“Tinc baixa visió”

Cridar l'atenció sobre la baixa visió per evitar la incomprensió i el desemparament de les persones que en pateixen és l'objectiu d'una campanya impulsada per un grup de pacients i de professionals que tracten diàriament persones amb aquesta limitació visual

La Societat Espanyola d'Especialistes en Baixa Visió (SEEBV) va presentar, al seu últim congrés, el distintiu “Tengo Baja Visión”, impulsat en 2013 per l'Associació d'Afectats per la Retinosis Pigmentaria de Guipúscoa (Begisare) per cridar l’atenció sobre els pacients que pateixen aquesta condició.

Segons adverteix Carol Camino, presidenta de la SEEBV i coordinadora de l'Àrea de Baixa Visió de l’IMO, “hem de tenir present que a Espanya hi ha al voltant de 2 milions de persones que no són reconegudes com a cegues legals però la limitació visual de les quals (agudesa visual inferior a 0,3 i camp visual inferior a 20º) repercuteix de manera significativa en la seva qualitat de vida”.

Atès que moltes vegades no som conscients que entre veure-hi i no fer-ho hi ha molts graus, que no tot és blanc o negre, sovint es produeixen situacions d'incomprensió amb aquests pacients, que comencen a les pròpies cases i continuen en sortir al carrer. “A la gent se li fa difícil entendre que algú pugui estar mirant el mòbil o llegint el diari i després ensopegui, o demani ajuda per creuar el carrer, malgrat que això és precisament el que provoca el glaucoma, una de les principals patologies causants de baixa visió, en reduir progressivament el camp visual dels afectats”, explica l'especialista.

Carol camino afegeix que “cada malaltia i cada pacient té les seves circumstàncies. Per exemple, en el cas d'els qui sofreixen DMAE passa ben el contrari: gaudeixen de bona visió perifèrica, mentre que la seva visió central i de detall es deteriora cada vegada més”. Així doncs, els motius darrere de la baixa visió són múltiples, encara que tenen en comú que no es poden solucionar amb correcció òptica convencional (ulleres o lents de contacte) o tractament mèdic, farmacològic o quirúrgic.

Una alternativa per als pacients

Això no significa, però, que els pacients hagin de sentir-se “desemparats i en terra de ningú” com passa actualment molt sovint. “Hi ha sortides” –afirma Carol Camino– “ajudes òptiques personalitzades que van des de lupes, microscopis i telescopis fins a filtres selectius o sistemes electrònics que permeten aprofitar i potenciar la resta visual de cada persona en funció dels seus objectius i prioritats”.

Ara bé, per treure partit d'aquestes ajudes és fonamental la motivació dels pacients, que arriba després d'una fase d'acceptació i voluntat de superar-se: “Reconèixer la pròpia condició és el primer pas perquè uns altres també ho facin”. Aquest és l'objectiu del distintiu “Tengo baja visión”, un ull verd que identifica a les persones que la pateixen i que, en els dos anys que porta en marxa, ha aconseguit donar visibilitat a aquest col·lectiu, cada vegada més nombrós a causa de l'envelliment de la població i a l'avanç de l'oftalmologia que ha evitat molts casos de ceguesa total.

Per això, l'esperança que representa el color del símbol “Tinc baixa visió” no solament ve donat per les millores en les ajudes visuals i els progressos en l’àmbit de la genètica per a les patologies oculars hereditàries, sinó també per la sensibilització, cada cop més gran, de l'entorn. “Queda molt camí i iniciatives com aquesta ens ajuden a recórrer-ho”, conclou Carol Camino, qui destaca la importància de comprendre i abordar la baixa visió des de diferents angles, apel·lant a “la col·laboració entre afectats, associacions de pacients, oftalmòlegs, optometristes especialitzats en baixa visió, rehabilitadors visuals i altres professionals, com ara  metges de família o endocrins”.