Ambliopia o “ull gandul”

Afecta el
5%
de la població
A partir dels
10
anys és difícil de corregir i pot cronificar-se
99%
dels casos detectats precoçment són tractats amb èxit
estrabismo infantil

Què és l“ull gandul”?

L’ambliopia o “ull gandul” consisteix en la baixa visió d’un dels ulls o de tots dos per manca d’ús en el periode de desenvolupament visual (abans dels 8 anys aproximadament). L’”ulll gandul” és una patologia que s’origina a la infantesa, però si no es diagnostica i es tracta de manera precoç pot prolongar-se durant l’edat adulta.

“És decisiu que els pares sàpiguen transmetre la importància del tractament als nens”. Dra. Ana Wert – IMO Barcelona

Per què es produeix?

Les causes principals són:

  • Estrabisme: quan els ulls estan desviats i cada un apunta en una direcció, el cervell del nen, que té una gran capacitat d’adaptació, suprimeix la visió d’un dels ulls per evitar una situació anòmala i no veure-hi doble.
  • Defecte refractiu: quan el nen té hipermetropia, astigmatisme o miopia, la imatge que arriba al cervell no és nítida i per això tria la visió de l’ull amb menys defecte refractiu.
  • Cataractes, ptosi palpebral (caiguda de la parpella), malalties retinals: són altres malalties que interfereixen en el correcte desenvolupament de la visió a l’edat pediàtrica.

Com es pot prevenir?

Tots els nens s’haurien de fer una revisió oftalmològica per descartar l’ambliopia abans de fer els 3 anys. Cal fer un diagnòstic precoç i poder tractar amb garanties l’”ull gandul” i evitar la continuïtat de la patologia en edat adulta. L’oftalmòleg pediàtric pot fer una exploració per descartar aquesta patologia a qualsevol edat, encara que el nen sigui molt petit i que no col•labori.

Els pares, professors o cuidadors poden tenir-ne sospites en cas de comportament visual anòmal si, per exemple, el nen:

  • No identifica els familiars de manera adequada en distàncies llargues
  • S’acosta molt els objectes a la cara
  • Desvia un ull

En la majoria de casos, com que hi veu bé amb un dels ulls, el nen actua amb total normalitat i l’ambliopia no es detecta fins que s’acut a una revisió rutinària amb el pediatra, l’òptic o l’oftalmòleg.

El tractament consisteix a corregir-ne la causa (estrabisme, defecte refractiu, caiguda de la parpella…) i, alhora, fer treballar l’ull gandul penalitzant l’ull sa. La fórmula que ofereix més bons resultats i amb més rapidesa és l’oclusió de l’ull sa amb un pegat durant un període de temps que dependrà del grau d’ambliopia i de l’edat del nen.

Hi ha altres mètodes de penalització de l’ull sa, com ara l’ús de col•liri dilatador per provocar la visió borrosa de l’ull sa o la prescripció d’ulleres amb una graduació no necessària per a l’ull bo.