Álex Corretja

13 d'abril de 2022

Entrevistem Àlex Corretja en un bar de Sant Cugat, on ens explica que un revés no tennístic va precipitar la seva retirada del tennis el 2006, tot i que avui no té un record amarg d’aquell moment: “Potser és que havia d’emprendre un altre camí”. Un problema visual el va allunyar del tennis i un problema visual el va dur a l’IMO.

Des d’aleshores, el tennista i l’equip de l’Institut mantenen una estreta relació i es professen una estimació mútua. Durant uns minuts, Àlex Corretja comparteix amb nosaltres reflexions sobre la seva trajectòria, les seves experiències personals i el món del tennis, en el qual, en general, abunden les “bones persones”, afirma. Al marge que l’encerti més o menys, pensar bé dels seus col·legues l’honora.

Un problema a l’ull esquerre el va apartar de sobte del tennis…

Sí, el 2006. Per sorpresa, un dia estava entrenant i vaig començar a no veure-hi bé; havia perdut la distància amb la pilota, hi veia molt borrós. Vaig tenir la sort que em van recomanar l’IMO. Em va veure el Dr. Borja Cocóstegui i em va posar en mans del Dr. Carlos Mateo, especialista en màcula. Vaig tenir la gran sort de topar amb aquest doctor, que a més de ser un gran metge ve del món del tennis; és fill de Simón Mateo, que va ser gerent del Tennis Barcelona i, per a molts, un exemple, un referent. Quan em va dir que era el seu fill se’m va posar la pell de gallina!

Als Jocs Olímpics de Sidney

¿Se cumplió el pronóstico?

Me operé hace seis años… Ha pasado tiempo, pero la verdad es que he recuperado muchísima visión: puedo hacer vida normal, jugar a paddle, a tenis… Para mí ha sido una suerte conocer IMO y, además, tenerlo a diez minutos de casa. Me han tratado muy bien y han hecho posible que haya recuperado tantísima visión. En las últimas pruebas tengo una visión muy buena, por encima del 70%, lo que es una barbaridad, ya que, prácticamente, mi visión era 0 con el ojo izquierdo.

Perder visión es una experiencia difícil, especialmente si eres un joven y exitoso tenista…

En aquel momento fue duro porque precipitó mi retirada: estar seis o siete meses parado, más el tiempo que tardé para adaptarme a la nueva visión, etc. era mucho tiempo para seguir jugando a tenis. Sin embargo, tuve la suerte de que ya tenía una edad, 30 o 31 años, porque si me llega a ocurrir en medio de mi carrera, probablemente hubiera sido más duro. La verdad es que incluso saqué cosas positivas: fui consciente de la suerte que había tenido en mi vida profesional, sin grandes lesiones, y llegué a la conclusión de que quizá si aquello me había llegado en aquel momento, era porque tenía que emprender otro camino.

Una forma inteligente y valiente de afrontar una adversidad…

Creo que parte del mérito es también de IMO… Los ojos son muy delicados y cuando llegas a un sitio como IMO, donde te explican tan bien las cosas y ves que son tan buenos y, a la vez, que te tratan como si fueras de la familia, pues la verdad es que todo se hace más fácil. Por ello, para mí, hablar del IMO es como hablar de algo familiar, de mi casa. Hay un grupo humano estupendo y profesionalmente excelente. Les debo mucho.

¿Cómo está viviendo su nueva etapa profesional como capitán del equipo español de la Copa Davis?

¡Con mucha ilusión! Me llega en un buen momento personal y profesional y encaja muy bien con mis objetivos e ilusiones. Además, el hecho de que lleve un tiempo fuera del circuito de tenis, hace que tenga una perspectiva más amplia que creo que puede aportar algo positivo al trabajo que me han propuesto desarrollar. Estoy encantado, aunque, la verdad, fue una decisión un poco rápida… Me lo ofrecieron el 20 de diciembre pasado; el día 27 se hizo oficial y en enero fui al Open de Australia a hablar con los jugadores y ver quién estaba disponible…

¿Entiende que Nadal, Ferrer o Verdasco no quieran jugar la Davis?

Sí, lo puedo entender. El calendario es exigente, hay muchos torneos y cada uno tiene sus prioridades, sus objetivos personales… Han ganado la Davis tres veces en los últimos años y esto hace que los Juegos Olímpicos sean una prioridad porque sólo se juegan cada cuatro años… Tengo que respetar su decisión.

¿Cuál ha sido su mejor momento profesional?

