Diplopia o visió doble

foto: Diplopia o visión doble

Què és?

La diplopia o visió doble és una alteració de la visió que consisteix en la percepció de dues imatges d’un mateix objecte. Pot ser horitzontal, vertical o diagonal en funció del lloc on aparegui la imatge duplicada (al costat, a sobre, a sota o en diagonal respecte de l’objecte).

Per què es produeix?

    Hi ha diversos tipus d’estrabisme que poden provocar visió doble:

    • La paràlisi dels nervis oculomotors
    • Estrabismes que apareixen després d’una cirurgia ocular
    • Traumatismes orbitaris
    • Malalties de la tiroide
    • Alguns estrabismes infantils que perduren a l’edat adulta
    • Estrabisme del pacient miop
    • Malalties neurològiques (com la miastènia greu)
    • Estrabisme sensorial (es produeix quan un dels ulls té una visió molt baixa)

    A vegades, la diplopia només afecta un dels ulls (és monocular) i no desapareix si el tapem. Aquest tipus de visió doble sol tenir relació amb altres patologies que afecten les estructures de l’ull i que impedeixen que els ulls fusionin les imatges, cosa que provoca visió doble.

    Com es diagnostica?

    Per valorar el grau de desviació ocular i les característiques concretes de la patología i així guiar el tractament posterior, l’especialista en estrabisme realitza una exploració oftalmológica completa que pot requerir sol·licitar proves especifiques.

    Durant la visita, l’oftalmòleg descarta la presencia d’altres malalties oculars o de defectes refrectius associats a l’estrabisme.

      Generalment, la diplopia es produeix a causa d’un estrabisme o trastorn de la motilitat ocular. En aquests casos, la visió doble és binocular (desapareix quan tapem un dels ulls del pacient) i pot ser:

      • Constant: el pacient hi veu doble contínuament
      • Intermitent: es caracteritza per la visió doble dels objectes en moments concrets

      A vegades, els pacients amb visió doble inclinen el cap per intentar compensar-la o per veure-hi millor, cosa que a la llarga els pot arribar a provocar cervicàlgies cròniques.

      La visió doble comporta una gran dificultat per fer activitats diàries i produeix una incapacitació en el pacient. L’oftalmòleg valora el tractament més adequat en funció del grau de desviació i de les característiques de l’estrabisme:

      • Si l’estrabisme afecta tots dos ulls (binocular) es recomana una cirurgia específica. L’operació té una taxa d’èxit del 90%.
      • Si l’estrabisme afecta un sol ull (monocular), se sol recomanar minimitzar-ne els símptomes fent servir prismes, pegats o lents especials.

      La cirurgia consisteix en manipular els músculs oculars per canviar-ne la posició, debilitar-los o reposicionar-los i per poder col·locar l’ull en la posició adequada i evitar la visió doble. És una intervenció que es fa amb anestèsia tòpica amb sedació o general en funció de les necessitats de cada pacient. Després de la cirurgia la millora és immediata, tot i que els resultats definitius s’aprecien al cap d’un mes.

      • D'altra banda, en alguns pacients es recomana l'ús de prismes com a mesura transitòria abans de l’operació o com a solució per a pacients que no vulguin operar-se. Aquests prismes canvien la direcció de la imatge, i per tant eliminen la diplopia. Si el pacient té un grau de visió doble lleu, els prismes es poden col·locar damunt d’unes ulleres normals, mentre que en casos més greus, es recomana l’ús de prismes press on o de Fresnel, que s’adhereixen a la lent de les ulleres i són menys pesats que els convencionals.