Les revisions oculars periòdiques i un control apropiat de la diabetis retarden l’aparició de la retinopatia diabètica

Més de la meitat de les persones que pateixen diabetis des de fa més de 15 anys presenta algun signe de retinopatia diabètica, una de les principals causes de pèrdua severa de visió als països desenvolupats. Un bon control de la diabetis i revisions oculars periòdiques retarden l’aparició de la retinopatia i en prevenen les formes més greus

Diabetes: control metabólico y visión. Dr. Carlos Mateo de IMO Barcelona.

Atesa l’elevada incidència de complicacions oculars entre la població diabètica, un problema creixent a mesura que augmenta l’esperança de vida, l’IMO pretén conscienciar malalts i població en general de la importància de la prevenció i del control estricte de la malaltia i de la visió. La retinopatia diabètica és una de les principals causes de pèrdua severa de visió al món occidental.

Només a Catalunya, es calcula que al voltant d’un 2 % de la població diabètica presenta graus de retinopatia avançada amb pèrdua de visió total o amb ceguesa legal. En termes generals, més de la meitat dels pacients diabètics amb 15 anys o més d’evolució de la malaltia presenta algun grau d’alteració vascular de la retina i gairebé tots els que fa més de 30 anys que la tenen mostren signes de retinopatia diabètica.

Tot i que es calcula que els pacients diabètics tenen fins a 25 vegades més possibilitats de pèrdua total de la visió que no pas les persones que no pateixen la malaltia, el dany visual que es deriva de la diabetis no té per què arribar a ser greu. Això dependrà del grau de severitat de la diabetis, del temps transcorregut des de l’inici de la malaltia i del nivell de control per part del pacient. Les principals mesures preventives dels pacients diabètics per evitar o retardar l’aparició de la retinopatia diabètica són fer un control estricte de glucosa a la sang, de la pressió arterial i el colesterol i evitar el tabac.

A més, és imprescindible un rigorós seguiment oftalmològic, ja que generalment la retinopatia diabètica no provoca símptomes fins que la lesió és severa. La revisió oftalmològica en diabètics de tipus 1 s’ha de fer als 3-5 anys del diagnòstic.

En canvi, els diabètics de tipus 2 han de començar a fer revisions oftalmològiques des del moment en què es diagnostica la malaltia. Després d’aquest primer examen, tots els pacients s’han de fer una revisió oftalmològica anual, en el cas que no s’observi cap lesió.

L’oftalmòleg proposarà revisions de control en funció de la pèrdua de visió de cada pacient. En qualsevol cas, és desitjable diagnosticar la retinopatia abans no n’apareguin símptomes. És especialment aconsellable que les dones embarassades i les persones amb un mal control metabòlic de la diabetis facin aquestes revisions.

Retinopatia diabètica

La retinopatia diabètica es produeix perquè les parets dels vasos retinals s’alteren i es tornen més permeables com a conseqüència dels elevats nivells de glucèmia. Aquests vasos deixen de ser competents i permeten el pas de fluid a l’espai extracel•lular. La retinopatia diabètica comença a manifestar-se amb petites lesions (com ara dilatacions capil•lars o microaneurismes) i pèrdua de fluid a la retina.

Això provoca un eixamplament a la retina i si s’estén a la màcula pot arribar a causar un edema macular (una de les principals causes de disminució de l’agudesa visual en pacients diabètics).

En casos més avançats, es produeix el que es coneix com a “retinopatia diabètica proliferativa”, el quadre retinal més greu relacionat amb la diabetis, que afecta un 20% dels diabètics i pot comportar una pèrdua severa de visió. S’anomena proliferatiu perquè es produeix per la proliferació de vasos sanguinis nous que originen hemorràgies a l’espai vitri, un teixit gelatinós i transparent que omple el globus ocular. En sagnar els vasos de la retina, el vitri es torna opac i causa disminució de la visió, que en general es produeix de manera brusca.

Els tractaments actuals -fotocoagulació amb làser, injeccions intravítries o vitrectomia- aconsegueixen aturar l’evolució de la malaltia i poden millorar el pronòstic visual del pacient. Altres complicacions visuals associades a la diabetis són l’edema macular, el despreniment de retina, el glaucoma o les cataractes.