Llums a Turkana

L’optometrista Carol Camino explica la seva experiència en una expedició de cooperació oftalmològica en la qual un 60% dels nens revisats van experimentar un gran canvi gràcies als ajuts de baixa visió rebuts.

Carol Camino, una de les optometristes més veteranes de l’IMO, fa anys que promou l'atenció a les persones amb baixa visió, tant al capdavant de l'àrea especialitzada de l'Institut com a través de la societat espanyola (SEEBV), associació que va cofundar i que presideix des del 2008. Precursora i divulgadora incansable d'aquesta disciplina al nostre país, és conscient de la gran tasca de difusió i sensibilització que encara queda pendent perquè les ajudes de baixa visió arribin als pacients, no només en el nostre entorn més proper, sinó també fora de les nostres fronteres. Aquesta motivació és la que la va portar a formar part del projecte oftalmològic impulsat per la Fundació Emalaikat a Turkana, una de les regions més precàries de Kenya, de la qual ha tornat encara més convençuda de la importància de seguir posant un granet de sorra i de dedicar recursos i coneixements a la lluita contra la ceguesa evitable.

Segons Carol Camino, "hi ha diversos projectes molt interessants que ofereixen atenció oftalmològica i optomètrica a les zones més desfavorides del planeta. Tanmateix, pràcticament no hi ha programes específics de baixa visió que s'adrecin a persones la discapacitat visual de les quals no millora amb correcció òptica ni amb tractaments mèdics o quirúrgics, tot i que existeixen altres alternatives. Per això, no vaig dubtar a sumar-me a aquesta expedició, integrada per una vintena de membres entre personal sanitari, logístic i col·laboradors locals".

Primera etapa: Escola Integrada de Katilu

Com explica l'optometrista, "la primera setmana vam estar atenent nens invidents d'un col·legi orfenat, ja que el fet de no veure-hi significa per a ells l'abandonament i l'exclusió social". Dels prop de 100 alumnes que van revisar Carol Camino i els seus companys, al voltant d'una quarta part presentaven discapacitat visual irreversible, causada per patologies com el dèficit de vitamina A (xeroftàlmia), que afecta la visió nocturna i, si no se supleix, pot donar lloc a la cicatrització de la còrnia i a la consegüent pèrdua total de visió. “En el món desenvolupat aquests nens podrien optar a un trasplantament de còrnia, però l’absència de recursos per dur-lo a terme a Turkana els condemna a la ceguesa”, adverteix Carol Camino.

Molts dels nens considerats "cecs" a Turkana no ho serien en altres zones menys desfavorides, ja que els seus problemes es poden solucionar amb l'atenció mèdica adequada.

Per altra banda, un 10% dels alumnes de l’Escola Integrada de Katilu (generalment, amb cataractes congènites) sí que van poder ser operats en la segona fase de la campanya, tot i que el més gratificant per a l’especialista va ser que a la majoria –el 60%– se li van poder prescriure ajudes de baixa visió per compensar el dèficit provocat per miopies magnes i retinopaties diverses. “Després d’un primer screening, ens vam dedicar específicament a aquests nens perquè s’adaptessin a les seves noves ulleres amb filtres selectius (els quals impedeixen el pas de la radiació ultraviolada i infraroja per guanyar contrast i confort visual) i aprenguessin a fer servir lupes i microscopis amb què llegir llibres o escriure en el quadern, a banda de telescopis per veure bé la pissarra”.

El suport dels professors va ser indispensable per superar la barrera idiomàtica i facilitar la comprensió de les ajudes per part dels més petits, a la vegada que és clau perquè segueixin utilitzant-les i tinguin una rehabilitació visual completa. En aquest sentit, “va ser molt satisfactori veure com la seva qualitat de vida va millorar de manera casi automàtica, i va ser especialment cridaner el cas de varis nens albins que, amb unes simples ulleres amb filtres selectius, van mostrar un canvi espectacular”.

Segona etapa: Hospital Governamental de Lodwar

Així mateix, els casos que van requerir cirurgia van ser remesos a l'hospital de Lodwar, situat a unes 3 h de viatge i un dels pocs en els més de 75.000 km2 de la regió de Turkana, al qual es va desplaçar l'equip de voluntaris en la segona setmana del projecte. Allà van dur a terme prop de 100 intervencions, sobretot de cataractes, i van graduar altres tantes persones amb el suport dels professionals del país. En aquest sentit, una de les prioritats d’Emalaikat per garantir la sostenibilitat del projecte és la capacitació del personal sanitari de la zona, raó per la qual en menys d'una dècada ha format al voltant de 40 joves, entre ells un oftalmòleg i diversos oficials, assistents i infermers en oftalmologia.

Com destaca la coordinadora de l'Àrea de Baixa Visió de l’IMO, "hem de tenir en compte que en tot Kenya amb prou feines hi ha un centenar d'oftalmòlegs i 6 de cada 10 són a la capital, Nairobi. Per tant, es fa evident l'escassetat de professionals especialitzats per donar resposta a les necessitats de salut ocular de la comunitat de Turkana, que supera els 1,2 milions d'habitants". La majoria viuen en tribus nòmades i en molts casos mai han tingut accés a atenció mèdica. Carol Camino, que va aprofitar l’estada per formar part d'una unitat mòbil d'assistència, ho va poder comprovar amb els seus propis ulls. Reconeix que va ser l'experiència que més la va impactar: "Vam pujar en un cotxe i vam recórrer diferents poblats, on vam realitzar revisions sota l'ombra de les acàcies i vam recollir les persones a les quals vam detectar algun problema per portar-les a l'hospital i que poguessin rebre tractament."

Un 90% dels casos de ceguesa es concentren als països en vies de desenvolupament atesa la precarietat del sistema sanitari i l'escassetat de recursos materials i humans.

Propers passos

Aquest projecte va ser una oportunitat no només per a la població local sinó també per als cooperants que es van desplaçar al cor de l'Àfrica, on el seu treball va demostrar el gran canvi que suposa ajudar a veure-hi i, amb això, a recuperar les possibilitats d'integració i d’autonomia. Al món hi ha 285 milions de persones amb discapacitat visual severa, tot i que 4 de cada 5 casos són evitables, una causa a la qual s'adhereixen els professionals de l’IMO com a participants actius d'aquesta i d’altres iniciatives amb el mateix objectiu comú. Fa més de 15 anys que l'Institut és un estret col·laborador de la fundació Ulls del món, fundada el 2001 pel Dr. Borja Corcóstegui (vicepresident) al costat de Rafael Ribó (president), i l'any passat es va unir a l'Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa (IAPB) amb la voluntat de fer un pas més cap aquest repte.

Возможно, вас заинтересует