El Dr. José García-Arumí coordina el primer llibre monogràfic sobre la tracció macular i el forat macular que es publica a Espanya

Els doctors Borja Corcóstegui i Carlos Mateo i l’antiga alumna del màster de retina i vitri María Gómez Resa també participen en l’obra, que introdueix a Espanya la nova classificació de la malaltia.

En el marc del XVIII Congrés de la SERV (Sociedad Española de Retina y Vítreo), que va tenir lloc a Sevilla el passat mes de març, el Dr. José García-Arumí, especialista en retina de l’IMO i secretari de la SERV, va presentar el llibre Diagnóstico y clasificación de la tracción vitreomacular y el agujero macular davant dels més de 500 oftalmòlegs que van acudir a la trobada.

Coordinat per l’especialista de l’IMO, el llibre constitueix el primer monogràfic que es publica al nostre país sobre aquesta patologia i que tracta en profunditat la nova classificació, recentment notificada per l’International Vitreomacular Traction Study Group. Així es pretén oferir una guia unificada per als professionals de la salut ocular, a fi de millorar l’abordament de la tracció vitreomacular i el forat macular segons les troballes recents en aquest camp.

La Dra. María Gómez Resa, antiga alumna del Màster en Retina i Vitri de l’IMO i estreta col•laboradora del Dr. García-Arumí en el desenvolupament del llibre, així com en altres projectes d’investigació de l’Institut, destaca la contribució d’aquesta publicació a la pràctica oftalmològica diària: “La nova classificació de la tracció vitreomacular i el forat macular que s’exposa amb detall en aquest manual suposa un autèntic canvi de paradigma. A partir d’una visió actualitzada i uniforme sobre el diagnòstic de la malaltia, permetrà orientar de manera més clara la decisió terapèutica final”.

En aquest sentit, l’oftalmòloga explica que “amb les noves guies també s’obre la porta a nous tractaments que aviat es comercialitzaran al nostre país” i hi afegeix que “la injecció intravítria d’un fàrmac per a determinats casos de tracció vitreomacular o de forat macular aviat serà una realitat i oferirà una alternativa a la cirurgia, l’única opció disponible fins ara”. Segons la Dra. María Gómez Resa, “aquests fàrmacs només seran indicats en un perfil de pacients molt concret, per la qual cosa és important poder disposar d’una classificació com aquesta, rigorosa i ben definida”.

En la redacció dels continguts han participat els especialistes en retina més reputats de l’Estat

Amb el propòsit de fer conèixer aquesta classificació entre els professionals per promoure’n la difusió i la implantació, neix el llibre Diagnóstico y clasificación de la tracción vitreomacular y el agujero macular. Coordinat pel Dr. García-Arumí i editat amb la col•laboració d’Alcon, al monogràfic hi participen els especialistes en retina més reputats del nostre país.

Entre ells hi ha el director mèdic de l’IMO, Borja Corcóstegui, qui col•labora al primer capítol amb la descripció del procés de despreniment posterior del vítri i de les seves complicacions. També introdueix la terminologia i la classificació de les troballes normals i anòmales de la interfase vitreomacular, basades en les imatges proporcionades por la tomografia de coherència òptica (OCT).

Alhora, l’especialista en retina de l’IMO, Carlos Mateo, expert i referent internacional en el maneig de la patologia associada a l´ alta miopia, desenvolupa el tema de la maculopatia miòpica traccional. Es tracta d’una malaltia el coneixement, diagnòstic i tractament de la qual s’ha vist revolucionat gràcies a la ja esmentada OCT, prova d’imatge especialment important en els controls dels pacients miops.

En casos seleccionats per a aquest col•lectiu, la indentació macular, una tècnica quirúrgica que requereix una alta especialització, permet obtenir els millors resultats visuals i anatòmics en relació amb altres procediments, segons els estudis publicats pel Dr. Carlos Mateo i el seu equip. Actualment, la Dra. Gómez Resa està desenvolupant la tesi doctoral sobre aquesta tècnica quirúrgica.

El forat macular, un error en el procés natural d’envelliment

Amb el pas dels anys, l’ull pateix un procés natural d’envelliment en què el vitri (substància gelatinosa que omple el globus ocular) se separa de la retina, a la qual es mantenia unit fins aleshores. És el que es coneix com a despreniment posterior del vitri i, per si sol, no és motiu d’alarma.

A vegades, però, hi ha un error en el desenvolupament d’aquest procés i una part del vitri roman adherida a la zona central de la retina, anomenada màcula. Si arriba a deformar-la, es produeix una tracció vitreomacular que causa visió borrosa i deformada al centre del camp visual. En cas que aquest procés anòmal segueixi evolucionant, pot arribar a provocar la ruptura de totes les capes de la retina a la zona de la fòvea, la zona central de la retina que ens dóna la visió nítida i de detall. És aleshores quan parlem de forat macular, els símptomes de la qual són semblants als de la tracció vitreomacular, tot i que més severs.

La nova classificació, un canvi de paradigma

Tal com explica la Dra. María Gómez Resa, “Fins ara, els criteris emprats per classificar aquesta patologia es basaven en les exploracions fetes per Gass els anys vuitanta amb làmpada de fenedura, únic mètode disponible aleshores per a l’estudi de la interfase vitreoretinal. Posteriorment, amb l’arribada de les noves eines de diagnòstic, com l’OCT (que permet obtenir talls transversals de la retina per analitzar-la amb detall), l’interès per l’estudi de les relacions entre el vitri i la retina ha augmentat”.

“Tanmateix, i malgrat la vigència de la classificació de Gass per la seva semblança amb les troballes actuals, s’ha fet un pas endavant important en aquest camp. La nova classificació ofereix una categorització senzilla, intuïtiva, fàcil d’interpretar i, sobretot, objectiva, que permetrà emprar un llenguatge comú a tots els especialistes", afegeix l'especialista. "Es fonamenta exclusivament en els resultats de l’OCT i pren com a referència les mides de les lesions provocades per la tracció vitreomacular i el forat macular, així com l’associació amb altres patologies concurrents. Així és possible universalitzar el diagnòstic de la malaltia i, a partir d’aquí, encarrilar-ne el tractament amb més precisió en funció del pronòstic de cada opció terapèutica”, conclou.

Возможно, вас заинтересует