Cuando gané el Masters, en el 98. Fue como la culminación de muchos años de trabajo y lo recuerdo como el momento en el que más realizado me sentí como tenista. Después de toda una vida persiguiendo un objetivo, lo pude conseguir… Tuve la sensación de que un sueño se hacía realidad. Otros momentos especiales fueron la Copa Davis que ganamos en el 2000, porque España no la había ganado nunca y demostramos que también éramos capaces, y el triunfo en los Juegos Olímpicos de Sydney, con Albert Costa, porque ganar una medalla olímpica… ¡no todo el mundo lo puede decir!

Quin ha estat el seu millor moment professional?

Quan vaig guanyar el Masters, el 98. Va ser com la culminació de molts anys de feina i ho recordo com el moment en què més realitzat em vaig sentir com a tennista. Després de tota una vida perseguint un objectiu, el vaig poder aconseguir. Vaig tenir la sensació que un somni es feia realitat. També van ser moments especials la Copa Davis que vam guanyar el 2000, perquè Espanya no l’havia guanyat mai i vam demostrar que també n’érem capaços, i el triomf als Jocs Olímpics de Sydney, amb Albert Costa, perquè guanyar una medalla olímpica… No ho pot dir tothom!

A la Copa Davis.

I el moment més dur?

Perdre la segona final de Roland Garros. Havia treballat molt, hi tenia moltes il•lusions, creia que ho podia aconseguir. Vaig tenir la sensació que n’estava relativament a prop i se’m va escapar. Vaig passar per un moment de decepció molt gran, però amb el temps em vaig anar quedant tranquil d’haver-ho intentat; no hi vaig poder fer més.

I el moment més emotiu?

La cerimònia dels Jocs Olímpics de Sydney, l’any 2000, ha estat un dels moments que més il•lusió m’ha fet a la vida… Sentir aquella emoció, a la inauguració, que ets partícip d’una cosa que has vist tantes vegades a la televisió… Pensar que, en algun lloc de la història dels Jocs jo també en formaré part… I a més després vam guanyar la medalla de bronze, cosa que va fer que l’alegria fos encara més gran. Aquests moments, quan els vius, els gaudeixes molt, però quan passa el temps, t’adones més encara com n’era de difícil el que estaves fent.

I el millor que li ha passat fora de la pista?

El millor són les meves dues filles de 6 i 8 anys… Sens dubte, són el que més m’omple. De fet, he deixat de banda projectes professionals per poder estar més amb elles. Vull dedicar-los el màxim temps possible. Per això ara estic feliç com a capità de l’equip espanyol de la Copa Davis: és una feina bonica que alhora és compatible amb estar amb les meves filles. Si m’hagués de tenir tot el dia ocupat, no ho hauria acceptat.

IMO Institut de Microcirurgia Ocular

Josep María Lladó, 3
08035 Barcelona
Tel: 934 000 700
E-mail: informacion@imo.es
Veure mapa a Google Maps

En cotxe

Coordenades navegador GPS:
41º 24’ 38” N – 02º 07’ 29” E

Sortida 7 de la Ronda de Dalt (costat muntanya). La clínica compta amb un aparcament de més de 200 places.

En bus

Autobús H2: Rotonda de Bellesguard, parada 1540

Autobús 196: Josep Maria Lladó-Bellesguard, parada 3191

Autobusos H2, 123, 196: Ronda de Dalt – Bellesguard, parada 0071

IMO Grup Miranza Madrid

C/ Valle de Pinares Llanos, 3
28035 Madrid
Tel: 910 783 783
Veure mapa en Google Maps

Transport públic

Metre Lacoma (línia 7)
Autobusos:

  • Línies 49 i 64, parada “Senda de l’Infant”
  • Línia N21, parada “Metre Lacoma”

Horaris

Atenció al pacient: de dilluns a divendres, de 8 h a 20 h

IMO Grup Miranza Andorra

Av. de les Nacions Unides, 17
AD700 Escaldes-Engordany, Andorra
Tel: (+376) 688 55 44
Veure mapa a Google Maps

IMO Manresa

C/ Carrasco i Formiguera, 33 (Baixos)
08242 – Manresa
Tel: 938 749 160
Veure el mapa a Google Maps

Transport públic

FGC. Línia R5 i R50 direcció Manresa. Estació: Baixador de Manresa

Horaris

De dilluns a divendres de 8:30 a 13:30 i de 15:00 a 20:00 h

Pide cita

Et truquem

Indica'ns les següents dades perquè puguem cridar-te i ajudar-te en tot el que necessitis.