Una bona indicació de la cirurgia per al despreniment de retina evitaria un alt nombre de recurrències

Les reoperacions, que s’han de fer en prop de la meitat dels pacients, tenen un mal pronòstic, segons el retinòleg Borja Corcóstegui, director mèdic de l’IMO

L’elevat percentatge de reoperacions de despreniments de retina recurrents podria reduir-se considerablement amb una correcta indicació i execució de la primera intervenció, segons el Dr. Borja Corcóstegui, cirurgià oftalmòleg especialista en retina i director mèdic de l’Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona (IMO).

Segons el retinòleg, “prop del 50% dels pacients operats per un despreniment de retina requereixen una segona i a vegades una tercera i fins una quarta operació per despreniments recurrents, cosa que podria reduir-se amb una bona intervenció quirúrgica inicial”. L’oftalmòleg assegura que la cirurgia escleral, o la combinació amb la vitrectomia, és la tècnica més adequada, en general, per fer front a aquest tipus de problema de la retina.

Tanmateix, “l’alt grau de dificultat fa que massa sovint no es dugui a terme i s’opti, directament, per la vitrectomia”. Segons el Dr. Borja Corcóstegui, “per això molts pacients tenen diversos despreniments després del primer i han de ser reoperats, generalment amb un pronòstic pitjor”.

Cirurgia escleral

La cirurgia escleral consisteix a col•locar elements de silicona que se suturen a la paret de l’esclera (la capa més externa del globus ocular), on normalment es produeixen les ruptures retinals. Durant la intervenció, el cirurgià ha de dissecar els músculs oculars, agafar-los amb fils i desplaçar l’ull per suturar la peça de silicona. La intervenció es fa normalment amb anestèsia retrobulbar i sedació, és a dir, anestèsia local a més de sedació del pacient.

L’operació requereix un examen ocular previ complet i molt minuciós, especialment a la zona despresa, per detectar totes les ruptures, cosa que es fa amb l’oftalmoscopi binocular indirecte i amb la lent de tres miralls, examinant a través d’una làmpada de fenedura. Si amb aquest examen previ es detecten correctament les ruptures existents, la cirurgia escleral té un excel•lent pronòstic i evita, a més, haver de treballar dins de l’ull.

Despreniment de retina

El despreniment de retina és una malaltia ocular que es produeix per la separació espontània de la retina neurosensorial (capa interna de la retina) de l’epiteli pigmentari (capa externa). En produir-se aquesta separació, s’acumula líquid a l’espai que es forma entre totes dues capes i la retina despresa no pot funcionar ni nodrir-se de manera adequada. Si no es tracta, acaba provocant la pèrdua funcional total de l’ull (ceguesa).

El despreniment de retina sol aparèixer com a conseqüència d’una o de diverses ruptures, a causa d’una tracció del gel vitri que farceix el globus ocular, damunt d’una zona fràgil de la retina. També pot produir-se per altres causes, com ara la retinopatia diabètica, l´alta miopia, complicacions de cirurgies oculars prèvies, traumatismes oculars, tumors o inflamacions greus.

Els símptomes més habituals són la visió de mosques flotants (punts negres que es mouen quan es mou l’ull), centellejos lluminosos, una cortina negra en alguna zona del camp visual o la distorsió d’imatges i disminució d’agudesa visual. És aconsellable fer un tractament preventiu amb làser en pacients que hagin patit esquinçaments de la retina encara que no s’hagi arribat a desprendre. A més, aquests pacients i els familiars, considerats també població de risc, s’han de fer revisions periòdiques amb l’oftalmòleg, com a mínim un cop l’any. Compartim també un article de l’ABC sobre aquest tema.

Descarrega’t l’article sencer en PDF