Quines proves s'utilitzen en el diagnòstic del glaucoma?

Per detectar el glaucoma i determinar de quin tipus és i en quin estadi es troba, no és necessari realitzar exploracions molt complexes ni doloroses per al pacient. Les proves més importants a l'hora de realitzar el diagnòstic són l'examen del nervi òptic –de manera directa o amb proves automatitzades com l'OCT– i la presa de la pressió ocular (tonometria).

Aquestes proves es complementen amb la realització d'un camp visual (campimetria) per determinar l'estadi de la malaltia; la visualització de l'angle que formen la còrnia, l'iris i l'esclera per classificar el tipus de glaucoma (gonioscòpia) i el mesurament de la grossor corneal, ja que pot influir en el valor de pressió ocular (paquimetria).