Annemie Siegert

Reduir la dependència de les ulleres i de les lents de contacte era el desig de l’Annemie, qui no volia que la seva vida activa es veiés limitada per un defecte de visió. Per això es va plantejar una altra solució per corregir el seu astigmatisme i, amb l'assessorament dels especialistes de l'IMO, va apostar per la cirurgia refractiva amb tècnica làser.

Testimonio Annemie Siegert – Cirugía refractiva astigmatismo - Dr. Elies

Annemie Siegert, nascuda a Frankfurt (Alemanya), portava ulleres des dels 5 anys a causa del seu astigmatisme, un defecte refractiu que li impedia veure-hi amb nitidesa, tant a l'hora de fer tasques de precisió i de llegir –un dels seus hobbies–, com de conduir o de distingir rostres en anar pel carrer. Aquesta visió distorsionada en totes les distàncies l’afectava en els detalls del dia a dia i, per això, l’Annemie no deixava de tenir al cap la idea de recórrer a la cirurgia refractiva per dependre menys de la correcció òptica. El simple fet de poder mirar una pel·lícula amb el cap recolzat al sofà, sense la incomoditat de portar ulleres, ja suposava per a ella un petit guany. Però com a dona activa i gran aficionada a l'esport, aquest era un dels àmbits en què més desitjava poder veure-hi sense limitacions: "M'agrada el senderisme, l'esquí, l’snowboard i també faig boxa. Per practicar-ho havia d'utilitzar lents de contacte, però de vegades me les oblidava i acabava entrenant sense, cosa que per a mi era un problema."

Guanyar comoditat i llibertat en la pràctica esportiva va ser una de les raons que va dur l'Annemie a informar-se a l'IMO sobre les possibilitats de la cirurgia refractiva.

Alternativa a ulleres i a lents de contacte

Un altre factor a tenir en compte és que els ulls de l’Annemie no toleraven gaire bé les lents de contacte i portar-les de manera continuada li produïa molèsties, segons explica el Dr. Daniel Elies. Així mateix, l'especialista del Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva, el seu oftalmòleg a l’IMO, afegeix que "l'estabilitat de les lents de contacte sobre la superfície ocular no era idònia en el cas de l’Annemie i, atès que en pacients amb astigmatisme és necessari que aquestes s'adaptin perfectament a la còrnia per corregir amb precisió el defecte refractiu, la qualitat visual no era l'òptima per a la seva vida diària".

Fruit d'aquestes inconveniències que experimentava amb l'ús d'ulleres i de lents de contacte, per què no optar aleshores per la cirurgia refractiva? L’Annemie havia estat esperant que la seva graduació s'estabilitzés per poder ser candidata a operar-se i, quan es van donar les condicions oportunes i va trobar un centre oftalmològic de confiança, va decidir fer aquest important pas. Per a ella, va ser com un "regal" que per fi es materialitzava, malgrat que la il·lusió es barrejava amb els dubtes davant allò desconegut. "Entrar en un quiròfan no és una cosa que es faci cada dia" comenta l’Annemie, qui va valorar especialment l'acurada atenció i la informació rebuda a l’IMO per calmar les seves inquietuds. "Em vaig sentir en molt bones mans perquè em van explicar en tot moment què passaria: com es realitzaria la cirurgia i quins possibles riscos comportava, què notaria, com seria el postoperatori i la visió després de la intervenció, etc."

L'Annemie es va sentir recolzada per l'equip de l'IMO durant tot el procés, cosa que afirma que li va transmetre seguretat i confiança per fer front a la intervenció de l'astigmatisme.

Cirurgia refractiva amb tècnica làser

El procediment indicat per al seu cas –un astigmatisme simple en una pacient jove, amb una còrnia apta pel que fa a gruix, curvatura i resistència– va ser la tècnica de cirurgia refractiva Femto-LASIK. El Dr. Elies detalla que "a l'hora de dur a terme aquest procediment apliquem el làser de femtosegon, que obre una fina làmina o ‘flap’ sobre la superfície corneal per, a continuació, modelar la còrnia, a través d'aquesta làmina, per fer-la més esfèrica i tractar l'astigmatisme amb l'ajuda del làser d’excímer". L'ús de tecnologia làser puntera, juntament amb avançats sistemes de guiatge quirúrgic per corregir el defecte refractiu en el punt exacte, permet aconseguir una gran precisió i eficàcia en els resultats, com va poder constatar en primera persona l’Annemie.

Aixecar-se i poder veure-hi

"Tot es va desenvolupar segons m'havien explicat i va ser molt ràpid; pràcticament ni em vaig assabentar de la intervenció, que va durar menys de 5 minuts per ull", assegura. Operar-se va ser un alleujament per a ella i el seu rostre serè i somrient a la visita postoperatòria confirmava la satisfacció de les seves expectatives: "L'endemà ja hi veia millor que abans de la cirurgia sense ulleres i, tot i que la visió encara era una mica borrosa, ja podia manejar-me sense problemes." És per això que l’Annemie aviat es va sentir "més lliure", una sensació que anhelava i que progressivament va anar a més. "L'evolució comuna de la cirurgia refractiva de l'astigmatisme és que, transcorreguts 2-3 dies, el pacient tingui una bona visió i pugui fer vida normal, tot i que és al cap d'entre 1 i 2 mesos quan l'ull està plenament recuperat i s’aconsegueix la màxima qualitat visual", apunta el Dr. Elies.

A mesura que la còrnia recentment operada va completant el seu procés de cicatrització, també van disminuint els efectes secundaris habituals a la cirurgia, fonamentalment la sequedat ocular i la visió d'halos o reflexos, que en la majoria de casos són transitoris. L’Annemie no ha experimentat més que això i ara presta atenció a les cures postoperatòries –com ara posar-se llàgrimes artificials o evitar maquillar-se o practicar esports de contacte durant les primeres setmanes– per afavorir la salut de la seva visió, un bé molt preuat que s'alegra d'haver confiat als especialistes de l'IMO. El seu desig d’aixecar-se i poder veure-hi, sense estar pendent de les ulleres ni les lents de contacte, s'ha complert amb totes les garanties.