Lífting endoscòpic de celles

Lifting de cejas
Demana visita. Digues-nos quin dia prefereixes per a la teva propera visita
Ofereix
2
avantatges: millor cicatrització i ràpida recuperació
A l’IMO tenim
3
tècniques diferents
Lifting de cejas

Què és lífting de celles? 

El lífting de celles o frontal consisteix a elevar aquesta zona ocular a la posició desitjada, en pacients que tenen un descens.

Per a això, es poden dur a terme diferents tècniques quirúrgiques, i cap d’aquestes no deixa marques visibles.

Elevació de les celles

Les celles es poden elevar mitjançant diferents tècniques quirúrgiques

En quins casos es fa?

El lífting de celles està indicat per als pacients que presenten un descens de les celles congènit o a causa de l'edat.

En molts casos, per obtenir un resultat més bo, durant el procediment quirúrgic, també es pot dur a terme una blefaroplàstia superior.

Exàmens previs 

Abans de la cirurgia es requereix un examen palpebral i oftalmològic complet.

Aproximadament, una setmana abans de la cirurgia s'ha d'aplicar toxina botulínica a la regió frontal per disminuir la força dels músculs que deprimeixen les celles i obtenir, així, un millor resultat.

Toxina botulínica

A vegades, és necessari aplicar toxina botulínica abans del lífting de celles

Durant la intervenció 

El lífting de celles o frontal es du a terme amb anestesia local i sedació.

A l’IMO Grup Miranza emprem diferents tècniques quirúrgiques, segons el cas que presenta el pacient:

  • Transblefaroplàstia (aixecament directe des de les celles)
  • Lífting endoscòpic de celles (es duu a terme des del cuir cabellut, fent microincisions)
  • Lífting directe de celles (es fa una incisió als extrems de les celles i s'extirpa l'excés de pell)
  • Lífting no quirúrgic: mitjançant l'ús de toxina botulínica, substàncies de farciment o ultrasò (Ultherapy)

Cirurgia lífting celles

En IMO Grup Miranza duem a terme diferents tècniques quirúrgiques per al lífting de celles

Després de la cirurgia 

Després de la cirurgia el pacient pot notar certes molèsties, com també tibantor. En alguns casos, pot aparèixer parestèsia de la zona frontal (sensació de formigueig o anestèsia), la qual se sol resoldre espontàniament.

Així mateix, segons la tècnica duta a terme, poden aparèixer hematomes i inflor, les quals desapareixen els dies següents.

Generalment, el cirurgià recomana les següents indicacions postoperatòries:

  • Prendre analgèsics si hi ha molèsties i, a vegades, antiinflamatoris o antibiòtics
  • Aplicar gel o fred local a la zona intervinguda

Així mateix, segons el tipus de cirurgia, és possible que les incisions es tanquin amb grapes o punts, que es retiren, aproximadament, 10 dies després.