5 exemples de malalties sistèmiques que es poden detectar a través de l'ull

Una exploració ocular amb l'oftalmòleg pot diagnosticar o trobar indicis de malalties sistèmiques. Aquí et portem 5 exemples de malalties sistèmiques detectables a través de l'ull.

Malalties sistèmiques amb afecció ocular

Són moltes les malalties sistèmiques que es manifesten a través del sistema visual. De fet, una exploració ocular amb l'oftalmòleg pot diagnosticar o trobar indicis de malalties que, a priori, no tenen relació directa amb l'ull.

Això es deu al fet que, sovint, l'ull pateix les conseqüències d'aquestes malalties sistèmiques. En altres casos, els símptomes visuals són la primera manifestació de la patologia sistèmica i, per tant, poden ajudar a diagnosticar-la precoçment.

Les malalties sistèmiques es manifesten a través de l'ull

Les malalties sistèmiques es manifesten a través de l'ull

Tot i que, principalment, afecten la retina, altres zones de l'ull poden veure's compromeses per malalties sistèmiques. A continuació, les 5 causes més habituals:

  1. Malalties sistèmiques vasculars

La retina és una zona de l'ull que amb multitud de vasos sanguinis. En aquest sentit, una exploració ocular del fons d'ull (retina) pot mostrar alteracions, molt sovint lligades a malalties sistèmiques, com la hipertensió arterial (HTA), que, a la llarga, produeix danys en les venes i artèries de la retina, donant lloc a una retinopatia hipertensiva.

La retinopatia hipertensiva és un signe de dany crònic als vasos sanguinis de la retina. No sol donar símptomes, però indica que existeix un problema (hipertensió) que pot danyar altres venes i artèries i, per tant, produir lesions en altres òrgans. No existeix, per tant, un tractament específic per a la retinopatia hipertensiva, més enllà del control de la hipertensió arterial.

Dra. Anniken Burés, Departament de Retina i Vitri 

Per això, és molt important parar esment a factors de risc de patir HTA, com:

  • el sobrepès o l'obesitat
  • factors hereditaris
  • mals hàbits, com el tabaquisme

 Una correcta pressió arterial clau per a prevenir malalties de la retina

Mantenir a ratlla la hipertensió arterial és clau per a prevenir altres malalties, com la retinopatia hipertensiva

Com detectar aquestes alteracions oculars? Realitzant un examen de la retina o fons d'ull.

  1. Patologies del sistema endocri

  • La diabetis pot diagnosticar-se a través d'un examen de la retina (fons d'ull) ja que certes anomalies oculars són típiques de la malaltia. En aquest sentit, la retinopatia diabètica és, probablement, una de les patologies derivades d'un problema endocrí que és detecten més freqüentment a la consulta oftalmològica. Es deu, principalment, als danys oculars que provoca la diabetis als vasos sanguinis i teixit de la retina.

La principal complicació de la retinopatia diabètica és l'edema macular, una malaltia severa que, afortunadament, no afecta a tots els pacients amb diabetis, és la principal causa de pèrdua de visió d'aquesta patologia. Es produeix perquè la zona central de la retina (màcula) s'inflama, s'entolla de líquid i es deforma, donant lloc a alteracions visuals.

Dra. Anniken Burés, Departament de Retina i Vitri 

Alguns pacients amb diabetis (especialment, els de tipus2) són diagnosticats per l’oftalmòleg

 Una altra malaltia sistèmica, com la diabetis es manifesta amb alteracions en la retina

La diabetis pot comportar greus conseqüències oculars

  • Una altra malaltia del sistema endocrí que pot afectar la visió és la orbitopatia tiroïdal. Es produeix, generalment, a causa d'un hipertiroïdisme, donant lloc a “ulls de mussol” (exoftalmia).

