Últimes novetats i controvèrsies en el tractament del glaucoma

El congrés Trends in Glaucoma fet a l’IMO va oferir una perspectiva actualitzada de les diferents tècniques que hi ha, en constant avenç, per a l’abordatge individualitzat de la malaltia

Més de 250 oftalmòlegs es van trobar a l’Institut els dies 14 i 15 de novembre amb motiu del Trends in Glaucoma, un congrés internacional sobre la patologia organitzat per la Fundació IMO. Dirigida per les doctores Elena Arrondo, Sílvia Freixes i Carolina M. Pallás, la trobada va posar en relleu la importància del maneig individualitzat del glaucoma promovent el debat sobre les diverses alternatives i novetats terapèutiques, amb un èmfasi especial en les quirúrgiques.

En aquest sentit, un dels grans reptes en la cirurgia actual del glaucoma és evitar la cicatrització, que pot fer que el resultat d’una operació, per excel•lent que hagi estat, resulti difícil de preveure. Tal com va explicar un dels ponents del congrés, el Dr. Gonzalo Muñoz, “hem de lluitar perquè no es tanquin les noves vies obertes amb l’objectiu de facilitar el drenatge de l’humor aquós”. Per això, una altra conferenciant, la Dra. Elena Millà, va recomanar “fer que l’ull arribi en les millors condicions a la intervenció, realitzar una tècnica al més depurada possible, fer servir els diferents mètodes disponibles actualment per evitar la cicatrització i estar molt atents al postoperatori”.

L’especialista en glaucoma ha de tenir en compte que la cirurgia, sigui trabeculectomia o esclerectomia profunda no perforant, pot perdre eficàcia al llarg del temps per aquest problema. Conseqüentment, fins en la meitat dels casos es requereix reintervenció o manteniment, bé mitjançant una bona modulació farmacològica després de l’operació o bé amb l’aplicació de determinats procediments postquirúrgics. Els implants de drenatge són una de les tècniques destacades pels ponents per a determinats casos en què es produeix un excés de cicatrització (ulls multioperats, anys de tractaments amb col•liris, etc.) ja que, segons la Dra. Susana Duch, “ofereixen més predictibilitat, però també són més invasius”.

[/video]

Precisament el desenvolupament de procediments mínimament invasius per al pacient és un altre dels grans objectius en l’abordatge del glaucoma, al qual també s’orienta el tractament amb làser. Tot i que el d’argó continua sent el més estès i que es troba pràcticament a qualsevol consulta oftalmològica, pel fet de ser el més efectiu en termes de cost i perquè es pot fer servir per a d’altres patologies, s’estan obrint camí noves opcions com la trabeculoplàstia làser selectiva.

Coneguda com a SLT per les sigles en anglès, aquesta tècnica “aconsegueix el mateix efecte hipotensor que el làser d’argó sense provocar una alteració estructural sobre la malla trabecular, a banda de ser igualment segura i fàcil d’aplicar”, va exposar el Dr. Alfonso Antón al Trends in Glaucoma. Aquests avantatges també són aplicables al làser patterned o Pascal (PLT), l’últim a arribar en el desenvolupament de la tècnica de la trabeculoplàstia. Té pocs riscos i escasses complicacions a llarg termini, a banda que es pot fer servir als departaments de retina.

Segons el Dr. Antoni Dou, “el làser Pascal funciona bé i ha demostrat que rebaixa eficaçment la pressió intraocular, tot i que encara hi ha pocs estudis que ho avalin”. En tot cas, i prenent com a referència l’American Academy of Ophthalmology (AAO), l’oftalmòleg va concloure que “avui no s’ha demostrat superioritat clínica en cap tipus de làser emprat per a la trabeculoplàstia”.

[/video]

L’elecció del tractament més indicat dependrà de les preferències de l’oftalmòleg mateix, en funció del seu criteri i de la seva experiència, i de les característiques particulars de cada pacient tenint en compte els seus factors de risc i el tipus i el grau d’avenç del glaucoma. En una aposta per l’abordatge personalitzat de la patologia, el congrés celebrat a l’IMO el passat mes de novembre va voler donar cobertura als diversos casos que es pot trobar l’especialista en la pràctica professional.

Per això es va dedicar una sessió al glaucoma d’angle tancat, que es produeix quan l’angle format entre la còrnia i l’iris és massa estret, i que té com una de les primeres indicacions quirúrgiques la cirurgia de cataracta, “que permet guanyar espai en substituir el cristal•lí de l’ull per una lent intraocular”, va explicar la Dra. Sílvia Freixes, oftalmòloga de l’IMO i codirectora del curs.

També es va parlar del glaucoma neovascular, quan la pressió intraocular està en nivells normals i tot i així s’ha demostrat que rebaixar-la un 30% ajuda a evitar l’empitjorament de la malaltia; i dels glaucomes secundaris, associats a altres patologies com la retinopatia diabètica o després d’intervencions de despreniment de retina o trasplantaments de còrnia, per exemple. En aquests casos, tal com va comentar la codirectora de la trobada i especialista en glaucoma de l’Institut, la Dra. Elena Arrondo, “la probabilitat de patir la patologia augmenta i, a més, el tractament és en general més complex, ja que els fàrmacs no solen funcionar i les cirurgies tradicionals molt sovint no resulten eficaces”.

Un altre tipus de pacients en què es va centrar el programa del congrés van ser els pediàtrics, atesa la dificultat superior que presenta la cirurgia del glaucoma en nens, i les persones amb miopia (especialment amb més de 6 diòptries), un important factor de risc que cal considerar, ja que triplica les probabilitats de patir la malaltia.

[/video]