Què hi ha darrere de l’ull vermell?

L’ull vermell és un dels principals signes que han de motivar la visita a les urgències oftalmològiques ja que, com explica la Dra. Miriam Barbany, especialista del Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de l’IMO, “pot ser degut a múltiples causes i és important determinar si es tracta d’un problema lleu o d’un procés de més gravetat que es pugui complicar”. Per això, segons la doctora, és important confirmar el diagnòstic amb l’oftalmòleg per poder prendre les mesures oportunes i iniciar un tractament efectiu com més aviat millor, sense esperar necessàriament que vagi acompanyat d’altres símptomes com dolor o pèrdua de visió.

Algunes de les patologies severes que originen un ull vermell són les úlceres corneals, el glaucoma agut, la uveïtis, el rebuig d’un trasplantament de còrnia o l’endoftalmitis (infecció que afecta tot el globus ocular). No obstant això, segons la Dra. Barbany, “tampoc cal banalitzar i deixar de prestar atenció a causes més comunes i que poden ser especialment freqüents a la primavera”.

Conjuntivitis

La conjuntivitis és una de les malalties oculars típicament associada a l’ull vermell i la pot provocar la infecció de bacteris o virus –especialment contagiosa–, així com la reacció al·lèrgica davant de determinats al·lèrgens. En el cas de la conjuntivitis al·lèrgica, que afecta entre un 5 i un 10% de la població, les consultes es disparen en aquesta època de l’any, a causa de la pol·linització de moltes plantes del nostre entorn.

A més d’envermelliment ocular, els pacients refereixen picor (sobretot en la conjuntivitis al·lèrgica), llagrimeig, sensació de “sorra” a l’ull, inflor de les parpelles i secrecions. Tot i que l’evolució sol ser benigna, si no es tracta adequadament pot desembocar en dolor, impossibilitat d’obrir els ulls o fotofòbia.

La Dra. Barbany destaca que “també cal tenir en compte que hi ha formes més greus d’al·lèrgia ocular, com la queratoconjuntivitis, que pot lesionar la còrnia i afectar la visió i, si és de tipus vernal, afectar principalment els nens a la primavera-tardor”.

Lents de contacte

Una altra causa freqüent de conjuntivitis i queratoconjuntivitis és l’ús prolongat de lents de contacte. Sobretot de cara al bon temps, “els usuaris de lents de contacte –més de 2,5 milions de persones a Espanya– han de ser conscients del perill que comporta banyar-se o practicar esports aquàtics portant-ne; un risc que moltes persones desconeixen i que pot ocasionar infeccions oculars greus“, adverteix l’especialista de l’IMO.

La raó és que a l’aigua de piscines, mars i rius hi ha microorganismes “invisibles” com l’Acanthamoeba, una ameba que pot produir un tipus de queratitis molt severa que, en més d’un 85% dels casos, es dona en portadors de lents de contacte (els quals estan més exposats). “És fonamental realitzar un diagnòstic ràpid i iniciar aviat el tractament, ja que l’evolució agressiva d’aquesta inflamació de la còrnia pot provocar úlceres corneals i deixar seqüeles permanents en la visió que poden arribar fins i tot a la ceguesa.” Per això, l’ull vermell és, de nou, un signe clau davant el qual hem d’estar atents, juntament amb el dolor, l’excés de llàgrima i de sensibilitat a la llum o la visió borrosa.

Traumatismes

A més dels problemes infecciosos-inflamatoris, els traumatismes oculars també són un destacat grup dins de les causes d’ull vermell. En aquest sentit, la Dra. Barbany afirma que “no només cal pensar en els més evidents, com contusions o perforacions, sinó també en lesions com les provocades per la introducció de petits cossos estranys arrossegats pel vent“. A la primavera és comú que això passi en fer sortides en bici, excursions per la muntanya o altres activitats a l’aire lliure i, segons la ubicació a l’ull, pot ser necessari extreure el cos estrany a la consulta oftalmològica. De la mateixa manera, “és important comprovar que no s’hagin produït ferides o que no quedin restes que puguin seguir danyant la còrnia”, afegeix l’especialista.

Finalment, la Dra. Barbany ens recorda la importància de protegir els ulls d’una exposició prolongada i directa a la radiació solar, ja que pot provocar envermelliment ocular i, de vegades, cremades a la còrnia (fotoqueratitis). Això genera molèsties intenses per al pacient (dolor, fotofòbia, llagrimeig…), que solen desaparèixer al cap d’uns dies, malgrat que els danys del sol són acumulatius al llarg dels anys en els ulls i el cos.