploració ocular dins de la normalitat o amb alteracions mínimes.

Com es pot prevenir?

La detecció precoç de l'ull sec, mitjançant controls rutinaris a l'oftalmòleg (especialment en cas de tenir algun dels factors de risc), és important per actuar aviat sobre la simptomatologia i evitar les conseqüències que la malaltia pot comportar.

Un cop diagnosticada, també és aconsellable realitzar revisions periòdiques (aproximadament cada 3-6 mesos) i les visites que indiqui l'especialista per aplicar els tractaments oportuns. Així mateix, és fonamental que el pacient adopti una actitud preventiva per mantenir a ratlla l'ull sec i que segueixi algunes recomanacions clau que detallem a la secció de consells de salut ocular.

Els símptomes més habituals de l'ull sec són:

  • Sequedat ocular
  • Ull vermell
  • Sensació de cos estrany
  • Picor / coïssor
  • Cansament ocular
  • Irritació
  • Llagrimeig
  • Fotofòbia (intolerància anormal o molèstia excessiva per la llum)
  • Visió fluctuant

Alguns casos d’ull sec, com el de tipus neuropàtic, produeixen molts símptomes, tot i que la exploració ocular no es troba gaire alterada.

El diagnòstic de la malaltia es basa en la simptomatologia del pacient recolzada per les dades que aporten proves diagnòstiques que mesuren la concentració, la quantitat i la qualitat de la llàgrima, a més de l'estat de les glàndules de Meibom (on es produeixen els lípids que aquesta conté).

En funció de la causa i de les característiques del pacient, l'ull sec pot requerir diferents tractaments dissenyats a mida. Més enllà de les llàgrimes artificials (preferiblement d'àcid hialurònic i sense conservants) i de les pomades lubricants, hi ha tractaments a la consulta que s’ofereixen a l’Àrea d’Ull Sec de l’IMO i que contribueixen eficaçment a millorar la simptomatologia.

Tanmateix, atès que és una malaltia crònica, el tractament de l'ull sec no acaba en sortir de la consulta oftalmològica, sinó que requereix un seguit de cures i d’hàbits que el pacient ha de mantenir a casa:

  • Higiene palpebral per eliminar l’excés de bacteris i de greix. S’ha d’aplicar calor sobre les parpelles, fer-los un massatge i netejar-les amb solució sabonosa o tovalloletes específiques.
  • Extremar la precaució en cas de ser portador de lents de contacte i consultar-ne el tipus més idoni, a més de fer-ne un ús i manteniment correctes.
  • Mesures ambientals com ara evitar la calefacció i l’aire condicionat, utilitzar humidificadors, protegir-se els ulls amb ulleres i hidratar-los amb llàgrimes artificials sense conservants.
  • Fer descansos visuals cada 20 minuts (apartar la mirada de l'activitat de visió propera en la qual estiguem immersos) i evitar altres hàbits com ara fregar-se els ulls.
  • Consumir suplements àcids grassos omega 3 en altes dosis per millorar la qualitat de la llàgrima.
  • Antiinflamatoris o antibiòtics tòpics o via oral, sempre sota prescripció de l’especialista.

Tractaments a la consulta