Veure-hi millor és possible amb ajudes òptiques, electròniques i rehabilitació per a baixa visió

Les persones amb baixa visió poden continuar gaudint d’una vida normal gràcies als tractaments específics de rehabilitació visual i a l’ús correcte d’ajudes visuals òptiques, no òptiques i electròniques

Passen els anys i amb l’edat és normal que perdem part de la nostra capacitat visual. Ara bé, quan aquesta limitació és important, no millora fent servir ulleres, lents de contacte, tractaments farmacològics o cirurgia, i ens incapacita per fer determinades tasques quotidianes com ara llegir, veure la televisió, menjar o baixar les escales, es considera que patim baixa visió, una condició que pot ser severa (quan l’agudesa visual no supera el 10%), moderada (entre un 10 i un 20%) o lleu (entre un 20 i un 30%) i que afecta especialment les persones grans i/o que pateixen determinades patologies oculars.

Prop d’1 milió de persones a Espanya pateixen baixa visió

Segons dades recollides per l´ Enquesta de discapacitat, autonomia personal i situacions de dependència de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), prop d’un milió de persones a Espanya pateixen baixa visió. “Una xifra que va en augment per l’envelliment progressiu de la població, l’augment de l’esperança de vida i els avenços en cirurgia i farmacologia oftalmològica que redueixen el nombre de persones que perden la vista completament, però la minva de visió de les quals demana ajudes visuals”, afirma Carol Camino, especialista en baixa visió de l´ IMO i presidenta de la Societat Espanyola d’Especialistes en Baixa Visió (SEEBV). Segons l’optometrista, “el 80% dels afectats són persones més grans de 65 anys, el dèficit visual de les quals acostuma a derivar d’alguna patologia ocular habitual en aquesta edat”.

Agudesa visual: capacitat dels nostres ulls de percebre la figura i la forma dels objectes

Es considera que una persona pateix baixa visió quan la seva agudesa visual se situa entre 0,05 i 0,3 en el millor dels ulls i/o quan el seu camp visual és inferior a 20 graus (la visió normal seria de 270) també a l’ull millor. Entenem per agudesa visual la capacitat que té cadascun dels nostres ulls de percebre la figura i la forma dels objectes, mentre que el camp visual fa referència a la porció de l’espai que cada ull és capaç de veure.

Des de 2006, l’Àrea de Baixa Visió de l’IMO ajuda el pacient a potenciar i optimitzar la resta visual que li queda

Des de l’any 2006, l’IMO disposa d’una Àrea de Baixa Visió que ofereix atenció a pacients amb nivells de visió molt limitats i que no poden millorar amb cirurgia, tractament farmacològic ni ulleres. Les persones amb aquest dèficit són capaces de fer servir la seva resta visual per poder continuar fent algunes activitats diàries. A l’IMO se’ls ajuda a obtenir un màxim aprofitament d’aquesta resta a través de rehabilitació i d’ajudes visuals.

“En arribar a la consulta, el pacient fa un qüestionari exhaustiu per avaluar exactament les seves necessitats visuals”, explica Carol Camino. “A continuació, es fa un curós procés de graduació que garanteixi l’efectivitat de les ajudes visuals mitjançant proves d’agudesa (refractrometria, retinoscòpía, queratometria…), de camp visual (campimetria, microperimetria…), de sensibilitat al contrast i de percepció del color, entre d’altres”.

Durant les visites, el pacient ha de tenir clar que no es tracta de recuperar la visió perduda, sinó d’aprendre a potenciar i optimitzar la resta visual que li queda a través de diferents ajudes, com ara filtres, lents telescòpiques, ulleres especials… Es tracta d’un procés llarg que requereix una considerable implicació i col•laboració per part del pacient. “És molt important que la persona vingui motivada a la consulta i que vulgui mantenir-se visualment activa en tot moment, mirant la televisió, llegint, treballant a l’ordinador…”, aclareix l’especialista. “A més –afegeix– moltes de les ajudes visuals requereixen que la persona aprengui a veure-hi d’una altra manera. Per exemple, els pacients amb degeneració macular tenen una important pèrdua visual a la zona central de l’ull afectat. En aquests casos, a part de les ajudes visuals, aquestes persones han d’aprendre a mirar cap als costats per rescatar la seva resta visual”.

Una implicació que a vegades no resulta fàcil. La pèrdua sobtada i irreversible de visió pot arribar a afectar emocionalment el pacient. Solen aparèixer símptomes com ara falta de confiança, baixa autoestima o disminució de la comunicació. D’aquí ve que a l’hora de fer front a aquesta nova realitat sigui molt important la comprensió i el suport de la família des del primer dia.

La baixa visió en xifres

  • 246 milions de persones al món pateixen baixa visió, prop d’1 milió a Espanya, un 2% de la població
  • Un 65% de les persones amb baixa visió són més grans de 65 anys. Actualment, aquest grup suposa el 17% de la població tot i que s’estima que el 2050 se situarà en el 29%
  • Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Galícia són les comunitats autònomes on es registren més casos de discapacitat visual.
  • Fins als 65 anys, la discapacitat visual afecta més els homes, però a partir d’aquesta edat hi ha molts més casos entre la població femenina
  • La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és la principal causa de baixa visió a partir dels 65 anys

* Font: OMS/INE