Estrabisme adult

Desequilibri entre els
6
músculs que controlen el moviment ocular
Aquests pacients tenen
10
vegades més risc de depressió

Què és l'estrabisme?

L’estrabisme és un defecte visual que consisteix en la pèrdua de paral·lelisme entre els dos ulls, de manera que no estan alineats correctament i cadascun mira en una direcció. Tot i que es tracta d’una patologia que acostuma a associar-se amb la infància, també es pot produir i tractar en l’edat adulta.

Per què es produeix?

L’estrabisme en adults es pot produir com a conseqüència d’un estrabisme infantil o com a efecte secundari d’altres malalties i processos. En funció dels seus orígens, se’n distingeixen quatre grans grups, cadascun dels quals cal tractar de manera específica:

  • Paralític: els músculs que s’encarreguen de moure l’ull i de dirigir la mirada tenen menys força, generalment a causa d’isquèmies, de tumors o de patologies neurològiques.
  • Restrictiu: és degut a un problema mecànic, derivat de cirurgies oculars prèvies i de fractures o traumatismes orbitaris, així com secundari a malalties tiroïdals o a miopia alta.
  • Essencial: acostuma a ser d’origen infantil, encara que es pot donar el cas contrari i ser fruit de l’edat avançada, degut a la laxitud que es produeix en els teixits implicats en el moviment ocular.
  • Sensorial: associat a baixa visió, ja que es produeix quan un dels dos ulls no té visió o quan aquesta és molt limitada.

Com es diagnostica?

Per valorar el grau de desviació ocular i el tipus d’estrabisme amb l’objectiu de guiar el tractament posterior, es duu a terme una exploració oftalmològica completa que, de vegades, pot requerir sol·licitar proves específiques per valorar la malaltia.

Així mateix, durant la visita es descarta la presència d’altres malalties oculars o de defectes refractius associats a l’estrabisme.

En els casos en què l’estrabisme apareix quan s’és adult, el pacient sol experimentar visió doble (o diplopia), ja sigui de manera intermitent o constant, fet que pot resultar molt incapacitant a l’hora de fer activitats quotidianes.

D’altra banda, l’estrabisme d’origen infantil no provoca diplopia, i en canvi els pacients que el pateixen acostumen a experimentar:

  • Cansament visual
  • Problemes d’autoestima o a l’hora de relacionar-se amb altres persones

És important tenir en compte les implicacions psicosocials que implica la desviació ocular, la correcció de la qual no només permet tractar un problema funcional, sinó que també aporta un benefici estètic.