Borja Corcóstegui: “Els humans cada vegada serem més miops, perquè mirem sempre de prop”

Borja Corcóstegui (Sant Sebastià, 1950), de l’IMO, és un home silenciós, auster, rigorós amb tots i amb ell mateix. Comença la jornada laboral a les 7 del matí i torna a casa 13 hores més tard.

(Compartim l’entrevista d’Àngels Gallardo d’El Periódico al director de l’IMO).

Opera diàriament les lesions oculars més complicades, les que freguen la ceguesa o hi han entrar de ple. És l’especialitat quirúrgica que caracteritza l’institut que dirigeix.

Tenir els ulls sempre pendents d’una pantalla multimèdia és perjudicial per a la vista?
No. Des que obrim els ulls cada matí estem mirant i és igual si el que veiem és una vall plàcida o una pantalla d’ordinador. Una altra cosa és el cansament psíquic o el mal de cap que això pugui provocar.

Mirar una vall llunyana exigeix el mateix esforç que una d’aquestes tauletes de lletra incandescent?
Aquestes eines no canvien la visió. L’ull s’acomoda i sempre està treballant a gran velocitat. No para. Les cèl•lules de la retina s’esforcen a acomodar-se sense parar. El que sí passa és que el món tendeix a miopitzar-se. Els humans cada vegada serem més miops perquè sempre estem mirant de prop.

Cada vegada hi haurà més miops?
Crec que sí. La visió de prop fa que l’ull humà es miopitzi alhora que tendeix a no fer servir la visió de lluny. Fa 100 anys vivíem al camp i intentàvem arreplegar les ovelles. Ara estem tot el dia amb una pantalla o un paper. És una tendència mundial iniciada fa anys. Dubto que l’home de Neandertal fos miop.

Què és la miopia?
Es el creixement anòmal de l’ull. Amb els anys, els teixits de l’ull i la retina es van estirant i, encara que són molt elàstics, a poc a poc es van danyant i la visió es deforma per estirament. Es deteriora.

Aquest creixement s’atura?
En molts miops el creixement de l’ull és indefinit, tot i que no sempre va a la mateixa velocitat. No arriben a tenir 50 diòptries, però l’ull els continua creixent. Moltes persones s’operen de miopia, se’ls corregeix la visió amb unes ulleres i es pensen que, com que ja no tenen miopia, no són miops.

Ho continuen sent?
Dins del seu cap, sí. La seva miopia continua lesionant la retina, especialment la màcula (el punt del fons de l’ull que permet veure els detalls amb agudesa), i el dany òptic és enorme. L’error és controlar-se poc perquè s’han operat.

L’ull està programat per mirar més de lluny que no de prop?
Està programat per a totes dues coses. El metabolisme de l’ull és molt ràpid i ens adaptem immediatament d’un lloc amb molta llum a un altre d’il•luminació tènue, a mirar lluny o a prop, a comprendre diferents colors… La capacitat de canvi de l’ull és enorme, però a partir de certa edat es perden qualitats.

Quines cegueses són ja evitables?
Moltes malalties que abans tenien poques solucions o cap, ara en tenen. Despreniments de retina, traumatismes severs, retinopaties diabètiques greus, degeneracions de la màcula…

Quines no ho són?
També moltes. Totes les que afecten el sistema nerviós. Les que tenen lloc darrere de l’ull, al cervell. Però no són la majoria. La causa més freqüent de ceguesa continua sent l’alta miopia, seguida de les malalties distròfiques i la diabetis.

Les malalties distròfiques?
La més coneguda és la retinosi pigmentària: la destrucció progressiva de la retina, que va perdent el camp de visió molt lentament fins arribar al deteriorament complet. aquestes malalties tenen una base genètica que estem investigant. El futur és en el diagnòstic i la teràpia gènica.

