Trabeculostomia amb làser d'excímer (ELT)

láser ELT para glaucoma
Al voltant de
5
minuts de durada
Baixada prop del
30%
de la pressió intraocular
En més del
75%
dels casos redueix la medicació
làser ELT paer al glaucoma

Què és la trabeculostomia amb làser d'excímer?

La trabeculostomia amb làser d’excímer (ELT) és un nou procediment de cirurgia del glaucoma que s'inscriu dins del grup de les anomenades tècniques MIGS (minimally invasive glaucoma surgery) i que aconsegueix una reducció eficaç i segura de la pressió intraocular de manera mínimament invasiva per al pacient, sense requerir l'ús d'implants.

En quins casos es fa?

Aquesta tècnica està indicada en pacients amb hipertensió ocular o amb glaucoma lleu i ofereix una alternativa a l'ús de fàrmacs hipotensors, per la qual cosa disminueix els problemes de compliment i els efectes secundaris derivats de l'ús diari de gotes. A més, la trabeculostomia amb làser d’excímer obre la porta a l'abordatge quirúrgic del glaucoma en fases més primerenques de la malaltia, ja que presenta un baix risc de complicacions en relació amb cirurgies clàssiques més agressives.

L’ELT té l'avantatge que pot realitzar-se tant de manera aïllada com associada a cirurgia de cataracta. Això suposa una combinació especialment efectiva, atès que s'aconsegueix una reducció superior de la pressió intraocular sense necessitat d'incisions extres i amb només uns minuts de temps addicional per a practicar la intervenció.

Exàmens previs

Una revisió oftalmològica completa és clau per detectar correctament el tipus de glaucoma i la fase en què es troba i, d'aquesta manera, poder indicar la tècnica més idònia en cada cas. Per això, les proves diagnòstiques més habituals prèvies a una possible cirurgia són la campimetria (estudi del camp visual), la tonometria (presa de la pressió de l'ull), la gonioscòpia (visualització directa de l'angle iridocorneal), la paquimetria (mesura del gruix de la còrnia) i, sobretot, l'exploració del nervi òptic, ja sigui directament o amb proves automatitzades (OCT o HRT).

Durant la intervenció

L’ELT és un procediment ràpid i senzill que restableix de forma fisiològica el bon funcionament del sistema de drenatge de l'interior de l'ull, ja que actua directament sobre la malla trabecular –lloc de més "resistència" a la sortida de l'humor aquós (líquid transparent que banya les estructures oculars)– i s’aconsegueix una disminució de la pressió intraocular.

A l'hora de dur a terme la intervenció, el cirurgià obre una via des de la cambra anterior de l'ull fins al canal de Schlemm, que es troba en l'angle que formen la còrnia i l'escleròtica (part blanca de l'ull) amb l'iris (part de color) i a través del qual es produeix la sortida de l'humor aquós. Això és possible gràcies a l'energia focalitzada que allibera el làser d’excímer (el mateix tipus de làser ultraviolat que s'utilitza des de fa anys en la cirurgia refractiva) i que crea petits orificis a la malla trabecular per facilitar el pas de l'humor aquós.

Després de la intervenció

Després de l'aplicació de l’ELT s'ha demostrat una estabilitat perllongada de la pressió intraocular i, com a conseqüència, 3 de cada 4 pacients aconsegueixen reduir el nombre de fàrmacs hipotensors que han d'utilitzar per controlar la malaltia o bé deixen d'utilitzar-ne.
Així mateix, en ser una tècnica que no modifica la superfície ocular, deixa l'ull 'verge' per a qualsevol cirurgia ocular que es pugui requerir més endavant, ja que el glaucoma és una malaltia degenerativa progressiva que pot necessitar nous tractaments quirúrgics en diferents fases de la patologia i que s'ha de controlar de manera crònica per preservar el nervi òptic i la visió.

Riscos

Les tècniques MIGS de cirurgia del glaucoma es caracteritzen pel seu alt perfil de seguretat i, particularment, la trabeculostomia amb làser d’excímer és una de les menys invasives. Atès que no utilitza implants connectors ni obre una ampolla de filtració (on s'acumula l'humor aquós amb altres tècniques), l’ELT preserva l'anatomia de les estructures oculars i prevé problemes de cicatrització que, a curt i llarg termini, poden fer fracassar el bon control de la pressió intraocular.

A més, amb aquesta tècnica és molt poc freqüent que es produeixi una hipotonia (baixada excessiva de la pressió intraocular), una altra de les complicacions més destacades de la cirurgia del glaucoma.