Tumors palpebrals i orbitaris

Cal estar
100%
alerta a petits bonys, berrugues o "granets"
L'exoftàlmia, signe número
1
d'alarma d'un tumor orbitari
Пальпебральные и орбитальные опухоли

Què són els tumors palpebrals i orbitaris?

Són els tumors localitzats al voltant de la parpella o a l’òrbita (cavitat en la qual s’allotja el globus ocular).

Els tumors palpebrals són molt comuns. La majoria són benignes i es poden tractar de manera senzilla sense que deixin cap cicatriu visible. També hi ha una varietat de tumors malignes que poden afectar la regió periocular (la del voltant de l’ull).

Els tumors orbitaris són poc freqüents. La majoria són benignes i de lenta evolució. No obstant això, alguns tumors malignes poden aparèixer de manera sobtada i experimentar un creixement molt ràpid. En aquest cas és necessari acudir a l’oftalmòleg d’urgència perquè pot requerir un tractament com abans millor.

Per què es produeixen?

Alguns tumors palpebrals estan relacionats amb l’exposició solar i solen presentar-se en persones de més de 40 anys. La pell clara és un factor de risc molt important. En el cas dels tumors orbitaris, molts són d’origen congènit.

Com es poden prevenir?

Únicament en el cas de tumors palpebrals es poden prendre mesures de prevenció com ara protegir-se del sol, especialment les persones de pell clara.

En la resta de casos és difícil actuar preventivament, tot i que és important obtenir un diagnòstic i un tractament precoços. En els casos més greus, el temps pot ser crucial per salvar l’ull, la visió i fins i tot la vida del pacient.

Les persones amb nòduls, berrugues, ulceracions o altres irregularitats a la zona de les parpelles han de fer un seguiment periòdic d’aquestes lesions.

Si té lloc un canvi de forma, de color, de consistència (sagnat, ulceració), clínica (coïssor) o de mida, s’ha d’anar a l’oftalmòleg perquè faci una extirpació i un posterior estudi del tipus de lesió.

Els tumors palpebrals són molt visibles i apareixen sovint en forma de nòdul o d’úlcera. A vegades el pacient minimitza la importància d’algunes protuberàncies de poca mida, berrugues o “granets”, que poden estar indicant l’existència d’un tumor.

En el cas dels tumors orbitaris, el pacient pot experimentar proptosi o exoftàlmia (desplaçament anterior del globus ocular), dolor, alteracions en la mobilitat ocular, desplaçament del globus ocular o pèrdua de visió produïda per la compressió del nervi òptic a causa del tumor.

Els tumors malignes poden aparèixer de manera sobtada i experimentar un creixement molt ràpid sense haver donat símptomes previs.

Párpado con angioma Pacient amb angioma
Paciente después de la intervención Pacient després de la intervenció

El tractament consisteix a extreure el tumor amb cirurgia de mínima incisió i, en funció de cada cas, pot ser necessària l’ajuda de quimioteràpia o radioteràpia aplicada en coordinació amb un oncòleg.

Els tumors palpebrals poden comportar l’extracció d’una part important de la parpella. És per aquest motiu que el cirurgià oculoplàstic ha d’aplicar posteriorment tècniques de reconstrucció per restablir l’aparença i la funció palpebral.

Les lesions malignes poden tornar a aperèixer al cap d’un temps al mateix lloc o a prop, per la qual cosa és convenient fer-ne un seguiment periòdic després de la cirurgia.

Microcirurgia de parpella i lacrimal – Dr. Medel – IMO Barcelona