Distròfies de la retina

Afecten menys d'
1
de cada 2.000 persones
Es coneixen més de
250
gens que hi tenen relació
distròfia de cons i bastons

Què són les distròfies de la retina?

Les distròfies retinals són un conjunt heterogeni de malalties hereditàries que provoquen una pèrdua progressiva i severa de visió, atès que alteren l'anatomia i/o la funció de la retina.

Actualment no tenen cura, tot i que s'està investigant per poder tractar-les amb teràpies gèniques i cel·lulars en els propers anys.

Aquestes patologies poden causar un dany en les cèl·lules fotoreceptores, ja siguin, predominantment, els cons (responsables de la visió en detall i de color), els bastons (especialitzats en la visió nocturna i perifèrica) o tots dos alhora. És el cas de la malaltia de Stargardt, la retinosi pigmentària o la distròfia de cons-bastons, respectivament.

També hi ha certes distròfies hereditàries, com la retinòsquisi juvenil, la vitreoretinopatia exsudativa familiar o la síndrome de Stickler, en què es produeixen alteracions del vitri i de la retina. En altres, com la coroiderèmia, el problema de base és a la coroide, capa situada per sota de la retina.

La majoria de distròfies de retina són malalties localitzades exclusivament a l'ull, malgrat que de vegades poden associar-se a manifestacions extraoculars (síndrome d'Usher, síndrome de Bardet-Biedl), en el cas de les quals parlem de distròfies retinals sindròmiques.

Per la seva baixa prevalença, les distròfies de la retina són considerades malalties minoritàries (afecten menys d'1 de cada 2.000 persones).

Hi ha diversos estudis en marxa per poder oferir tractament a les distròfies de la retina. Aquesta imatge, igual que la superior, correspon a una distròfia de cons-bastons, que afecta tant la visió central com perifèrica.

Per què es produeixen?

Les distròfies de la retina tenen origen genètic, de manera que poden transmetre’s de generació en generació mitjançant diferents tipus d'herència.

  • Herència dominant: acostuma haver-hi afectats en totes les generacions de la família, ja que les persones portadores de la mutació responsable de la malaltia la manifesten. Aquesta patologia es transmet aproximadament al 50% dels descendents, com la malaltia de Best.
  • Herència recessiva: habitualment només hi ha familiars afectes en una generació, ja que els pacients portadors d’una mutació estan sans, mentre que els portadors de dues mutacions en el mateix gen desenvolupen la malaltia. Així ocorre en la malaltia de Stargardt.
  • Herència lligada al cromosoma X: únicament els homes de la família pateixen la patologia, malgrat que les dones poden ser portadores de la mutació i transmetre la malaltia als fills nois amb un 50% de probabilitat. En aquest grup s'engloba, entre d’altres, la coroiderèmia.

La retinosi pigmentària, la distròfia de la retina més freqüent, és un exemple de patologia que es pot transmetre a través dels tres patrons d'herència mencionats, en funció del gen implicat.

La genètica de les distròfies de retina és complexa: una mateixa patologia pot estar causada per diversos gens i, a la vegada, un mateix gen pot estar relacionat amb diferents malalties. Actualment, s'han descrit més de 250 gens associats a les distròfies retinals, tot i que s’estima que encara en falten molts per identificar.

Com es poden prevenir?

La informació genètica continguda en l'ADN de cada persona és la que determina que es desenvolupi una distròfia de la retina i, per tant, aquestes patologies hereditàries no es poden prevenir. No obstant això, un aspecte en el qual sí que es pot incidir és la detecció precoç per part d'oftalmòlegs especialistes, mitjançant una revisió ocular completa que inclogui una bona anamnesi i una exploració exhaustiva del fons de l'ull, a més de tècniques complementàries, com l'OCT, l’autofluorescència o les proves electrofisiològiques.

Sovint, les distròfies retinals no són evidents fins a fases avançades, quan els símptomes es fan patents. Per poder anticipar-se a la malaltia i per predir-ne l’evolució, és de gran utilitat conèixer la causa molecular que la desencadena en cada pacient mitjançant el diagnòstic genètic, que també permet confirmar el diagnòstic clínic, identificar el patró d'herència i oferir consell genètic a la família. D’aquesta manera és possible indicar la probabilitat de transmetre la patologia i alertar els familiars portadors.

Així mateix, el diagnòstic genètic obre la porta a prevenir, aturar o revertir en el futur la pèrdua de visió dels pacients afectats, mitjançant el desenvolupament de noves teràpies individualitzades que estan en investigació.

Els símptomes, així com la rapidesa de l’evolució, varien segons el tipus de distròfia de retina i en funció de cada pacient. Tanmateix, els més comuns són:

  • Pèrdua d'agudesa visual: dificultat per apreciar detalls i dur a terme tasques de precisió.
  • Reducció del camp de visió: visió "en túnel" o aparició de "punts cecs" (escotomes).
  • Ceguesa nocturna: problemes per veure-hi de nit o en ambients foscos i mala adaptació a situacions de poca lluminositat.
  • Fotofòbia i enlluernaments: especials molèsties davant la llum i visió de "flaixos" o reflexos en condicions d'alta lluminositat. El pas d'un ambient clar a un entorn fosc –i viceversa– també genera problemes.

Altres senyals possibles poden ser la percepció deformada d'objectes (metamorfòpsia) o l'alteració en la percepció dels colors (discromatòpsia).

Les distròfies de la retina actualment no tenen cura, atesa la dificultat de regenerar les cèl·lules retinals afectades. El futur tractament d'aquestes patologies passa pel disseny i l’aplicació de noves teràpies gèniques i cel·lulars que permetin retornar visió o frenar-ne la pèrdua.

Actualment, s'estan fent passos importants en aquesta línia de recerca (des del 2018, s'ha començat a comercialitzar la primera terapia gènica als Estats Units, dissenyada per a un gen responsable d' amaurosi congènita de Leber) i el Departament de Genètica de l’Institut també s'orienta a aquest repte amb diversos projectes promoguts per la Fundació IMO.

Per preparar els candidats a aquestes teràpies gèniques és fonamental disposar d'un diagnòstic genètic, que l’IMO ofereix de forma pionera.

En paral·lel, l'Institut també aposta per una altra via alternativa i complementària de tractament: la visió artificial, al desenvolupament de la qual hi contribueix participant en estudis amb nous models de xip de retina. És el cas de l'IRIS®II, que ha implantat en la primera pacient d'Europa.