Monovisió

En el
90%
dels casos bona tolerància i acceptació

Què és?

La monovisió consisteix a fer servir un ull per veure-hi de lluny i l’altre per veure-hi de prop.

En quins casos es fa?

És una opció que s'ha plantejat a persones miops de poca graduació i amb presbícia que volen evitar haver de portar ulleres. És una opció que cada vegada té més dissenys i més indicacions. Es fa amb la tècnica que es fa servir en la cirurgia de la cataracta, la facoemulsificació, o bé mitjançant làser LASIK, que també es fa servir per al tractament dels defectes refractius.

Exàmens previs

L’oftalmòleg disposa d’aparells d’exploració que permeten detectar el tipus de cataracta, la mida i la localització, la indicació quirúrgica i el pronòstic. Les proves que es fan als pacients consisteixen en un test d’agudesa visual, presa de la tensió ocular, exploració del fons de l'ull i biometria.

Abans de la intervenció

El pacient pot fer vida normal després de l’operació, tot i que al principi no tingui una visió perfecta. Durant els primers dies ha d’evitar exercicis físics que suposin moviments bruscos o violents. És molt important no fregar-se els ulls.

Durant la intervenció

L'ull que no té defectes de refracció es deixa per a la visió de lluny, mentre que l'ull miop es fa servir per a la visió de prop.

Riscos

En general l’adaptació a aquesta situació en persones predisposades i en condicions d’entendre-la sol ser excel•lent, ja que només requereix correcció òptica en algunes situacions especials com ara conduir de nit o llegir lletra molt petita. Sol ser reversible en cas d’intolerància.