Per a tractar la orbitopatia tiroïdal se segueixen diferents estratègies terapèutiques:

  • un bon control de la malaltia de base (hipertiroïdisme)
  • tractament mèdic amb col·liris (principalment antiinflamatoris i lubrificants oculars)
  • una cirurgia específica, dirigida als casos més severs, anomenada descompressió orbitària
  1. Malalties infeccioses

Algunes de les malalties que produeixen infeccions generalitzades i que poden afectar l'ull són les següents:

  • les més comunes estan relacionades amb l'herpes
  • d’altres tenen l’origen en una infecció parasitària, anomenada toxoplasmosis
  • tot i que són menys habituals, la sífilis i la tuberculosi també causen danys oculars

Encara que la seva simptomatologia és molt variada, a nivell ocular, aquestes malalties poden manifestar-se amb sensació de cos estrany, en el cas de la queratitis herpètica, una afectació per herpes que no pot ser detectada a simple vista i que es diagnostica gràcies a una exploració oftalmològica. D'altra banda, altres malalties, com la toxoplasmosis poden diagnosticar-se a través d'una inflamació de la coroides (zona de la retina).

Sovint, el diagnòstic ocular pot ser l’indici d’una malaltia de base infecciosa.

  1. Patologies autoimmunes

Les malalties autoimmunes poden afectar diversos òrgans i teixits del cos, entre els quals es troba l'ull, com les següents:

  • l'artritis reumatoide
  • l'artritis psoriàsica
  • l’espondilitis anquilosant

 Malalties sistèmiques, com les autoimmunes poden estar relacionades amb trastorns oculars

Les malalties autoimmunes poden estar relacionades a trastorns oculars

La principal afectació ocular d'aquestes 3 malalties és la uveïtis anterior, una malaltia ocular relativament comuna, que es caracteritza per la inflamació de l'iris i dels teixits veïns. Els símptomes principals són:

  • dolor ocular
  • visió borrosa
  • fotofòbia o molèstia/aversió a la llum

Una altra malaltia autoimmune que afecta la visió és l'esclerosi múltiple (EM), patologia neurològica degenerativa, que provoca una inflamació de les estructures del sistema nerviós central. En conseqüència, molts pacients amb EM experimenten una neuritis òptica o inflamació del nervi òptic, que produeix:

  • dolor associat al moviment dels Ulls
  • pèrdues de visió variables

Aquestes malalties es caracteritzen per un error al sistema immunològic del pacient, que ataca les cèl·lules sanes del cos, com si fossin patògens.

  1. Malalties neurològiques

Ulls i cervell estan molt relacionats, degut, principalment, a la proximitat d'estructures visuals, com la retina o el nervi òptic amb el teixit cerebral.

Les malalties cerebrovasculars, com l’ictus, poden provocar trastorns oculars, que poden variar segons la zona cerebral afectada. A nivell ocular, podem sospitar-ne l’existència a través de símptomes com:

  • pèrdua de camp de visió
  • visió doble (diplopia)
  • caiguda de la parpella (ptosis)
  • estrabisme

Així mateix, uns certs tumors cerebrals, que no donen símptomes en les seves fases inicials, quan creixen, provoquen un augment de la pressió intracraneal. Tot i que no és molt freqüent, la presència d'aquests tumors pot posar-se de manifest amb una revisió ocular, quan  es realitza un examen de la retina (fons d'ull) o perquè el pacient pateix un edema (acumulació de líquid) en els discos òptics, anomenat papil·ledema.

 L'Alzheimer comença a diagnosticar-se amb revisions oculars

En el futur, l'alzheimer podrà diagnosticar-se amb revisions oculars

D'altra banda, recents recerques estan començant a posar de manifest alteracions oculars que podrien ser compatibles amb l'alzheimer. Tot i que aquesta malaltia no provoca una simptomatologia ocular específica, aquests nous estudis semblen demostrar anomalies en la capa de fibres nervioses d'una zona del nervi òptic, anomenada papil·la. Malgrat que encara es troben en fase d’investigació, probablement, en un futur no gaire llunyà, es podrà diagnosticar l'alzheimer a través de proves oculars, com la OCT (tomografia de coherència òptica) o la Angio-OCT.

You may be interested in