Al·lèrgia ocular a la primavera de la vida

El sistema autoimmunitari es més sensible en la infància. Per evitar que les al·lèrgies primaverals minvin la vitalitat dels teus fills, és fonamental la prevenció.

Deixem enrere l'hivern, època de baixes temperatures i de refredats freqüents, per donar pas a la primavera i, amb l'arribada del bon temps, a la pol•linització de moltes plantes i a les al•lèrgies consegüents. En tots dos casos, la població infantil n’és un dels col•lectius més afectats, amb símptomes que poden portar a la confusió, ja que no sempre resulta senzill distingir un simple refredat d'una reacció al•lèrgica.

De fet, els efectes de la congestió són similars, encara que més persistents si responen a una hipersensibilitat a un al•lergen. Picor i envermelliment ocular, llagrimeig, parpelles inflades i sensació de cremor o de cos estrany als ulls són símptomes habituals de conjuntivitis al•lèrgica, la qual constitueix una pista diagnòstica molt important. A més, segons explica la Dra. Ana Wert, especialista del Departament d'Oftalmologia Pediàtrica de l'IMO, "el parpelleig reiterat, com si es tractés d'un tic, també és molt característic dels nens que pateixen al•lèrgia".

En aquest sentit, l'oftalmòloga destaca que fins a un 50% de la mainada amb atòpia generalitzada desenvolupa algun grau d'al•lèrgia ocular i, atès que el sistema autoimmunitari és més reactiu i sensible en la infància, té una prevalença superior en aquesta etapa que en l'edat adulta. Així doncs, "l'al•lèrgia sol aparèixer a partir dels 3-4 anys i és possible que desaparegui en créixer", aclareix la Dra. Wert. En qualsevol cas, el cert és que la conjuntivitis al•lèrgica representa una de les causes més freqüents de visita a l'oftalmòleg i no només a la primavera. I tot i que sol tractar-se d'un procés que no és greu, tampoc han de subestimar-se’n els possibles danys, ja que les formes més agressives d'al•lèrgia ocular (les queratoconjuntivitis) produeixen lesions a la còrnia i, per tant, poden arribar a amenaçar la visió.

Les 7 claus de IMO per plantar cara a l'al·lèrgia primaveral

 

Determinar el tipus d'al•lèrgia ocular és fonamental per afrontar-la amb precisió i efectivitat. També hi contribueix saber quin és l'al•lergen responsable i, en aquest sentit, cal tenir clar que, a part del pol•len, altres al•lèrgens comuns són els àcars o el pèl dels animals, els quals es troben presents tot l'any.

Per aquest motiu, és necessari distingir entre la forma estacional de la patologia i la perenne; una diferència de temporalitat pot traslladar-se al cas concret de les queratoconjuntivitis –quan la còrnia es veu afectada–. Aquestes poden ser vernals (típiques dels nens a la primavera i a l’estiu) o atòpiques (pròpies dels adults, amb independència de l'època). Com explica l'especialista en oftalmologia pediàtrica de l'IMO, "un cop coneixem la causa, podem prendre les mesures preventives adients, que són clau a l'hora de minimitzar l'impacte de l'al•lèrgia en el dia a dia del pacient".

Així, si el factor desencadenant és el pol•len de determinades plantes, procurarem tancar finestres o evitar que els nens juguin en parcs o jardins en les franges de màxima concentració (primera hora del matí, darrera de la tarda). En canvi, si estem parlant de reduir l'exposició als àcars, haurem d'eliminar o rentar molt sovint moquetes, peluixos i altres objectes que acumulin pols, per exemple. Aquest "control" ambiental, primer pas bàsic, pot requerir complementar-se amb teràpia farmacològica, que de vegades també pot aplicar-se de forma preventiva.

Segons la Dra. Wert, "en casos d'al•lèrgia estacional, pautem el tractament amb antihistamínics prèviament a l'inici de temporada i, gràcies a això, aconseguim anticipar-nos als primers símptomes". Quan aquests fàrmacs, d'alt perfil de seguretat i d’escassos efectes secundaris, no resulten prou efectius, "saltem al següent esglaó terapèutic, els corticoides, que han de subministrar-se sempre sota supervisió mèdica per evitar possibles efectes adversos. Finalment, en un tercer estadi, per als casos més severs, podem recórrer als immunosupressors tòpics".