Stanley Chang: “Hi ha problemes de retina que et canvien la vida”

El professor Stanley Chang, director del Departament d’Oftalmologia de l’Edward S. Harkness Eye Institute de la Universitat de Colúmbia (Nova York) és considerat el pare de la cirurgia retinal moderna.

Ha desenvolupat metodologies i instruments per als casos complicats de despreniment de retina.Entre les seves aportacions destaquen els perfluorocarbonis líquids (PFCL), substàncies sintètiques transparents amb un elevat pes específic que van marcar un abans i un després en la cirurgia vitreoretinal a principis dels 90.

El Dr. Borja Corcóstegui va ser el primer a fer-los servir a Europa.

Vostè va descriure l’aparició del glaucoma associat a la vitrectomía el 2006. Per què es produeix aquesta complicació?

Pel canvi d’oxigenació en l’espai vitri que té lloc durant la vitrectomia. Aquest canvi metabòlic provoca també cataracta, que afecta un percentatge molt més elevat de pacients. Mentre que el glaucoma apareix en el 10% dels operats, les cataractes es manifesten en el 80 o el 90% dels casos.

Al Congrés ha aconsellat als seus col•legues fer un seguiment de diversos anys dels pacients sotmesos a una vitrectomia. Per què?

Perquè el glaucoma secundari a la vitrectomia no apareix fins que no han passat cinc anys des de l’operació. A més, es tracta d’un glaucoma més greu i més difícil de tractar que el glaucoma primari. Per això és molt important no perdre la pista als pacients i fer-los un seguiment anual.

Podrà evitar-se aquesta complicació en el futur?

Espero que sí. De moment, estem treballant per localitzar els pacients de risc per fer-los tractaments que aconsegueixin rebaixar la pressió intraocular després de la vitrectomia com a mesura preventiva per evitar el glaucoma. El 30% dels pacients que operem registren un augment de la pressió intraocular immediatament després de la cirurgia, però no és aconsellable fer començar el tractament als que no hagin de desenvolupar glaucoma, perquè els pot perjudicar.

Compensa fer vitrectomies quan se sap que el 10% dels operats patirà glaucoma i prop del 90% farà una catarata?

Les complicacions associades a la vitrectomia són molt menors que els beneficis. Milions de persones s’han beneficiat dels grans avenços que hem introduït en aquesta cirurgia de retina aquestes últimes dècades. Un gran nombre de bons oftalmòlegs fan vitrectomies arreu del món amb la millor tecnologia, cosa que permet que molts pacients que fa unes quantes dècades perdien irremeiablement la visió puguin mantenir-la o recuperar-la a nivells molt satisfactoris.

I quins són els reptes actuals?

Crec que la clau dels futurs tractaments és en la teràpia gènica, que ja està molt avançada en algunes malalties com la de Stargardt, causada per una mutació al gen ABCR que provoca la degeneració dels fotoreceptors a la retina i la pèrdua de visió. Una altra línia important de treball és la neurociència; s’està desenvolupant tecnologia perquè hi hagi una connexió millor entre l’ull i el cervell. Actualment ja som a la fase final per a l’aplicació del xip a la retina, que permetrà que persones cegues puguin veure-hi una mica.

Podem detectar problemes retinals?

La distorsió visual és un símptoma típic de problemes de la retina; si es veuen les línies tortes, és que hi ha un problema macular (del centre de la retina).

I els podem prevenir?

Podem tenir cura de la nostra alimentació, procurar que sigui rica en vitamina A o retinol (perquè produeix els pigments de la retina). Podem evitar l’alcohol i el tabac i, en general, podem fer una vida sana, que ens ajudarà a prevenir, retardar o millorar el pronòstic de malalties sistèmiques i de la retina.

Però si l’origen és genètic no podrem fer-hi res…

Crec que les patologies de la retina sorgeixen per una combinació de factors genètics i ambientals. Tenim localitzats dos gens que causen més de la meitat de les malalties de la retina. Després també hi influeix el tabac, l’alimentació, l’exposició a la llum solar i algunes malalties sistèmiques, com la diabetis, que pot ser devastadora per a la visió. A la Universitat de Colúmbia he visitat pacients diabètics amb pocs recursos i un baix nivell cultural que només vénen quan la malaltia ja ha destruït totalment la visió d’un ull i afecta l’altre.

Les malalties oculars més greus són les que afecten la retina?

Sí, molts problemes de retina et canvien la vida perquè afecten de manera greu la visió, un sentit extremament important. La visió és clau per tenir una bona qualitat de vida. Sense visió no pots llegir ni anar al cinema ni visitar museus…

Tot i que encara hi ha casos en què no es pot recuperar la visió perduda, cada cop en són menys. Podria destacar algun cas especialment difícil que doni esperances a pacients amb patologies greus de retina?

Fa més o menys 20 anys va venir a visitar-se a Nova York una jove de Hong Kong. Estava desesperada perquè li havien dit que no tenia tractament. Tanmateix, nosaltres la vam tractar i va recuperar la visió. Sis anys després va venir a estudiar a la Universitat de Colúmbia i es va graduar. Va ser una experiència increïble! També recordo el cas d’un estudiant diabètic que es va quedar cec. El vam poder tractar i va poder acabar els estudis.

Per acabar, com està vivint la visita a Barcelona?

Estic molt content de ser a Barcelona amb el meu amic i col•lega Borja Corcóstegui.

Què en pensa, del nou IMO?

Crec que és el millor centre oftalmològic del món. I això que n’he vist molts…!