Blefaritis

Afecta un
30%
de la població
Segons la ubicació
2
tipus: anterior i posterior
Relacionada amb el
85%
dels casos d’ull sec
Blepharitis

Què és la blefaritis?

La blefaritis és una inflamació de la vora de la parpella que, depenent de l’àrea afectada, es divideix en dos tipus: anterior (a la zona més externa, on neixen les pestanyes) o posterior (a la part interior en contacte amb l’ull), que poden coexistir (blefaritis mixta). En els diferents casos pot estar associada a trastorns de pell, com ara la rosàcia, la dermatitis seborreica i la psoriasi, tot i que no sempre és possible identificar-ne la causa.

Es tracta d’un problema comú que afecta prop del 30 % de la població i que està relacionat amb molts dels casos d’ull sec, ja que comporta un empitjorament de la qualitat de la llàgrima.

Per què es produeix?

La blefaritis anterior està provocada, normalment, per un excés de greix o per la proliferació de bacteris. En alguns casos, és conseqüència d'infeccions causades per un microorganisme denominat Demodex.

La blefaritis posterior es deu a un mal funcionament de les glàndules de Meibom, ja sigui per obstrucció, destrucció o excés de secreció greix. Aquestes petites glàndules es localitzen a l'interior de les parpelles i són les encarregades de produir el component lipídic de la llàgrima (el greix que fa que sigui més estable i es mantingui el temps adequat sobre la superfície ocular).

La disfunció de les glàndules de Meibom dona com a resultat inestabilitat de la pel·lícula lacrimal, inflamació i danys en la superfície ocular. En general, és una condició important i subestimada, que es calcula que està present en prop del 85% dels pacients amb sequedat ocular. Normalment, és fruit de:

  • Abús de lents de contacte
  • Canvis hormonals (adolescència o menopausa)
  • Envelliment
  • Tractaments de malalties de la pell
  • Quimioteràpia

Com es pot prevenir?

Una higiene palpebral acurada i regular –de la mateixa manera que cada dia ens rentem les dents– ajuda a eliminar l'excés de bacteris i de greix a la vora de les parpelles i, amb això, disminueix la probabilitat de patir aquesta afecció. Coneix de forma detallada els passos a seguir en la nostra secció de consells de salut ocular.

 

El grau de severitat és molt variable i, mentre que els casos més lleus poden passar desapercebuts per als pacients o causar només molèsties discretes, els més seriosos poden produir complicacions, principalment a la còrnia, i afectar fins i tot la visió.

Alguns dels símptomes característics que s'associen a la blefaritis i a la disfunció de les glàndules de Meibom són:

  • Envermelliment ocular
  • Sensació de cos estrany
  • Picor / coïssor
  • “Caspa” o escames entre les pestanyes
  • Sequedat ocular
  • Fotofòbia 
  • Necessitat excessiva de parpelleig
  • Visió borrosa
  • Dolor

Els signes clínics que detecta l'especialista a la consulta oftalmològica sovint solen estar presents abans que el pacient noti els símptomes, que poden manifestar-se de forma tardana.

El tractament de la blefaritis es fonamenta en una higiene palpebral diària, que és important dur a terme amb constància i de manera correcta per aconseguir bons resultats. Això requereix aplicar compreses calentes sobre les parpelles tancades durant 5 minuts; fer-los massatges verticalment (cap a l'arrel de les pestanyes) per facilitar la sortida de bacteris i de greix i, finalment, netejar-les amb solució sabonosa o tovalloletes especials.

En alguns casos de blefaritis es pot requerir tractament tòpic amb col·liris antibiòtics i/o antiinflamatoris i, addicionalment per a alguns pacients, hi ha tractaments a la consulta que poden millorar la malaltia i els problemes associats d'ull sec: