Tomografia de coherència òptica (OCT) posterior

Profesional IMO realiza prueba diagnóstica a paciente

Què és la tomografia de coherència òptica?

L'OCT posterior és una tècnica d'imatge que fa un "escàner" automàtic i en alta resolució de les estructures del fons de l'ull. D'aquesta manera, permet visualitzar in vivo i amb precisió micromètrica les diferents capes de la retina, fins arribar inclús a la coroide (capa que es troba just per sota) amb els últims models.

Gràcies a la innovació tecnològica, la tomografia de coherència òptica fa possible visualitzar també la circulació, cosa que dona lloc a la nova angio-OCT.

En què consisteix?

Es tracta d'una tècnica d'imatge mínimament invasiva i indolora, ja que no implica contacte amb l'ull. Es basa en l'emissió d'una llum infraroja que, quan es reflecteix sobre la retina, produeix un "mapa" tridimensional de talls transversals del teixit.

Per això, la majoria d’equips actuals utilitzen la tecnologia Spectral Domain (SD), tot i que l’IMO també disposa del primer model que empra la tecnologia Swept Source. Aquest sistema d'última generació millora encara més les sofisticades prestacions de l'OCT, ja que augmenta la profunditat fins a la capa coroidal i la velocitat de captura de les imatges.

Tomografía de coherencia óptica (OCT) posterior

Com es fa?

L'OCT posterior és una prova molt ràpida de fer a la consulta (al voltant de 5 minuts), que no requereix preparació prèvia del pacient ni dilatació de la pupil·la.

En quins casos s'utilitza?

La Tomografia de Coherència Òptica posterior detecta canvis morfològics molt subtils en les estructures oculars i, per això, és indispensable en el diagnòstic i en el seguiment de moltes malalties retinals, com ara la DMAE, l'edema macular (una de les complicacions de la retinopatia diabètica o de les oclusions vasculars) i la membrana epiretinal macular. Els mesuraments de l'OCT són determinants a l'hora d'orientar la decisió terapèutica de l'oftalmòleg en aquestes patologies.

A més, la tècnica té un paper cada vegada més important en la detecció i en el control de l'evolució del glaucoma, ja que aporta informació detallada de la capa de fibres nervioses de la retina i el cap del nervi òptic.