Sigfried Cuerpo

Els nervis abans de sotmetre’s a una primera operació de cataracta van deixar pas a la tranquil•litat per afrontar la intervenció del segon ull. Posar solució a aquest problema va donar a en Sigfried l’oportunitat d’eliminar la “boirina” de la seva vida, gràcies al programa Operació Visió.

Operació Visió està ple d’històries personals que fan que tot esforç per millorar la visió i la qualitat de vida de qualsevol persona, amb independència dels recursos de què disposi, valgui la pena. D’entre el centenar d’històries, hi ha la d’en Sigfried Cuerpo, un dels pacients atesos dins d’aquest programa de cirurgia solidària impulsat per la Fundació IMO. En Sigfried explica que a l’Institut no es va sentir mai un número: “Vaig trucar a porta freda, sense conèixer ningú, i només entrar em van atendre amb gran calidesa, professionalitat i dedicació”. Aquest tracte humà i la confiança transmesa pel cos mèdic i el personal de la clínica van aconseguir calmar els seus nervis ja que, com ell explica, “el cor em bategava a mil per hora abans de la intervenció”.

En Sigfried s’anava a sotmetre a una cirurgia de cataracta i, tot i que és un dels procediments més practicats a causa de l’alta prevalença de la patologia, el pas per quiròfan no sempre resulta senzill. Tanmateix, després de ser intervingut de l’ull dret i de veure els bons resultats obtinguts, esperava ansiós tornar a trepitjar l’àrea quirúrgica per operar-se de l’ull esquerre.

Una visió més nítida

Al cap i a la fi, aquesta cirurgia posaria el punt final a dos anys d’angoixa: “Jo era conscient que tenia astigmatisme i miopia, però desconeixia que patia cataracta. De manera que, en llegir, per exemple, notava com la graduació de les ulleres ja no em servia i cada vegada hi veia menys sense comprendre’n la raó. Era una degeneració diària que no sabia a què atribuir i això em produïa incertesa i cert temor. Fins on arribaria la pèrdua de visió?”

Com afegeix el Dr. José Luis Güell, president de la Fundació IMO i cirurgià encarregat d’operar en Sigfried, “la cataracta del pacient estava en una fase molt avançada i li limitava significativament la visió, que era del 30% en un ull i del 20% en l’altre”, cosa que explica la seva inseguretat a l’hora de realitzar les  tasques quotidianes o, senzillament, passejar pel carrer. Afortunadament, el problema d’en Sigfried tenia solució: “Vam practicar una cirurgia de cataracta convencional, en la qual vam realitzar alguns dels passos amb el làser de femtosegon i vam prendre mesures específiques per corregir no només l’opacitat del cristal·lí sinó també el defecte refractiu”.

Es tracta d’un procediment estàndard que, per a en Sigfried, va tenir un valor molt personal: “vaig sentir que tot l’equip es va abocar en la meva atenció, cosa que em va sorprendre inclús més que els resultats mateixos de la cirurgia. Jo no estic acostumat a rebre aquest tracte a causa de l’agressivitat amb què de vegades m’ha tractat la vida”.