Finalitza l'entrenament per "aprendre a veure-hi" amb el primer xip de retina comercial IRIS®II

Mig any després de la implantació pionera del dispositiu a l’IMO, la pacient amb retinosi pigmentària situa objectes i detecta moviments gràcies a aquest nou pas en visió biònica.

Testimonio Rosario Juez - Chip retina - Carol Camino

La primera pacient a Europa a qui s'ha implantat el xip de retina IRIS®II de forma comercial ha completat el seu procés de rehabilitació visual i ha superat amb èxit el test d'avaluació del dispositiu al cap de 6 mesos de la cirurgia pionera que se li va practicar a l’IMO. Després d'aquest període, Rosario Juez ha passat de la foscor absoluta a causa de la retinosi pigmentària a percebre estímuls lluminosos que li permeten situar i distingir objectes, de manera que ha après a associar la visió biònica –"punts i fils de colors", segons descriu– a la visió real.

La seva experiència corrobora els resultats de l'assaig clínic multicèntric dut a terme, també amb la participació de l'IMO, per provar l'eficàcia i la seguretat del xip de retina dissenyat per Pixium Vision. Aquest estudi europeu, que segueix paral·lelament en marxa per fer un seguiment a llarg termini dels casos, ha demostrat una millora del rendiment visual després de mig any en un elevat percentatge de pacients implantats, als quals ara se suma el testimoni de la Rosario.

El Dr. Corcóstegui va ser l'encarregat d'implantar a la Rosario el xip de retina IRIS®II, el primer pas per activar el dispositiu un mes després i començar la rehabilitació visual.

Rehabilitació visual integrada

Les capacitats que ha adquirit gràcies a 40 hores totals d'entrenament a consulta –combinades amb pràctica a casa seva– són l'escaneig amb la mirada, la localització i l’orientació d'objectes, la detecció de moviment, així com el reconeixement de diferents tipus de formes, mides i contrastos. Carol Camino, especialista en baixa visió responsable de la rehabilitació visual, explica que "va començar exercitant-se amb objectes grans i compactes de color blanc sobre fons negre i, progressivament, ha anat superant-se i incorporant més grau de dificultat. En les proves d'avaluació realitzades al febrer ha aconseguit, per exemple, situar un terròs de sucre o una cullereta de cafè sobre un fons gris, aplicant la visió biònica en un entorn en què les condicions ja no són artificials, sinó semblants a la realitat".

La pacient de Salamanca destaca, sobretot, les eines que li ha proporcionat el xip de retina en la vida quotidiana. Actualment, l'utilitza unes 2 hores diàries i, malgrat que ha de seguir adaptant-s’hi per treure’n el màxim potencial, ja ha pogut apreciar petits però significatius canvis. A la seva llar, la Rosario pot saber quan s'ha deixat el llum i el televisor encesos o on està el seu gos guia, mentre que en sortir al carrer compta amb un ajut complementari per esquivar tots els elements que per a ella són obstacles (arbres, bancs, papereres, fanals, vorades de les voreres...).

El primer passeig per la Sagrada Família i els seus voltants va ser un repte més per la Rosario i la consolidació dels seus esforços per entrenar amb la visió biònica.

La visió biònica, en evolució

Per a la Rosario la visió biònica és "un somni fet realitat", una anhelada oportunitat per guanyar qualitat de vida i, alhora, contribuir a deixar un valuós llegat científic. "La meva filla també pateix retinosi pigmentària i encara li queda molt per davant. Espero que no hagi d'arribar a la meva situació; vull que vegi que hi ha esperança", afirma.

Segons comenta, "hi ha molts esculls per a les persones invidents, de manera que qualsevol millora o facilitat és important a l'hora de guanyar una mica d'autonomia". Amb aquest objectiu, la mirada està posada en augmentar la definició que poden obtenir els receptors del xip de retina a través del desenvolupament de nous models amb més elèctrodes, la implantació dels quals ja s'està començant a testar.

La Rosario té clar que la seva experiència i la d'altres pacients que han provat la generació actual d'estimuladors elèctrics de la retina és clau per aconseguir aquest avenç i que encara queda molt recorregut per fer. El Dr. Borja Corcóstegui, involucrat en els estudis inicials del xip de retina fa més de 20 anys i investigador principal de l'assaig clínic amb l'IRIS®II a l’IMO, encarregat de realitzar la cirurgia d'implantació de la Rosario, conclou que "aquest és un pas més dins de la complexa tecnologia de la visió biònica per arribar a oferir una solució efectiva a pacients amb ceguesa".