Les patologies oculars que atén ara són més greus que les de fa 20 anys?
Veig casos pitjors, entre altres raons perquè fa 20 anys no tenien solució i ara en tenen. Sona una mica pedant, però jo sóc cirurgià del segon ull. Opero molts cecs que han perdut un ull i que tenen l’altre tan malalt que, quan arriben, no hi veuen. Quan recobren la vista, m’expliquen com m’imaginaven. Veig moltes persones en situació límit, que no volen perdre la visió. És el més mutilant.

El més mutilant?
Jo crec que sí. La mort és menys mutilant que perdre la visió. La mort no et mutila, te’n vas, dius adéu, i s’ha acabat. En canvi, el cec continua viu i pot ser una càrrega per a tota la família. Tinc la sensació que el cec mor abans que la mitjana de la població. O desapareix de la societat, que és una manera de morir socialment. Passa fins i tot als països rics.

Les cegueses estan influïdes per l’estil de vida?
La majoria tenen un component genètic. La ceguesa més influïda pel tipus de vida és la causada per degeneració de la mácula. En el seu origen hi intervenen la mala alimentació, el consum de tabac (fumar quadruplica les possibilitats de patir aquesta malaltia), la vida sedentària, l’obesitat, la hipertensió…

Vivim en ambients excessivament lluminosos?
Probablement, massa il•luminats pel que necessita l’ull. Hi ha un excés de llum per totes bandes, i d’intensitat molt potent. L’ull pot veure-hi amb molt poca llum, s’adapta i està més còmode que no amb una gran il•luminació. Aquest excés és la causa que molta gent vegi cosetes surant als ulls quan mira.

O sigui, que la tendència als grans finestrals no respecta l’ull.
Bé, s’estalvia en el rebut de la llum. A mi m’encanten, tot i que si les cases estiguessin a mitja llum serien més confortables per als ulls.

S’avança cap a la visió artificial?
Això que se’n diu visió artificial és una forma de descriure els sistemes òptics i electrònics capaços de fer que l’ull hi vegi artificialment. Uns estimulen el nervi òptic. Altres fan que aquest estimuli la retina fent servir imatges capturades per una càmera. Alguns pacients recobren cert grau de visió, com quan mires un televisor mal sintonitzat i el veus borrós. Es fa servir amb persones cegues o després de la destrucció completa de la retina.

Encara no és generalitzable.
És un projecte que es va iniciar fa 21 anys i en el qual s’han aconseguit certs èxits, però s’hi ha ensopegat molt perquè és molt complicat. Però hi estem treballant.

Les malalties de la visió estan relacionades amb les que afecten la resta del cos?
Molt sovint sí. Quasi totes les malalties del cos influeixen en l’ull i l’oftalmòleg que s’ha format bé pot detectar-les. L’ull ho reflecteix tot, inclosos tumors i infeccions. L’oftalmòleg que fa medicina i no només exerceix d’operador de cataractes –que són la majoria– pot trobar lesions d’altres malalties a través de l’ull.

A quines malalties es refereix?
L’ull està vinculat amb la pell, amb les alteracions vasculars, hormonals, cardíaques, neurològiques… Té relació amb la hipertensió arterial i el colesterol elevat.

Continua participant en l’organització humanitària Ojos del Mundo?
Ara en sóc vicepresident. M’hi vaig incorporar el 1999, arran d’una invitació que em va fer Rafael Ribó [actual Sindic de Greuges]. Em va parlar dels problemes de ceguesa que hi havia al Sàhara i vam anar-hi. Ara hi participen 200 oftalmòlegs voluntaris (sense cobrar) de diversos països, als quals formem abans de designar-los un destí. Som al Sàhara, a Malí, a Moçambic i a Bolívia.

Per què el va interessar aquest projecte?
A banda de voler ajudar els altres, per la curiositat de saber què passa allà fora. Per veure com està el món exterior. Ara al Sáhara amb prou feines hi ha ceguesa.

Extracte de l’article complet d’Àngels Gallardo a El Periódico. Llegiu l’article sencer aquí. La foto és de Ferran Nadeu.

You may be interested in