Malposicions palpebrals

Existeixen
4
tipus de malposició palpebral
Salut i estètica
2
aspectes importants
Неправильное положение век

Què són les malposicions palpebrals?

Les malposicions palpebrals són posicions anòmales que adopten les parpelles per diferents motius.

Aquestes disfuncions es produeixen amb relativa freqüència. A més de conferir un aspecte antiestètic, poden comportar problemes visuals i oculars que podrien arribar a ser greus.

Les malposicions més comunes són:

  • Retracció palpebral: posició anormalment alta de la parpella superior o anormalment baixa de la parpella inferior.
  • Ptosi: caiguda de la parpella superior.
  • Entropi: la parpella rota cap endins i provoca la fricció de les pestanyes a la còrnia.
  • Ectropi: rotació o retorn cap enfora de la parpella inferior.
Párpado con ptosis Un pacient amb ptosi

Per què passa?

Sol passar a causa d’una relaxació dels teixits deguda a l’envelliment, tot i que també pot aparèixer com a resultat d’una paràlisi del nervi facial (paràlisi de Bell), de traumatismes, de cicatrius o de cirurgies. L’envelliment és la principal causa de les malformacions palpebrals.

Irritación provocada por entropión Irritació provocada per entropi

Com es poden prevenir?

Les malposicions no es poden prevenir, però sí que poden tractar-se de manera precoç, ja que poden diagnosticar-se mitjançant un examen ocular rutinari.

  • La ptosi pot provocar disminució del camp visual.
  • L’ectropi produeix una mala distribució de la llàgrima a la còrnia, cosa que pot provocar irritació, cremor, sensació de sorreta, llagrimeig i enrogiment de la parpella i de la conjuntiva.
  • L’entropi pot comportar sensació de cos estrany a l’ull, llagrimeig, irritació de la còrnia o fins i tot formació de crostes a la parpella i secreció mucosa.
Irritación provocada por entropión Irritació provocada per entropi

Les malposicions es tracten amb una cirurgia que generalment s’orienta a recol•locar o reconstruir anatòmicament i funcionalment la parpella.

A vegades la solució són els implants de pell del mateix pacient per cobrir la zona de l’ull que ha quedat descoberta a causa de la falta de parpella, per la caiguda o la retracció.

En certs casos de malposició de la parpella inferior, a l’IMO es fa una cirurgia pionera anomenada lífting mediofacial transconjuntival. Aquesta tècnica evita incisions visibles perquè es fa a través de la conjuntiva i consisteix a aixecar el pòmul, amb la qual cosa la parpella inferior recupera la posició normal.

En la majoria de casos, les diferents tècniques quirúrgiques existents ofereixen una solució immediata a la malposició palpebral i als problemes que s’hi associen.