Lents de contacte: una opció que cada cop es fa servir més

L’ús de lents de contacte està cada cop més estès al nostre país. Segons un estudi presentat el 2012 a la Gaceta Business (revista del Consejo General de Colegios de Ópticos-Optometristas), a Espanya hi ha 2,5 milions d’usuaris de lents de contacte. Aquesta xifra, que equival a un 7,4% de la població d’entre 12 i 65 anys, no para d’augmentar i posa de manifest que les lentilles són una opció en creixent consideració per a molts usuaris.

Lents de contacte

Tal com afirma Mireia Campos, òptica optometrista de l’IMO, “tot i que el més habitual és fer-les servir per corregir defectes refractius, de la mateixa manera que ho farien unes ulleres, les lents de contacte també són indicades per disminuir aberracions o ‘imperfeccions’ oculars i per reduir el dolor o la incomoditat després d’un traumatisme o d’algunes cirurgies”. En aquest últim cas, parlem de lents terapèutiques, que actuen de manera similar a un embenat protector per evitar el contacte directe de l’ull amb la parpella i accelerar així el procés de cicatrització. “Aquest tipus de lents no s’extreuen a la nit, sinó que es porten contínuament i, per tant, presenten característiques especials: són molt fines i el contingut d’aigua varia en funció del pacient”, afegeix l’especialista en contactologia.

Diferents tipologies de lents de contacte

Cal tenir en compte, doncs, que hi ha diferents tipologies de lents i que allò que realment importa és seleccionar el més adequat, el que s’ajusta millor a les necessitats visuals de cada persona i a les seves motivacions (fer esport, anar a la feina, ocasions especials…). La clau perquè les lents de contacte resultin còmodes i pràctiques i no causin molèsties és una bona adaptació i un ús correcte, seguint mesures bàsiques de conservació i d’higiene que permetin mantenir-les en perfecte estat. Els tipus de lents de contacte més habituals són els següents:

  • Toves: són les més conegudes i es fan servir per compensar defectes refractius moderats en pacients amb miopia, hipermetropia i astigmatisme.
  • Semirígides: són més petites, més dures i, per tant, menys flexibles que les lents toves. Es fan servir en cas d’astigmatisme molt elevat o d’irregularitat corneal.
  • Híbrides: són la barreja dels dos tipus anteriors i es fan servir quan no és possible adaptar una lent semirígida perquè el pacient no la tolera, perquè no centra bé o perquè no abasta les irregularitats perifèriques de la còrnia.
  • Esclerals: es fan servir en els mateixos casos que una lent híbrida i també són aconsellables per a pacients amb ull sec sever, ja que, com que són més rígides i més grans, poden omplir-se de llàgrima artificial i crear un reservori que manté l’ull permanentment humit.

Conservació de les lents

Per la seva experiència en l’àmbit de la contactologia, Mireia Campos té molt clar que “les lents de contacte són un mètode segur sempre que se’n faci un bon ús i un bon manteniment”. L’optometrista de l’IMO ofereix unes quantes recomanacions bàsiques:

  • La còrnia necessita respirar i per això és important recordar que ens hem de posar les lents, com a mínim, 20 minuts després de llevar-nos, i ens les hem de treure 20 minuts abans d’anar a dormir. Mai no ens hem de ficar al llit amb les lentilles si no ens indiquen el contrari, i s’aconsella no dur-les més de 8 hores diàries (tot i que la mitjana se situa en 9,45 hores al dia).
  • La còrnia ha d’estar constantment humectada per poder funcionar de manera correcta, cosa que requereix fer servir llàgrima artificial durant tota l’estona que duem les lents (no només quan ens les traiem). És preferible que la llàgrima artificial sigui en monodosis, és a dir, sense conservants.
  • La higiene és fonamental. Per això hem de netejar les lents i canviar el líquid de l’estoig que les conserva cada dia, encara que no les fem servir cada dia. En el cas de les lents semirígides, híbrides i esclerals, a més, hem de netejar-les bé amb el sabó indicat, perquè no s’hi acumulin dipòsits de lípids i proteïnes que poden provocar incomoditat i poden arribar a comprometre la visió.
  • Si tenim l’ull especialment vermell o si notem sensació d’incomoditat o sequedat, molèsties, dolor o visió borrosa, ens hem de treure immediatament la lent (i no posar-nos-la mai si està esquerdada o trencada) i posar-nos en contacte amb l’especialista.

Es imprescindible que las lentillas estén siempre húmedas, tanto en el estuche como en nuestros ojos. Para ello, disponemos de la solución única y de las lágrimas artificiales.

És imprescindible que les lentilles estiguin sempre humides, tant a l’estoig com als ulls. Per això tenim la solució única i les llàgrimes artificials.

Els nens poden dur lentilles?

Contràriament a allò que es creu, no hi ha una edat mínima per fer servir lents de contacte. Tal com explica l’optometrista Mireia Campos, “en el cas de nens molt petits amb ambliopia o ull gandul, les lents es fan servir com a alternativa a les ulleres o al tradicional pegat d’oclusió, que a vegades pot produir dermatitis o resultar incòmode. Quan passa això, el nen, que no és conscient de la importància de dur el pegat, opta per treure-se’l. En aquest cas podem prescriure una lent de contacte tova que, tintada amb la pupil•la opaca o amb una graduació molt elevada, compleixi la mateixa funció i faci que el cervell ignori la imatge que percep aquell ull”. A partir dels 11 anys, també pot aconsellar-se l’ús de lentilles per corregir errors refractius moderats, que presenta avantatges significatius respecte de les ulleres. Segons Mireia Campos, “les lents de contacte ajuden que el sistema visual es desenvolupi de manera correcta i contribueixen a l’aprenentatge basat en la percepció, ja que proporcionen la mateixa mida d’imatge entre tots dos ulls, incrementen el camp visual perifèric i faciliten la rehabilitació visual de nens amb afàquia (sense cristal•lí)”.

A l’estiu cal tenir alguna precaució especial amb les lentilles?

L’estiu és època de sol, platja i piscina i això fa que els usuaris de lents de contacte hagin d’adoptar precaucions especials com recordar que banyar-se o practicar esports aquàtics amb les lentilles posades pot resultar una perillosa font d’infeccions i/o d’úlceres corneals. Mireia Campos destaca que “és important que les lents no toquin mai l’aigua, perquè, encara que no ho sembli, conté nombrosos gèrmens i bacteris. Com a alternativa, hi ha ulleres de natació que permeten graduar el vidre per veure-hi còmodament sota l’aigua. Si no és possible prescindir de l’ús de lentilles, es recomana fer servir les diàries i llençar-les en sortir de l’aigua”. Finalment, l’òptica optometrista de l’Institut aclareix que “encara que les lentilles no puguin tocar l’aigua (ni la saliva), han d’estar sempre humides, tant a l’estoig com als ulls. Per això tenim la solució única i les llàgrimes artificials”.