Què són els tipuscopis, les videolupes, els filtres, els telemicroscopis i les apps per a persones amb baixa visió? Com es fan servir?

Hi ha diversos tipus de dispositius que poden ajudar les persones amb baixa visió a aprofitar al màxim la seva resta visual.

Després de diverses proves diagnòstiques, l’especialista és l’encarregat d’oferir al pacient les diverses alternatives en funció de les necessitats i els objectius:

Ajudes òptiques com ara lupes, microscopis o filtres amplien la imatge que es forma a la retina

Es tracta d’un conjunt de lents o de sistemes que es poden adaptar a les ulleres o fer servir manualment i de forma habitual per ampliar la imatge que es forma a la retina. Els dispositius més habituals són:

  • Lupes. Sistema senzill, molt popular i fàcil d’utilitzar. Són lents que augmenten la mida dels objectes i que permeten fer tasques puntuals de visió pròxima que requereixen poc camp visual, com ara llegir, consultar preus, comprovar rebuts… Poden ser manuals, amb suport, de focus fix, enfocables, amb llum, de butxaca, etc.
  • Microscopis. Lents que permeten veure objectes a distàncies curtes. A diferència de les lupes, permeten tenir les mans lliures i el camp visual és més ampli, per la qual cosa resulten més còmodes durant lectures llargues, escriptura, costura… Poden ser monofocals, bifocals, trifocals o multifocals per alternar la mirada de prop i de lluny, en funció de les necessitats.
  • Telescopis. Dispositius que amplien i apropen la imatge dels objectes propers. Poden acoplar-se a unes ulleres de manera permanent i en posició central o superior.
  • Telemicroscopis. Combinen un telescopi superior i un microscopi inferior muntats a la mateixa lent, de manera que permeten la visió de prop i de lluny.
  • Filtres. Recomanables per controlar l’enlluernament, destacar el contrast i l’adaptació a la llum i millorar l’agudesa visual del pacient. Poden ser orgànics o minerals, polaritzats i fotocromàtics.

Les ajudes no òptiques optimitzen la resta visual del pacient sense necessitat de lents o de sistemes òptics

Afavoreixen l’optimització de la resta visual del pacient sense necessitat de fer servir lents o sistemes òptics. Es fan servir per millorar la positura, el contrast, la il•luminació o la distància de treball. Segons els objectius de cada pacient es pot recórrer a tot tipus de faristols, tipuscopis (targeta de color negre amb una ranura per la qual es fa passar el text que es vol llegir), macrotipus (sistemes d’impressió en tinta amb caràcters ampliats), flexos de llum fluorescent, llums de control espectral (tipus LED), papers d’alt contrast, estris de cuina adaptats a baixa visió (com ara olles de vidre transparent per veure bullir l’aigua), rellotges amb veu, telèfons amb tecles grans, llums per a localització, suports de subjecció i equilibri, enfiladors mecànics per cosir, moneders calibradors…

Videolupes, tipuscopis, app intel•ligents… Ajudes electròniques que augmenten la mida de la imatge

Conjunt de dispositius per a visió de prop que permeten augmentar la mida de la imatge per mitjans electrònics. En aquest grup destaquen els circuits tancats de televisió integrats per un magnificador digital electrònic que escaneja les pàgines i permet augmentar la mida de les lletres i canviar el contrast (lletres blanques sobre fons negre o lletres negres sobre fons blanc o blau…). Es poden adaptar a qualsevol televisor i determinats models permeten l’escriptura. Altres sistemes electrònics són les videolupes de sobretaula portàtils (amb una microcàmera que, connectada al televisor, permet visualitzar els textos ampliats), els zooms digitals i les aplicacions en ordinadors i telèfons intel•ligents que incorporen l’efecte lupa o el sistema de veu per facilitar la usabilitat.

Rehabilitació visual: reforç i orientació necessaris sobre l’ús correcte de les ajudes

A fi que pugui aprofitar al màxim la resta de visió, el pacient amb baixa visió s’ha d’entrenar en el maneig de les diferents ajudes visuals i rebre consells d’orientació, de mobilitat i de les habilitats per aplicar en aquestes tasques de la vida diària, com cuinar, planxar, utilitzar monedes, fer servir el telèfon, arreglar la casa… Aquesta rehabilitació es fa en tot moment sota la supervisió de l’especialista en baixa visió i té l’objectiu d’intentar restaurar les deficiències que el pacient troba en el dia a dia. Es tracta d’un procés molt important en què la persona aconsegueix l’esforç i l’orientació necessaris sobre l’ús correcte de les ajudes.

A més, durant l’entrenament, l’especialista adquireix un coneixement més profund de les necessitats del seu pacient, perquè durant aquest període sorgeixen de manera més espontània les preocupacions i els objectius. Un procés que també atorga temps al pacient per aprendre i respondre mentre dura la seva participació activa en la rehabilitació. En la mesura que sigui possible, convé que el pacient se sotmeti a un seguiment periòdic que permeti valorar la millora obtinguda i evitar una possible degradació o retrocés visual.

L’Àrea de Baixa Visió de l’IMO ajuda a desenvolupar i millorar la qualitat de vida dels pacients

Actualment hi ha molt poques unitats de baixa visió a Espanya i encara hi ha un gran desconeixement sobre aquesta especialitat. Segons l’optometrista Carol Camino, “molts pacients que arriben a la consulta se sorprenen de tot el que podem fer per millorar la visió i lamenten no haver-ho sabut abans”.

L’especialista està al capdavant de l'Àrea de Baixa Visió de l’IMO, on ajuda les persones amb dèficit visual a potenciar la seva resta de visió perquè puguin desenvolupar les activitats quotidianes i millorar substancialment la qualitat de vida. Carol Camino és diplomada en òptica per l’Escola Universitària d’Òptica de la Universitat Politècnica de Catalunya, diplomada en òptica i optometria per l’Escola d’Òptica i Optometria de la Facultat de Ciències de la Universidad de Granada i màster en Ciències Optomètriques Clíniques, especialitat en baixa visió, pel Pennsylvania College of Optometry (Filadèlfia, Estats Units). A més, s’ocupa de la participació de l’IMO a les jornades “Vine i Veuràs” per a la Fundació Abre sus Ojos, que té l’objectiu de millorar la salut visual de persones discapacitades.

Suggeriments útils per espavilar-se amb més facilitat en l’entorn quotidià

Hi ha un seguit de recomanacions generals que permeten a les persones amb baixa visió d’espavilar-se amb més facilitat en el seu entorn quotidià:

  • Col•locar els mobles i els estris de la llar sempre al mateix lloc.
  • Pintar amb colors ben contrastats els marcs i les vores de les portes i finestres.
  • Marcar les vores de les escales, les baranes i els esglaons.
  • Fer servir vaixella i elements de cuina de colors perquè hi hagi més contrast.
  • Fer servir preferiblement cuines vitroceràmiques o d’inducció. En cas de cuinar amb gas, evitar l’ús de mistos i optar per l’encenedor.
  • Evitar miralls amb llum reflectida que puguin provocar enlluernaments.
  • Evitar rajoles brillants als banys i a les cuines.
  • Crear ambients ombrejats amb estors o cortinetes.
  • Veure la televisió sense llum a l’estança.
  • Col•locar cartells a l’altura dels ulls.
  • Fer servir viseres.
  • Fer servir paper pautat per no perdre’s en llegir o escriure.
  • Escriure amb rotuladors negres i de punta gruixuda.

Возможно, вас заинтересует