Les tècniques mínimament invasives guanyen pes en l’abordament quirúrgic del glaucoma

La doctora Elena Arrondo, del Departament de Glaucoma de l’IMO, publica unes declaracions per al setmanari del Diario Médico sobre cirurgies més senzilles que poden abaixar la tensió ocular.

Aquestes tècniques guanyen importància gràcies a l’aparició de microimplants intraoculars

Les tècniques MIGS (minimal invasive glaucoma surgery, en les sigles en anglès) són les estrelles del moment en l’abordatge quirúrgic del glaucoma, afavorides per l’aparició d’un bon nombre de microimplants intraoculars. “Són menys efectives que la trabeculectomia o que l’esclerectomia, però poden ser molt útils en pacients que tenen un glaucoma molt incipient o una tensió alta, i es poden associar amb la cirurgia de cataractes per aconseguir un control tensional millor.

Són cirurgies molt senzilles que poden abaixar la tensió, són un pas intermedi entre el làser i la cirurgia com a tal”, explica Elena Arrondo, de l’Intitut de Microcirurgia Ocular de Barcelona. “Disposem de microimplants, orificis de sortida per facilitar el drenatge, que tenen en comú que són poc invasius”. I malgrat els avantatges que suposen, l’especialista indica que “tenen una efectivitat limitada”, però és que “no hi ha cap tècnica que garanteixi el resultat al cent per cent. En general, totes busquen crear una escotilla per a l’humor aquós, i el que és difícil és aconseguir que surti la quantitat justa de líquid per abaixar la pressió i evitar grans sortides que portarien a una hipotonia, que és una situació greu”, afegeix l’oftalmòleg.

Per als qui no toleren els col•liris o no volen emprar-los es fa la trabeculoplàstia per facilitar la sortida de l’humor aquós

El tractament d’elecció en la majoria de casos és farmacològic, tot i que en els pacients que no toleren els col•liris o no volen emprar-los (la meitat dels malalts de glaucoma no es posen la medicació) i no tenen un glaucoma gaire avançat, “podem fer trabeculoplàstia per facilitar la sortida de l’humor aquós”.

També és una opció per a pacients grans als quals no podem oferir un tractament quirúrgic, però és una tècnica limitada, que aconsegueix a l’entorn d’un 25% de descens tensional i no suposa un gran avantatge respecte dels col•liris”, diu l’experta de l’IMO. Arrondo no oculta la preferència per l’ esclerectomia profunda no perforant: “Aconsegueix descensos tensionals semblants a la trabeculectomia però amb menys complicacions. El postoperatori és millor i no té complicacions greus per a la visió”.   A la nostra secció professional, la Dra. Arrondo mostra en vídeo els avantatges de l’esclerectomia profunda no perforant.